4/9/15

QUEDAR-SE AL ZURICH

Ahir va ser el gran dia de la presentació al Cafè Zurich del projecte bloguer "Quedem al Zurich?", arribat feliçment al seu destí final de transformar-se en un llibre gràcies a la tasca de l'editorial Quòrum Llibres i a l'aportació dels nombrosos mecenes que han participat en el procés de micromecenatge.

Bé, final en cert sentit. Com va dir el representant de l'editorial, el periodista i activista cultural Albert Calls, el destí del projecte ara s'aboca a la singladura dels llibres, de qualsevol llibre, la seva incerta i fins a cert punt ingovernable vida entre compradors i lectors.

Maria Valldeperas va fer l'ofici
d'excel·lent amfitriona

Va ser molt satisfactori rebre el tracte exquisit i entusiasta dels amfitrions, la família Valldeperas, que manté la propietat i l'activitat d'un espai tan emblemàtic des de diverses generacions. Una tasca de gran valor en una ciutat que malauradament està perdent tants dels seus antics emblemes. Ens vam sentir més que ben acollits.

La Gemma Barberan, amb la Sílvia Teulats
la gran artífex d'aquest projecte

Intervenció d'Albert Calls, de Quòrum Llibres

En la meva intervenció, vaig voler agrair la tasca de tots els esmentats: els propietaris del Cafè
Zurich, la gent de Quòrum Llibres, els mecenes que van aportar el finançament. També volia agrair la feina de la gent de Fnac, que van aportar la seva infrastructura bàsica. I, sobretot i molt especialment, agrair la tasca de la Gemma Barberan i la Sílvia Teulats, les dues blogueres que van concebre, impulsar, coordinar i confegir el projecte, a més d'escriure textos i tota la línia argumental que dota de coherència el treball.

En l'acte van intervenir la Gemma per introduir breument el projecte (la Sílvia va haver d'excusar la seva assistència), la Maria Valldeperas per Cafè Zurich, i Albert Calls per Quòrum. Rafael Casas va fer una amena exposició de la seva recerca sobre la història del Cafè Zurich, i jo vaig explicar sintèticament en què consisteix el llibre que ha estat producte de tota aquesta feinada. Acte seguit vaig donar pas a les lectures d'alguns fragments de l'obra: Carme Rosanas va llegir el text en nom de la Sílvia Teulats, i a continuació un poema seu. Va seguir les lectures de la M. Roser, l'Elfree, l'Helena Bonals, la Montserrat Aloy "Cantireta", la Glòria Bosch i Sa Lluna, amb el seu text "Una excusa per tornar-hi" que ve a cloure el llibre.
Rafael Casas i jo vam centrar els elements claus del projecte

Us passo una transcripció de la part més personal de la meva intervenció, una mena de conclusions o apreciacions particulars sobre els temes que tracta el llibre:

Amor/desamor, la mort, els àmbits socials, polítics... Tots els grans temes que la literatura ha tractat des dels seus orígens remots, són presents en aquesta obra col·lectiva, plena de diàlegs interns entre 
autors diversos(obvis alguns, d'altres més subtils, atzarosos potser...). Com ho està la vida, plena d'interseccions de vides amb altres vides. I com ho està la blogosfera.
Quantes trobades s'hauran produït en aquesta cruïlla on fa dècades que es dreça el Zurich, en aquest racó de la gran plaça? I quantes no s'hauran arribar a produir?
D'això ens parla fonamentalment el llibre. Al mateix temps, el llibre ens obrirà a altres llocs o espais: Argentina, de la mà de Cortázar, Suïssa, Amsterdam, Finlàndia, llocs del nostre planeta i fins fora del planeta, on viatgen els nostres protagonistes... encara que de vegades sense poder arribar-hi (Bombai).
Qualsevol llibre pot fer expandir el temps i l'espai, però la blogosfera té una virtut nova en els diàlegs entre creadors: si bé redueix les dimensions a tres, les dues de l'espai necessàries per poder llegir els missatges, la tercera no és pròpiament el temps físic en què es desplaça, donat que queda anul·lat per la immediatesa amb què viatja dins la xarxa, sinó el que determina l'acte de voluntat del qui pitja un botó o obre una finestreta en el seu ordinador o iphone i acull el missatge. En la blogosfera compartim el nostre temps, en som els amos, el derrotem, com ho fem en els somnis.

També vaig fer referències als processos de desvirtualitzacions que actes com el d'ahir exemplifiquen: les trobades en el món real, el de les quatre dimensions. Potser és un efecte de la pura evolució d'un format o àmbit de comunicació que ja porta vint anys de vida. Les connexions entre bloguers, un dels grans al·licients del blog, van afirmant-se i creixent i provocant segurament la curiositat natural per establir un contacte més directe.

Vaig al·ludir al període vital de set anys que sembla regir les nostres actuacions i projectes. En el meu cas, almenys, he comprovat que és un període crític que suposa l'aparició del desig d'obrir noves etapes.El meu blog, aquest blog, que pretenia mostrar-se com un col·lectiu, ha depassat ja amb escreix aquesta durada de set anys. Probablement li ha arribat el punt de fer un mutis i donar pas a altres projectes.

Que un Col·lectiu es tanqui precisament amb la celebració d'un projecte col·lectiu, com va ser ahir, considero que pot ser la millor manera d'acomiadar-se.

Però d'això ja parlaré aviat, que ara convé gaudir d'una obra tan apassionant i que ha aixecat tant d'entusiasme i bones sintonies.

Gràcies, Gemma, Sílvia, gràcies a tots els que hi heu participat!


Fotografies d'Elena Giménez

21 comentaris:

  1. Eduard, el teu post és un molt bon reflex de l'acte d'ahir. Vas ser un mestre de cerimònies excel·lent, tranquil i apassionat a la vegada, cosa que m'admira. Per cert, em va fer gràcia que parlessis "d'interseccions" ;)

    Gràcies per ahir i per ser-hi des del principi!

    PS. Es bonic acomiadar-se de col·lectiu a col·lectiu, sí, però potser pots seguir a la blogosfera amb un altre blog?... no sé, el que et demani el cap i el cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Gemma, va ser una picada d'ullet. Les d'ahir van ser interseccions molt agradables totes.
      Parlaré aviat del futur del blog. La idea és continuar a la blogosfera, però no estic segur d'haver trobat encara el vehicle idoni.
      Sens dubte seguiré trucant al gegant del Pi.

      Elimina
  2. Tal com tu mateix vas dir, molt ens vàrem "desvirtualitzar", i ens hem conegut personalment.
    Espero que si veritablement aparques el "Col·lectiu d'antiartistes", d'alguna manera ens facis saber on van a les teves energies catosfèriques o blogosfèriques.
    Fins aviat Eduard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un gran plaer conèixer personalment gent amb la qual havia sintonitzat ja a través dels seus escrits.

      Per descomptat, aniré informant dels meus nous camins per la xarxa, i confio a continuar trobant fites tan acollidores com la teva.

      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. Jo també fa 8 anys que estic a la catosfera... Ja ens informaràs dels teus projectes. I espero que podrem seguir fent-ne de col.lectius...

    Va ser una trobada molt agradable, la d'ahir i veient-vos i sentint-vos a tots em sembla impossible que aquest raconet del mòn dels blogs que hem muntat estogui tant apagat últimament...

    Seguirem fent coses... Segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguiré els fils dels teus projectes compartits.
      Moltes gràcies, Carme, va ser un plaer trobar-te al Zurich!

      Elimina
  4. Gràcies per aquest reportatge tan complet. És com si fos allà d'ànima. El fragment de la teva presentació m'ha encantat. A mi també se m'ha acabat una etapa col.lectiva però sempre em quedarà passejar-me pels blogs amics de puntetes, i el zurich, esclar. Una abraçada i enhorabona a tots! (M'hauria agradat sentir el rafel també, a veure si en fa un reportatge també...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eres allà, amb l'ànima del Zurich!-)
      En tot cas, tu has estat una de les dues ànimes del projecte. I t'ho hem d'agrair.
      Espero que ben aviat puguem retrobar-nos per la Catosfera.

      Elimina
  5. Hola, m'hagués fet molta gràcia assistir a la presentació, malauradament em va ser impossible. M'alegro que anés tant bé, la pròxima no me la perdo!

    Salutacions i felicitats a tothom!

    ResponElimina
  6. Ja saps on seré, Eduard. Per a les abraçades virtuals, i per a les físiques. Un bon mestre de cerimònies, tu...i altres tertúlies de proximitat. Em vas fer posar vermella quan havia de llegir...

    Una gran abraçada, amic.

    ResponElimina
  7. Gràssis per aquest reportatge, va ser un acte preciós i molt entranyable.
    Ha estat un plaer sentir-te més a prop.

    Aferradetes i tingues-nos informats dels canvis. ;)

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tu. Seguirem en contacte.
    Aferradetes!

    ResponElimina
  9. Va ser una presentació brillant per un acte que va lluir molt.
    Sempre és un plaer assistir a les trobades dels blogaires. I posar cara a companys que encara no havíem desvirtualitzat.
    Un plaer conèixer-te, Eduard

    ResponElimina
  10. En Calls, com nosaltres, és la pedra tartera del Maresme. Un gran bogardià, com tots nosaltres. Esperem que la visita de l'Albert Calls hagi obert les portes del bogardisme maresmenc al bellmig de la gran ciutat de Reus. I ara una cosa de dones, nosaltres les dones estem prou contentes del retrat aparegut al blog bogardià a on s'apareix el tandem Eduard/Olga, inbatibles per terra, mar i aire, poeta i poetesa, escriptors antiartistes. Gent noble. Agrada molt veure fotos com les que surten aqui i les que surten en el blog bogardià. Gran retrat el del tandem Olga Xirinachs i Eduard el Gran. Ciutat noble, Reus. I ara per si un cas...per satisfer curiosos: http://penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina
  11. tot sigui dit, estaveu al Zurich però per mi estaveu a Reus, ciutat per ciutat, Reus. Visca en Calls de Cabrera de Mar, poblet del Maresme alimentat per la ciutat de Mataró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam tenir ocasió de xerrar una estona amb l'Albert Calls, infatigable agitador cultural. I entre d'altres coses de dedicar una lloança mútua als bogardistes.
      El bon humor que es desprenia de la trobada al Zurich s'encomanava.

      Salutacions als mataronins i mataronines i els maresmencs en general. Ara sí, des de Reus.

      Elimina
  12. Desvirtualitzar? Hm no estic preparat per això.

    ResponElimina