tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post976591070052751780..comments2023-10-10T15:52:37.219+02:00Comments on COL·LECTIU D'ANTIARTISTES: LA DELICADA URGÈNCIA D'ALEJANDRA PIZARNIK (i 2)Col·lectiu d'antiartisteshttp://www.blogger.com/profile/06332585352599958374noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-31924696973633286612011-09-24T11:27:31.020+02:002011-09-24T11:27:31.020+02:00Vicent, apuntes, com sempre en la teva lucidesa, p...Vicent, apuntes, com sempre en la teva lucidesa, possibles solucions a un estat alterat que es va decantar en un precari equilibri. Segurament, Vicent, com dius l'hagués mantingut l22222'acceptació de les coses mundanes, aquestes coses que caben dins el nostre cos -com diu l'òScar- però que potser ja són insuficients per a alguns que han emprès un vol que el desborda: Bellesa, Poesia? Tal vegada només una percepció extrasensible de la realitat. Aquella percepció que plana en molts dels personatges de Cortázar en una persecució que mai obté l'exit. Potser, en canvi, l'èxit va acoseguir-lo la Pizarnik, i això va ser paradoxalment el que va destruir la dona.<br />Queda la poeta. Espero, Empar i Òscar, que la descobriu. Encara que us faci una mica de mal.Eduardhttps://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-71038866066264999672011-09-23T23:33:22.188+02:002011-09-23T23:33:22.188+02:00No vull mistificar estats de l'ànima que igual...No vull mistificar estats de l'ànima que igual tot el que necessiten és Prozac, però enllaçant amb el que deia la Clidice, no és no veure la bellesa el problema, més aviat tot el contrari, em penso. De vegades suposo que és veure la bellesa, i després l'ànima no hi cap de retorn en un cos, en una vida, ni tan sols en un poema, tot i que res més bell que un bell poema. Espero llegir Pizarnik algun dia.Òscar Roig i Carrerahttps://www.blogger.com/profile/08616298881249933873noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-57974911712347779662011-09-23T20:17:56.975+02:002011-09-23T20:17:56.975+02:00Després de llegir aquests dos articles tinc un des...Després de llegir aquests dos articles tinc un desig irrefrenable de conèixer l’Alejandra Pizarnik, moltes gràcies.Emparhttps://www.blogger.com/profile/13513677203204126491noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-38515550662742842262011-09-23T19:59:13.325+02:002011-09-23T19:59:13.325+02:00Ah! se m'oblidava, amb la tornada al si matern...Ah! se m'oblidava, amb la tornada al si matern fa l'ecuació que fem tots en tornar a la mare, a la transgresió primigènia de l'incest, com apunte al meu darrer article "De l'amor i ídols de fang" eixe cercar la mort com a colofó d'una vida, com a conill per a un galg al final del camí, cosa que està per una altra banda fent la Història i posant-nos en pla biopolítics, en el desemmascarament del discurs histèric al de l'amo.Vicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/16055261926086608017noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-37042357480887242202011-09-23T19:53:19.524+02:002011-09-23T19:53:19.524+02:00"Oh vida, oh lenguaje, oh Isidoro", com ..."Oh vida, oh lenguaje, oh Isidoro", com cercant el nus no fet, l'amor, la vida, la mort, potser li va mancar el poder com a quart element. M'ha fet pensar un munt tot el teu escrit, per exemple quan diu "solo vine a ver el jardín donde alguien moría por culpa de algo que no pasó o de alguien que no vino" una muerte por angustia, la de Kierkegaard, la que teoritza Sartre en el paradís terrenal amb la prohibició primera, potser Adam i Eva no tenien sensació de que hi havia un pecat però en saber-ho... tenen por, angoixa, es veuen temptats a transgredir, "algo que no pasó o de alguien que no vino". Fas una pregunta: Va ser la impossibilitat el que la va destruir? la impossibilitat de veure la falta que rau en el, com diu al final, el llenguatge, la falta que en l'acceptació i no acceptació i en aquest punt entraria el poder, la voluntat de millorar amb la força (una revolució per exemple)però també en l'acceptació podria raure el seu possible equilibri no abastat. Y per a no extendre'm més doncs hi podria dir-te que els ulls que la miren seus però no seus s'assemblen a un xicotet poema que jo vaig fer que es tituluva "Un foll que es parla acompanyat", el darrer company som nosaltres mateixos tot i no ser-ne.<br /><br />Bé, com que el google fa de les seues acurtant els comentaris, és a dir, que no deixa comentaris massa llargs m'ature ací però degut al teu preciós article podria comentar molta estona més.<br />Sens dubte hauré de llegir-la.<br /><br />Vicent.Vicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/16055261926086608017noreply@blogger.com