tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post3361721510806639934..comments2023-10-10T15:52:37.219+02:00Comments on COL·LECTIU D'ANTIARTISTES: LOU REED, L'HEROI QUE NO VA VOLER SER MÀRTIRCol·lectiu d'antiartisteshttp://www.blogger.com/profile/06332585352599958374noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-85668123563845221962013-10-30T18:07:58.688+01:002013-10-30T18:07:58.688+01:00No se'n lliura ningú del destí final, ni tan s...No se'n lliura ningú del destí final, ni tan sols "els grans". Ja tinc ganes de llegir la resta del text que ens prepares. <br />Una abraçada, Eduard.Maijo Ginovart https://www.blogger.com/profile/04206403999066649651noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-12240825705883270102013-10-29T18:52:29.049+01:002013-10-29T18:52:29.049+01:00A Heroin deia que la dosi a la vena, quan arribava...A Heroin deia que la dosi a la vena, quan arribava al cap, era millor que estar mort. El joc de mort i sedació (descrita com el fet que res no t'importi) és molt gràfic. tant com els gestos de representació de xutar-se la droga que feia en directe aquells anys. <br />Sens dubte podia saber què era l'impacte de l'heroïna,però no el d'estar mort.<br />Janis Joplin: aquell vendaval de sensibilitat que havia de recórrer a l'alcohol i tota mena de drogues per buscar un punt d'equilibri inexplicable, segurament també per a ella. <br />Pensar en el que haurien fet si no haguessin marxat tan aviat, ella o Hendrix, fa mal, realment.<br />Llegenda en vida és llegenda, sí, però en un sentit diferent al de la llegenda que es construeix sobre la falsa percepció del que no ha estat. Suposo que pot arribar a molestar a qui ha de carregar-la sobre l'esquena. De vegades, fins i tot, semblava que se li recriminava a Reed no haver tingut el mateix final prematur que molts que l'heroïna -o més encertadament el mercat del'heroïna- va causar.Eduardhttps://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-34969276867004503252013-10-29T17:56:32.779+01:002013-10-29T17:56:32.779+01:00El tractament de Lou Reed de l'heroïna, en un ...El tractament de Lou Reed de l'heroïna, en un moment en què les anomenades drogues psicodèliques encara dominaven, segurament va en relació a un tarannà més fosc, més depressiu, del seu art, que el de l'expansió positiva dels anys del flower power que podríem dir que els Velvet Undreground ja clausuren. L'heroïna ens introdueix a un mercat negre on l'antisistema es torna marginal, fomentat i en el fons teledirigit pel poder. però és clar que no se li pot atribuir a ell la responsabilitat. Com toto bon poeta, ens parla en llenguatge elaborat de les experiències del seu temps i el seu ambient. I ens parla amb grandesa i veritat.Eduardhttps://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-56979667350144752432013-10-29T02:01:20.931+01:002013-10-29T02:01:20.931+01:00I mira que és bona Heroin, eh?
Jo diumenge al matí...I mira que és bona Heroin, eh?<br />Jo diumenge al matí estava pensant penjar Sunday Morning al Facebook i ja veus tu, mentrestant en Lou Reed estava passant a l'altre costat, però al fosc del tot.<br /><br />Jo crec que els herois del rock que se'n van granadets, que han pactat una treva conciliadora, una pròrroga amb el seu destí mític, també tenen una aura potent, potser amb més arrugues, però és tan llegenda el Lou Reed com el Jimi Hendrix, com ho seran, com ho són, el Bowie, el Mick Jagger o el Paul McCartney, una llegenda viva és un oxímoron? <br />M'agradaria tenir la Janis Joplin rondant per aquí, per cert...Gemma Sarahttps://www.blogger.com/profile/11495413262987477537noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-54967579374384914572013-10-28T21:44:16.215+01:002013-10-28T21:44:16.215+01:00Lou Reed com a supervivent ja mort dels poetes del...Lou Reed com a supervivent ja mort dels poetes del Rock ens fa cinc cèntims del que potser una vida on no fem el que volem, com per exemple la simple prohibició de la droga, jo sé que les drogues no són bones, però se li pot domenyar a un home fins al punt que cantava el Rock de dirigir llurs vides?<br />És una pregunta que fa molt que pensar, jo sé que un home que pren droga i mentre la pren és capaç i sempre hi ha excepcions, de donar la vida per la llibertat de fer-ho, tot i no caure en l'apologia és clar, doncs sempre s'ha de ser molt discret quan se'n parla.<br /><br />Salutacions des del barri de Russafa<br /><br />VicentVicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/16055261926086608017noreply@blogger.com