tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post5587007822483026290..comments2023-10-10T15:52:37.219+02:00Comments on COL·LECTIU D'ANTIARTISTES: CARTA DE JULIO A DORITA: CARTAS A LOS JONQUIÈRESCol·lectiu d'antiartisteshttp://www.blogger.com/profile/06332585352599958374noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-72512671523674766952012-06-20T18:21:33.891+02:002012-06-20T18:21:33.891+02:00Gràcies a tu, maijo/maga :-)
Una abraçada més!Gràcies a tu, maijo/maga :-)<br />Una abraçada més!Eduardhttps://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-89016288494486121622012-06-20T18:07:50.534+02:002012-06-20T18:07:50.534+02:00Que interessant m'ha semblat aquesta publicaci...Que interessant m'ha semblat aquesta publicació "Cartas a los Jonquiéres". La buscaré, gràcies per donar-me-la a conèixer. I m'ha agradat veure aquesta fotografia. M'encanta en Cortazar, em vaig aficionar a llegir-lo des de nena (ja aleshores em deien que jo era un cronopio). Una abraçada, Eduard.Maijo Ginovart https://www.blogger.com/profile/04206403999066649651noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-2080931415336192762011-04-22T13:32:57.194+02:002011-04-22T13:32:57.194+02:00Una abraçada virtual, doncs. Postcontemporanis tem...Una abraçada virtual, doncs. Postcontemporanis temsp, potser, que ens faciliten molt relacions amb gent amb la qual difícilment contactaríem... Pensant en les cartes de Cortázar, que en els moment que més sovintejaven s'espaiaven un mes -el temps d'anar la carta en vaixell a Argentina i tornar en vaixell la resposta, ja que no hi havia diners per al correu aeri, mil·limetrant els espais de paper per no sobrepassar el pes màxim...-, sense comptar les vegades en què les cartes es creuaven o es perdien... la veritat és que teir la facilitat i immediatesa dels mitjans actuals no té preu.<br />Potser perdem profunditat, en general, però mai és el teu cas. Sempre trobo algun motiu per reflexionar en els teus comentaris.<br />Vinga, doncs, aquesta abraçada!<br />EduardEduardnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-5787271603345799512011-04-21T22:37:08.733+02:002011-04-21T22:37:08.733+02:00Posant terra per mig, tu i jo som una mica els Cor...Posant terra per mig, tu i jo som una mica els Cortázar i els Jonquières, una mica ens diem tot el que pensem, si més no jo, i ens seguim escrivint, fins quan durarà açò, per la meua part no he arribat al final, i la relació espistolar o amb contes i assajos amb tu m'és molt satisfactòria, sempre des de l'educació i la tolerància, i sobre tot la llibertat i els desitjos de justícia i igualtat, que són fonamentals per a que pervisca una amistat, tot i que siga per la xarxa, jo sé que de vegades sóc massa dur, com va passar amb Sartre i Simonne de Beauvoir i tants altres en llurs relacions però no es podria dir que ets un amic d'anar a prendre'ns unes cerveses però sí que tens un lloc al meu cor. Bé Eduard, per la meua part jo seguisc, però com en qualsevol relació humana i justa tenim sempre la porta oberta per a eixir i entrar, és clar.<br /><br />Una abraçada d'amic modern, jo diria que postcontemporani, els de la xarxa.Vicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/16055261926086608017noreply@blogger.com