tag:blogger.com,1999:blog-9577576052770053522024-02-19T03:47:40.557+01:00COL·LECTIU D'ANTIARTISTESUn bloc en contra del mercantilisme a l'art.
Un bloc a favor de l'art , a favor de l'artista.Col·lectiu d'antiartisteshttp://www.blogger.com/profile/06332585352599958374noreply@blogger.comBlogger511125tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-32215245879754148092023-05-09T15:12:00.000+02:002023-05-09T15:12:40.002+02:00PER QUÈ ESTIMEM TANT A BRUCE<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAcr44FCVENOmNg6j1EwFM3fAujnN5d5OdG4j5zZ8yOkOdoDiKlCVIjqGSPNjtkEXAx4T109Q8BaH8e-W_h6v6lug4s-BhSmDFLuMbaX4WOuUK83opGlzHoYCN_vuzEblPpRrVSkF6EAHGN7hHIGuJeH4uDZQYzdRSgLHtcRiWiGTWJNwDxRijWH5/s800/Bruce-Springsteen-800x445.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="800" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAcr44FCVENOmNg6j1EwFM3fAujnN5d5OdG4j5zZ8yOkOdoDiKlCVIjqGSPNjtkEXAx4T109Q8BaH8e-W_h6v6lug4s-BhSmDFLuMbaX4WOuUK83opGlzHoYCN_vuzEblPpRrVSkF6EAHGN7hHIGuJeH4uDZQYzdRSgLHtcRiWiGTWJNwDxRijWH5/w640-h356/Bruce-Springsteen-800x445.jpg" width="640" /></a></div><br />Perquè sí, els que estimem a <b>Bruce Springsteen</b> li diem Bruce, com si el coneguéssim de saludar-nos cada dia al bar on esmorzem -ho fem-, o ell ens cantés cada matí i cada migdia dins del cotxe on anem i venim de la feina -ho fa-, o com si li féssim un truc cada cop que l'ànim ens davalla i necessitem sentir uns mots seus -ho fem-. És clar que és sempre mitjançant un aparell que ens l'apropa -ens reprodueix la seva música-. Però què importa la distància quan l'amor és profund. I persistent.<p></p><p>També li podem dir el Boss, en moments de suprema joia. Com quan l'hem vist en l'últim concert a Barcelona -ai las, l'últim?-. I és quan la distància més s'atenua, perquè compartim físicament un recinte, ni que el recinte sigui immens i ell estigui a desenes de metres, i un munt d'amants com nosaltres s'hi interposin entre ell i la banda, la gran E Street Band. Perquè si els seus discos són tan bons, els seus concerts són la glòria. La glòria que ell va cantar encara en joventut com la petita i malenconiosa nostàlgia destructiva dels <i>glory days</i>.</p><p>Així que estimem tant al Bruce. I no volem que s'acabi, tot i que quan va enfilar el <i>backstage </i>el dia 30 d'abril, després de fer-nos corejar com una sola veu "I'll see you in my dreams", ens aclaparés la sensació que haurem d'anar pensant en els dies que ja només ens quedaran els seus discos, els seus vídeos, els enregistraments que qualsevol amateur com nosaltres pot penjar a internet sense que el Boss s'immuti ni ens desqualifiqui per robar-li els seus drets d'autor.</p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Q8z_77td_MA" width="320" youtube-src-id="Q8z_77td_MA"></iframe></div><br />L'any 1980 Bruce va publicar el doble àlbum "The River", el que em va fer descobrir-lo i, sense discussió, esdevenir un habitant més del món dels fanàtics del Boss. Que no vol dir que no m'hi hagi distanciat alguna vegada, que no m'hagi sentit decebut per algun dels seus discos <i>menors</i>. <p></p><p>El mateix any <b>Julio Cortázar</b> publicava el seu recull de contes "Queremos tanto a Glenda", en què un grup de seguidors fanàtics de l'actriu britànica Glenda Garson -transsumpte a penes ocult de <b>Glenda Jackson</b>-, incapaços de suportar veure-la caure en la seva filmografia en obres mediocres o dolentes, decidien passar a l'acció i fer desaparèixer aquests ultratge a la qualitat de l'artista. Naturalment, la cosa s'havia de complicar i acabar involucrant la mateixa actriu. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXtQtH7pQwU4n8PJp5qcceitsfPTZxiMtwyYoTHISr90is2PVTd8COV5DFLdkbHESiNxEZzwlpEfYFph9j0aEGoLFR7NU3-uuJSWtiGkjkj8yUZSGVI2a_GE8wZfAzNZzAoTtmjXgqFp3Snd9Oc94AqOGI3K8N2swEcetJ8Wc0gGz2ealznH_uERA_/s612/gettyimages-1276453277-612x612.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="612" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXtQtH7pQwU4n8PJp5qcceitsfPTZxiMtwyYoTHISr90is2PVTd8COV5DFLdkbHESiNxEZzwlpEfYFph9j0aEGoLFR7NU3-uuJSWtiGkjkj8yUZSGVI2a_GE8wZfAzNZzAoTtmjXgqFp3Snd9Oc94AqOGI3K8N2swEcetJ8Wc0gGz2ealznH_uERA_/w640-h430/gettyimages-1276453277-612x612.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Els que estimem tant a Bruce voldríem suprimir, si no els seus discos més fluixos, sí algunes de les seves desenes i desenes de cançons, algunes poques d'elles, però hem de reconèixer que fins i tot aquestes, les que no estimem, quan les toca en directe amb els seus inseparables <b>Roy, Max, Nils, Stevie</b> i la resta, ens semblen difícilment superables.</p><p><br /></p><p>Així que no, a diferència dels fans de Glenda, no volem que desaparegui res del que Bruce ha fet. Ni volem que desaparegui ell, encara que el futur i l'inevitable fuetejada del temps l'afebleixin i tornin les seves composicions i els seus concerts menys excelsos. Si és que som capaços d'imaginar-nos-ho.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-60865147444592260972022-01-30T18:49:00.001+01:002022-01-30T18:49:32.599+01:00RENDA BÀSICA UNIVERSAL, O DRET UNIVERSAL A LA VIDA<p><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEwd_oaodYkxMvMEn1rMnvgSqbfdeblSTrNjiPGwREk1VHsOKwaEWYL3dnSt7OOAjC_B1i-ZDUXX7WUc-OILEzaS8g7nYO98t5jYj6sCDsyaIQ1hLUF4B0tVWy_7X7-tcCkQRKxUlBNTmFJj1KH5szkU5Fnb4cNua21VoSJHZTsHTIUWqFFu4JqkgX=s958" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="http://www.freestockphotos.biz/" border="0" data-original-height="690" data-original-width="958" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEwd_oaodYkxMvMEn1rMnvgSqbfdeblSTrNjiPGwREk1VHsOKwaEWYL3dnSt7OOAjC_B1i-ZDUXX7WUc-OILEzaS8g7nYO98t5jYj6sCDsyaIQ1hLUF4B0tVWy_7X7-tcCkQRKxUlBNTmFJj1KH5szkU5Fnb4cNua21VoSJHZTsHTIUWqFFu4JqkgX=w640-h460" title="Free Stock Photos" width="640" /></a></span></span></div><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-large;"><br />D</span>ies enrere s'ha donat a conèixer l'informe de la <b>Sindicatura de Comptes</b> de finals de l'any passat sobre l'aplicació de la <b>Renda Garantida de Ciutadania</b>. Tot i que l'informe es cenyeix bàsicament al primer any de vida la llei, que es va aprovar el 2017 com a resultat, recordem-ho, d'una iniciativa legislativa popular amb més de 120.000 signatures de suport, les conclusions són tan demolidores que tenen un abast general i vigent plenament.</span><p></p><p><span style="font-family: inherit;">A banda de la quantitat de mancances i incompliments de la pròpia llei dins de l'execució per part de les dues direccions generals competents -una de Drets Socials i una d'Empresa i Treball-, l'informe arriba a unes conclusions que apunten al propi incompliment dels objectius de la llei, que no eren altres que <span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 16px; text-align: justify;">g<i>arantir la cobertura de les necessitats bàsiques dels sectors més desfavorits de la població i posar en marxa un sistema de renda garantida que tingui com a finalitat assegurar aquests mínims i desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, tant al si de la societat com al mercat de treball, </i>segons el seu preàmbul.</span></span></p><p><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 16px; text-align: justify;">L'informe de la Sindicatura de Comptes -és a dir, no es tracta d'un informe que intenti anar més enllà d'un treball purament tècnic de supervisió de l'aplicació dels fons públics als objectius marcats per la legislació-, diu coses tan rotundes com aquesta: <i> </i></span></span><span style="color: #333333;"><i>De les dades de l’indicador AROPE, es desprèn que a l’any 2018, el 24,7% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social. El 31 de desembre del 2018, l’1% de la població percebia la RGC, el complement de pensions estatal o el complement de la PNC. Per tant, es pot concloure que la LRGC ha estat insuficient per assegurar una vida digna a les persones que estaven en situació de pobresa .</i></span></p><p>Es podrà adduir que un any de vida d'una llei tan ambiciosa és insuficient per desqualificar-la per no assolir els objectius pels quals es va dictar, però el cert és que no sembla haver millorat. De fet, com també subratlla l'informe, fins a març de 2020 la pròpia Generalitat no va elaborar una avaluació de l'aplicació de la llei, com l'obligava a fer la disposició addicional sisena de la pròpia llei. Però ja podem afirmar que es tracta d'una llei tècnicament dolenta, massa poc garantista i massa burocratitzadora que ha acabat posant més èmfasi en el control del pressumpte frau o en les sancions amb els incompliments dper part de les beneficiàries de la multitud d'obligacions que imposa, que en la persecució dels objectius socials que diu voler atènyer. La norma, massa meticulosa en les condicions de gaudi del que configura com un dret subjectiu a l'obtenció d'una renda que garanteixi una vida digna a tots els ciutadans que per qualsevol motiu són en un nivell de rendes que els posen sota el llindar de la pobresa i en risc de l'exclusió social, ha creat un veritable laberint i un <i>via crucis</i> per als sol·licitants que ha fet que la gran majoria d'ells (prop del 90 %) vegin denegades les seves sol·licituds. Un detallisme contraproduent que ensopega en l'altre extrem en una deficient regulació de les conseqüències legals dels incompliments de les condicions, de gran gravetat, que el propi informe de la Sindicatura subratlla. Aquest laberint ha asfixiat també l'actuació dels funcionaris encarregats d'aplicar les normes i ha fet encallar la llei en un veritable caos administratiu que no fomenta la seguretat jurídica dels administrats. Un excés de regulació i un dèficit de precisió en el redactat de la llei en punts massa municiosos en què aquesta no hauria d'haver entrat, cosa que ha obligat a dictar ja dues lleis per reformar-ne punts concrets, i que haurien d'haver quedat en mans d'un reglament, una norma de rang inferior. Reglament que no s'ha dictat fins a l'abril de 2020 i que no ha resolt aquesta teranyina legal ja que bàsicament ha copiat els redactats de l'articulat de la seva norma superior, a la qual és evident que no pot contradir.</p><p>En definitiva, l'aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) deixa lluny, molt lluny, aquesta peça que podria ser bàsica de l'Estat del benestar dels mateixos objectius que li marca la llei. Uns objectius que, de tota manera, queden també lluny del que seria un instrument molt més pràctic per defensar el que en teoria persegueix, i que és una veritable renda universal bàsica. L'actual govern vol posar en marxa un projecte pilot d'aquesta figura que ja ha tingut molts altres projectes pilots arreu del món, i fins i tot a la pròpia ciutat de Barcelona. </p><p>Fa poques setmanes va visitar Barcelona precisament el professor de la Universitat de Londres <b>Guy Standing</b>, al qual es considera el pare del concepte de <i>precariat</i>, i va tenir ocasió de parlar a bastament de la renda bàsica universal, de la qual és un dels més il·lustres defensors. Va declarar que actualment hi ha uns 80 projectes pilots arreu del món i que tots donen resultats consistents, a diferència de la RGC, a la qual va criticar per manca de coratge, i l'ingrés mínim vital (IMV) que ha posat en marxa el govern espanyol, al qual va qualificar d'una de les polítiques socials més estúpides que es pot imaginar, per basar-se en la unitat familiar i per condicionada als recursos pressupostaris.</p><p>Standing posa el dit a la nafra quan diu que la renda bàsica ha de ser forçosament universal, i ataca directament als que diuen que no es pot mantenir, mentre d'altra banda es retallen impostos a les empreses i es dona barra lliure als bancs i els rescaten. Apunta directament contra l'economia especulativa que premia amb més diners als que ja en tenen o acumulen propietats.</p><p>Des de <b>Reus Refugi </b>es va dedicar una xerrada a la Renda Bàsica Universal a les Jornades de Migracions i Drets Humans de 2020, a càrrec del professor <b>Lluís Torrens</b>, membre de la <a href="https://www.redrentabasica.org/rb/" target="_blank">Xarxa de Rensa Bàsica</a> que promou entre nosaltres aquesta idea. Aquesta idea no solament és molt més ambiciosa portes endins sinó que mira amb obertura total d'horitzons tot el planeta. Si aspirem a un món sense fronteres, hem de començar propugnant una distribució mundial de la riquesa, una justícia igualitària més enllà dels límits de les regulacions dels estats. Això vol dir una dimensió internacional d'acords molt profunds de transformació econòmica. I potser el primer passa per abandonar la perspectiva monetària de la riquesa, o almenys l'exclusiva quantificació de la riquesa en termes monetaris. No basta, a la meva manera de veure, amb imposar una renda que arribi a tothom sense condicions -com la de trobar o buscar una feina en el mercat regit per l'intercanvi de diners-. Cal també ser congruent amb una perspectiva de la riquesa que no premiï exactament igual qui fa un treball de dimensió social i coopera per a una societat més igualitària i més justa que al que s'apropia dels béns o simplement guanya diners movent capitals que estan lluny d'associar-se a una producció de béns que ajudin a una vida millor per a tothom. </p><p>Cal, en defnitiva, una perspectiva moral de la riquesa, una consciència ètica que, com deia Guy Standing, comença a calar en aquesta nova classe social que anomena <i>precariat</i>, i que no es conforma ja amb aspirar a obtenir unes molles del pastís, sinó que vol que el pastís es reparteixi entre tots. I no solament això: que es tracti d'un pastís en què tothom pugui aportar el seu concepte d'un futur millor.</p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-5928946815953205452021-12-19T20:08:00.002+01:002021-12-19T20:08:30.131+01:00TORNAR A CASA<p><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi8v7uYch65SNOmRBD7DjwUI-hxcNae2hrUhU3J9o57_vbbp2OVmEa-A2hBqYRDxCj4UsYH2q9a-ZFqnDOVndSU1h9lSoU2g_Y_iIC6uvCLRp8jkTqwtUI9v-1O-dyL8R2L0BYGCIHR-z3mmnvbkQjRnZVGVGeX2ZNoXngsSpd_CrEKOBflOpFBfGUg=s900" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="900" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi8v7uYch65SNOmRBD7DjwUI-hxcNae2hrUhU3J9o57_vbbp2OVmEa-A2hBqYRDxCj4UsYH2q9a-ZFqnDOVndSU1h9lSoU2g_Y_iIC6uvCLRp8jkTqwtUI9v-1O-dyL8R2L0BYGCIHR-z3mmnvbkQjRnZVGVGeX2ZNoXngsSpd_CrEKOBflOpFBfGUg=w640-h462" title="Odisseu i Penèlope" width="640" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br />Un dels elements mítics de la narrativa humana amb més arrelament i tradició és, sens dubte, la del sempre anhelat i en el fons impossible camí del retorn. A la jam del <b>Safareig Poètic</b> del mes de novembre, que tractava precisament d'aquesta figura o element central, el retorn, el retornat. el fill pròdig de la Bíblia, l'heroi errant protagonista de l'Odissea, vaig parlar-ne una mica. Aquí ho podeu ullar:</span><p></p><p><i><span style="font-family: verdana;"><br /></span></i></p><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">El retorn ens remet al passat, al temps que va quedar superat per l'avenç inapel·lable de les coses i els actes. El passat és un espai sense cos ni matèria, però és precisament allò que justifica l'espai material que ara ens fa existir.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">La il·lusió, l'ànsia, l'esperança del retorn, és, doncs, la potser fútil voluntat de retenir el temps i el seu pas inexorable.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">La poesia, la literatura, l'art en general, neixen tal vegada d'aquesta voluntat, d'aquesta ànsia, d'aquest somni.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">Des dels relats fundacionals de la literatura la trobem, aquesta especulació. Des que l'home va "inventar" el temps es va veure abocat a invocar-lo en la literatura, la creadora de mites, llegendes i somnis.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">Els cicles narratius homèrics, l'Odissea de l'heroi epònim -Ulisses-, és la representació viva de l'anhel del retorn a l'espai físic que les contingències de la vida ens van obligar a abandonar: la pàtria, la llar, la terra dels pares, de la dona i els fills, la del temps que vam anar descabdellant. El lloc, l'espai físic que ens va fer viure el temps i del que ens queda el record, la inestable, fràgil, traïdora memòria. Una memòria que pot ser confrontada cruelment amb els fets que han succeït els pretèrits en el present. Així, Ulisses quan torna a Ítaca.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">Retornar als llocs és retornar al passat, que és en realitat una entelèquia. Cap lloc és igual al que hem conservat a la memòria.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;">És en aquesta voluntat on habita un gran motor per als nostres actes, que també pot ser una gran paralitzadora: la nostàlgia. Però parlar d'ella seria tema segurament d'una altra jam.</span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><i><span style="font-family: verdana;"><br /></span></i></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">En efecte, també se'n pot parlar d'aquest tema connex al de la mitificació o miratge del retorn, el retorn en definitiva imposible a la llar, que és la nostàlgia o l'enyor. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">Pocs dies després d'aquesta trobada amb els meus companys i amics del Safareig Poètic, vaig tenir ocasió d'assistir a dues plasmacions, en carn i ossos, de la figura del retorn en la persona de tres reusencs que han construït o estan construint la seva carrera professional i artística lluny de Reus. Com tants i tants. Reus ha aportat talent i continua aportant-lo, però inevitablement, a causa de la seva limitació, més aviat exportant-lo, perquè l'explotin i el donin a conèixer metròpolis com Barcelona o Madrid. Aquest retorn dels reusencs foravila ha estat també, no sé si encara ho és, una tradició de dates assenyalades, constitutiu d'una certa prosàpia. Al mateix <b>Gaudí </b>se li recorda encapçalament trobades d'aquesta mena, si no vaig gaire errat.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">El primer cas va ser el de <b>Jordi Cervera</b>, escriptor, periodista, narrador prolífic i multipremiat, molt conegut com a crític cultural en la televisió i ràdio catalanes. No té res a veure amb un altre Jordi Cervera reusenc famós, el llegendari nedador de llarga distància, polític després, que és parent meu. El Jordi Cervera periodista va venir al lliurament del premi Martí Queixalós de poesia que cada any organitza el Centre d'Amics de Reus. La seva intervenció va ser un perfecte exemple de la crida poderosa que exerceix el territori propi, aquell en què un s'ha criat -el barri del Carme, en el seu cas-, de l'amor i l'enyorança dels pares. En vibrant i emotiu record a la mare recentment traspassada, la pintora Maria Magda Nogués, Cervera no va poder acabar el seu discurs, desbordat per l'emoció. A la sala d'exposicions de l'entitat es podia veure i es podrà veure durant uns mesos l'extens llegat de la pintura de la mare que li ha donat la família.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">Poques dates més tard vaig veure com dos reusencs també de fora vila engalanaven la presentació del deliciós llibre que han publicat la <b>Mariona Quadrada</b> i l'<b>Adela Blasi,</b> titulat "Essències". El germà de la Mariona, el cèlebre músic de jazz <b>Ramon Quadrada</b>, va donar tres magistrals exemples del seu talent com a intèrpret i compositot, mentre que el jove actor <b>Pau Ferran</b> feia una molt encertada interpretació del famós passatge de l'obra de <b>Marcel Proust</b>, el de la magdalena (o altre pastís, que d'aquest debat en va fer ell una divertida ressenya) que desvetlla els records del narrador i en llega aquest monument meorialista que és un dels cims indisctubles de la literatura universal.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;">Embegut de fa uns mesos en la lectura sistemàtica de tots els volums d'"A la recerca del temps perdut", que en bona part es pot considerar una odissea del retorn al passat que només l'art pot acomplir, els mots de Proust se'm barrejaven amb la imatge dels meus compatricis reusencs que, com va dir també el Jordi Cervera, quan es troben en els carrers de la ciutat amb les rebufades impetuoses del Mestral que just en aquells dies es mostrava potent i tossut, se saben trepitjant casa seva.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7jmPFcRxfcQU0KD18ltUJdGTDzRIeI1o0yYSs7eIWbn3c9bOJ4u3PoWLMxUmUmVbnvC9A1yQOhQpHVFCsJtQgtv-ntXmlJ02pTR_mCLrb7SMCUWbR68AicK_DBhH52yweklmKZq4RkZ_rwk2pyIDj-3CpbbQ2Fet9YzBRxy-z9IEMPAcuhU7hrTMB=s1117" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="745" data-original-width="1117" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg7jmPFcRxfcQU0KD18ltUJdGTDzRIeI1o0yYSs7eIWbn3c9bOJ4u3PoWLMxUmUmVbnvC9A1yQOhQpHVFCsJtQgtv-ntXmlJ02pTR_mCLrb7SMCUWbR68AicK_DBhH52yweklmKZq4RkZ_rwk2pyIDj-3CpbbQ2Fet9YzBRxy-z9IEMPAcuhU7hrTMB=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgccDjK7hYOXgOp6SBU4ao8WY1fNwNxQRnUj_bGbtlnlZZwg8r7m8tlnbeKmgEXoXWv_iRlHQA3LkP2xM3ZzVFYxpX6k7yXY5Zr2CJBYY-NsZyV-IUeT82KKpoaGL5seSgjzodvoJdhC6Ph6JPPYGdKy0QYrMEUO7uhG-JcghvlYw3toKtZHOzPZFbh=s1072" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="712" data-original-width="1072" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgccDjK7hYOXgOp6SBU4ao8WY1fNwNxQRnUj_bGbtlnlZZwg8r7m8tlnbeKmgEXoXWv_iRlHQA3LkP2xM3ZzVFYxpX6k7yXY5Zr2CJBYY-NsZyV-IUeT82KKpoaGL5seSgjzodvoJdhC6Ph6JPPYGdKy0QYrMEUO7uhG-JcghvlYw3toKtZHOzPZFbh=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjsQXYgrlL_7p_yM6mQw-TOCP6RziONC4xxfAitN_72g23JWqCv4_WDxWBBQf1eoR52Ls_J9VZAgz4PAKbJRmYN37MXXDhy_o-IYRoB7QC32MR0O9OsaVHvfZm73ouOSQ6wQAYu7ZE6-t0AmvYj_vIUM-B73sEJfepdcoeb_VlKrIoA30iyBHSjUKtG=s512" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="512" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjsQXYgrlL_7p_yM6mQw-TOCP6RziONC4xxfAitN_72g23JWqCv4_WDxWBBQf1eoR52Ls_J9VZAgz4PAKbJRmYN37MXXDhy_o-IYRoB7QC32MR0O9OsaVHvfZm73ouOSQ6wQAYu7ZE6-t0AmvYj_vIUM-B73sEJfepdcoeb_VlKrIoA30iyBHSjUKtG=s320" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Jordi Cervera, Ramon Quadrada i Pau Ferran, </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">tres reusencs foravila, de dalt a baix</div><br /><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></div><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-31164218175329976232021-11-21T12:22:00.003+01:002021-11-23T09:49:11.889+01:00LLUMS I OMBRES DE GLASGOW<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTurN76imMnPJwLXQwXZtOSEF7qZ4da8GG4miO70ytErfZNBNhL9QlEcDoEKC13PoX94AtFyfShQe_2dOAS37JqkN9it2LVYDZXeIaatONa1toJ_UoYgb8GcpYRdn_WtQ0jEoO5YGDrFA/s1278/cop26.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="1278" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTurN76imMnPJwLXQwXZtOSEF7qZ4da8GG4miO70ytErfZNBNhL9QlEcDoEKC13PoX94AtFyfShQe_2dOAS37JqkN9it2LVYDZXeIaatONa1toJ_UoYgb8GcpYRdn_WtQ0jEoO5YGDrFA/w640-h410/cop26.jpeg" width="640" /></a></div><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span face="sans-serif" style="background-color: whitesmoke; color: #666666; letter-spacing: -0.1px;"><span style="font-size: xx-small;">Getty Images/iStockphoto</span></span><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">L</span>a recent Conferència de l'ONU sobre
el canvi climàtic de Glasgow -coneguda com COP26-, ha deixat més
notícies preocupants que esperançadores. Els resultats tangibles
-compromisos vagues, objectius tous, absències de forts mecanismes
de controls- deixen novament en el terreny de la lluita contra el
clima climàtic moltes sensacions que tota la feina real està per
fer, mentre avança inexorable el compte enrere per al punt de no
retorn en què l'escalfament del planeta i els altres efectes
col·laterals de la nostra agressió al medi ens duran a la
catàstrofe que amenaça la nostra supervivència com a espècie.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Tanmateix, és cert que hi ha hagut
progressos, i potser un dels més interessants sigui veure que les
dues més grans potències, els Estats Units i la Xina, semblen haver
pres una consciència real que el temps s'acaba, i en conseqüència
declaren estar disposades a adoptar mesures reals per aturar el
consum forasenyat de l'energia no renovable que és el principal
factor en el reescalfament global.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Malgrat tot, encara acceptant que les
mesures proposades en els esborranys finals -després difuminades en
el text final pel que fa a la supressió total dels combustibles
fòssils per pressió de l'Aràbia Saudita i l'Índia-, s'apliquessin
realment, els experts només preveuen una incidència en unes poques
dècimes de menor augment de la temperatura global de la que la
nostra tendència actual apunta. Totalment insuficient per evitar el
desastre que es vaticina per al final de segle. Un desastre, és
clar, que anirem notant a passes gegantines d'aquí a allà.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Mentrestant, els telediaris ens
envaeixen amb la preocupació per l'escalada del preu de l'energia
elèctrica, causada per la pujada galopant del preu del gas
-combustible fòssil-. Mentrestant, en les pauses publicitàries, ens
ataquen de nou els anuncis de la necessitat de tornar al consum
desbocat dels automòbils, dels viatges interoceànics, dels creuers
per la Mediterrània, de l'oferta de crèdits meravellosos per
comprar articles i no pagar fins d'aquí a 12 mesos... Reclamem un
nou sistema econòmic basat en la sostenibilitat, però devem creure
que el canvi l'han de fer altres, no pas nosaltres.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">És veritat que el 10 % de la població
mundical, la més rica, és la que produeix la meitat de les
emissions de CO2 del món, i que són els països on trobem aquesta
població els que han de fer l'esforç més gran. Hi ha un càlcul
que ha planat per Glasgow molt elemental i il·lustratiu: cada
persona del planeta, de cada unitat dels 7.000 milions d'habitants
del món, hauria d'emetre un màxim de 2,2 de tones de carboni a
l'any per no superar l'escalfament global d'1,5 graus que s'ha fixat
com la fita més enllà de la qual els efectes sobre el clima serien
catastròfics. Actualment, els catalans estem emetent el doble
d'aquest límit. L'1 % més ric dels rics -on trobem els veritable
amos de l'economia mundial- consumeixen 70 tones anuals per càpita,
més de 30 vegades el límit del no retorn.</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Tanmateix, concloure que uns han de fer
més esforç -els que millor ho tenen per fer-lo, certament-, no vol
dir que no ens toqui a tots posar-nos-hi. Una altra xifra molt
aclaridora és la de la despesa d'energia que fem i que depèn de
tries quotidianes. Programar un viatge a Nova York i agafar un vol
directe ja suposa gairebé esgotar el “crèdit” anual d'emissions
de carboni que tindríem (1). Potser ens ho hauríem de pensar més a
l'hora de planificar les nostres vacances?</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">Els països en vies de desenvolupament,
aquell vell eufemisme per parlar de les zones pobres del planeta, o
les economies emergents, són per tant les que menys haurien de
veure's afectades per la reducció necessària en la despesa
d'energia, però han de repensar sobretot també el seu consum i
exportació de matèries primeres que carreguen igualment el compte
del CO2, i per tant generar economies que no depenguin de la pressió
consumidora dels països i capes de població més riques. Una
justícia global passa per no oblidar-los del repartiment de les
compensacions econòmiques que han exigit a Glasgow, que ja javien
estat acordats en l'anterior conferència de París i que a dia
d'avui estan lluny de satisfer-se, però també passa per incloure'ls
en la solució, en el disseny d'un sistema de producció que arribi a
la xifra zero d'emissions i que, molt i molt especialment,
proporcioni mitjans de vida possibles i dignes a tota la població.
És aquesta l'única manera real de lluitar contra les migracions no
desitjades i no imposar barreres i murs que, com veiem aquests dies a
la frontera entre Polònia i Bielorússia, poden ser mers instruments
de geopolítica que, un cop més, obliden el respecte als drets
humans més elementals. Entre els quals, no ho oblidem, hauria
d'estar el de garantir la vida a les generacions posteriors a la
nostra, que han de trobar un planeta on hi hagi un espai possible per
a respectar aquests drets. És a dir, un espai habitable.</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;">(1) Podeu consultar aquesta <a href="https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/04_ACTUA/Com_calcular_emissions_GEH/guia_de_calcul_demissions_de_co2/190301_Guia-practica-calcul-emissions_CA.pdf" target="_blank">guia </a>per a calcular l'impacte sobre el CO2 de les vostres actuacions habituals</p><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-6947740190769645642021-11-01T21:18:00.001+01:002021-11-01T21:18:59.155+01:00JAVIER MARÍAS: EL DIFÍCIL ART DE MATAR<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgORpwHJSSCBXRzGzZ_kJIjc2s-7tORnb7U4OnRJ_HgwK9A80sZnY9PpPhw24yXxK6P1CporjQI76TvXH1PsyGCQSBzzL6Dva4tBZdH0Ik7YZIEUhh-y7FGDzebNiL3uOza6B0yQIyz54E/s970/Tom%25C3%25A1s+Nevinson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="970" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgORpwHJSSCBXRzGzZ_kJIjc2s-7tORnb7U4OnRJ_HgwK9A80sZnY9PpPhw24yXxK6P1CporjQI76TvXH1PsyGCQSBzzL6Dva4tBZdH0Ik7YZIEUhh-y7FGDzebNiL3uOza6B0yQIyz54E/w640-h396/Tom%25C3%25A1s+Nevinson.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: x-large;">F</span>a força temps que no trepitjo aquest blog més que per algunes notícies sobre les meves activitats literàries. Tanmateix, en el temps que el vaig mantenir més actiu -més o menys vuit anys, entre 2007 i 2015-, hi vaig incidir molt amb la, podríem dir-ne, crítica literària. O, per dir-ho més modestament i sens dubte més ajustadament, en els comentaris dels llibres llegits que m'havien agradat -crec que rara vegada en les decepcions o les lectures que no m'haguessin seduït-. <p></p><p>Era obvi, doncs, que havia d'aparèixer sovint per aquest blog la figura de <b>Javier Marías.</b> De l'autor madrileny vaig ressenyar les meves lectures de <a href="https://antiartistes.blogspot.com/2014/12/javier-marias-el-dolent-i-el-pitjor.html" target="_blank">"Así empieza lo malo"</a> (2014) i <a href="https://antiartistes.blogspot.com/2011/05/marias-i-lassassinat-en-directe.html" target="_blank">"Los enamoramientos"</a> (2011), a part d'altres mencions més col·laterals, com el meu laudatori <a href="https://antiartistes.blogspot.com/2011/05/marias-i-lassassinat-en-directe.html" target="_blank">comentari sobre un homenatge fet a Oxford el juny de 2019</a>, on em referia entre d'altres obres a la que considero el seu cim narratiu, la trilogia de "Tu rostro mañana", que va aparèixer entre 2002 i 2007, o sigui abans que jo m'animés a recollir en aquest blog les meves lectures més satisfactòries. També m'he referit en alguna entrada als seus articles, on realment m'hi he trobat un autor bastant menys interessant, si bé el vaig aplaudir en alguna ocasió per aquests treballs, com en l'entrada dedicada als <a href="https://antiartistes.blogspot.com/2008/05/javier-maras-i-lacadmia.html" target="_blank">seus articles sobre els enemics i delators de son pare Julián Marías.</a></p><p>Tanmateix, una vegada vaig interrompre aquest blog el setembre de 2015 (tot i que vaig rescatar-lo circumstancialment en les èpoques més agitades de l'anomenat <i>Procés</i>), també em vaig anar allunyant de Marías. En part per aquesta mateixa agitació del <i>Procés </i>-del qual Marías no és precisament un simpatitzant-, i en part per l'obertura cap a noves lectures.</p><p>En el primer cas, he de dir que he esborrat de la llista definitivament autors -pocs- que abans havia llegit i que se m'han revelat indignes de la meva confiança per la seva postura davant el moviment independentista català. Però potser no és tant el cas de Marías, que de fet només ha tret una novel·la en aquets anys d'efervescència de l'independentisme, "Berta Isla" (2017).</p><p>En el segon cas, la immersió en el cicle narratiu de <b>Marcel Proust </b>i els molts volums de la seva "A la recerca del temps perdut", en les encertades edicions de <b>Viena </b>en la traducció de <b>Josep M. Pinto</b>, que encara no he conclòs, m'han plantejat certs importants biaixos d'apreciació d'altres obres que, potser, en altres moments hauria valorat més. Així, m'he enfrontat a molts llibres que han atès el sempre relatiu i modest rang de <i>best-seller </i>a la literatura catalana, amb una actitud crítica que m'ha deixat un solatge d'escepticisme sobre la seva vàlua. </p><p>Llegint Proust, comptat i debatut, he fet una retrospectiva crítica de Marías a la vista de l'enlluernadora prosa del mestre francès. Si abans havia parlat de la influència que es podria detectar en el madrileny d'autors com <b>William Faulkner</b> o <b>Thomas Bernhardt</b>, ara em semblava que Proust, realment, no sé si haurà influït o no en ell, però que la seva obra, la de Marías, empal·lideix davant la d'aquest com si fos una versió rebaixada.</p><p>I potser és aquesta actitud la que ha fet que m'enfrontés a la darrera novel·la de Marías, "Tomás Nevinson", amb certa reticència. Potser, fins i tot, si hagués sabut que ve a ser una continuació -o, com crec que ell ha dit, una <i>parella</i>- de l'anterior "Berta Isla" -que no he llegit-, no l'hauria comprada. Ho vaig fer en ocasió d'una visita a la bonica i coqueta ciutat molt castellana de Burgos, i potser va ser l'ambient d'aquesta ciutat tan serena -que casualment m'adono que té tant a veure amb l'ambient de la ciutat fictícia on es desenvolupa bona part de la trama-, el que em va dur a entrar en una molt agradable llibreria del famós passeig de l'Espolón on ens preníem uns xurros amb xocolata com molts autòctons fan un dia festiu al matí -o potser era dissabte-, i demanar-lo directament ja que l'havia vist a l'aparador ben destacat.(1)</p><p>I la veritat és que durant moltes de les quasi set-centes pàgines del <i>novelón</i>, vaig ratificar-me en les reticències. Per dir-ho així, els defectes que li trobava superaven les virtuts, les habituals virtuts que he trobat a la prosa alambinada i el pensament envitricollat de Marías. Ens trobem de nou en l'àmbit d'espionatge que conforma el centre nodal de "Tu rostro mañana" i recuperem alguns del personatges que transiten per les llargues tres novel·les que conformen aquesta obra majúsucla, però com si Marías s'hagués desinfalt, com el mateix protagoniesta central i narrador en la ficció, aquest Tomás Nevinson que també ha usat de molts altres noms -una altra de les constants en Marías-.</p><p>La trama se'm feia inversemblant, però aquest no ha estat mai el punt de la seva obra que m'ha sembla més important, ni segurament gaire objectable. A més, el discurs esdevenia reiteratiu i, en ocasions, poc imaginatiu. La servitud de les citacions -una altra de les seves constants, que aquest cop s'ha molestat a recollir en un divertit epíleg- es feia en ocasions artificial. I, sobretot, algunes de les digressions reflexives tan típiques del seu estil s'assemblaven massa als vicis del Marías columnista: una certa presumptuosa incapacitat d'empatia i el costum d'insultar de manera prou grollera als que considera que s'ho mereixen. En aquest cas, tractant-se d'una ficció que fa aterrar els serveis secrets en el terrorisme irlandès i basc, les bèsties negres són també una de les habituals destinacions de l'agusat dard de l'articulista Marías, els nacionalismes i els moviments independentistes, cosa que fa pensar que confondre narrador real amb narrador fictici en aquest cas pot estar bastant justificat- </p><p>Però és clar que tot en Marías és una elucubració artificiosa, un punt d'invsersemblança que malgrat això sempre ha mantingut un encant irresistible per a mi. El que resulta més discutible en ell és que els seus personatges semblen parlar sempre amb la mateixa veu digressiva i els circumloquis del narrador. Aquest, no obstant, no és un problema greu en aquest llibre on som els espectadors o més aviat oients d'una veu narrativa subjectiva, la del personatge central, i per tant, encara que Marías corre el risc evident que l'identifiquem amb ell, per les no poques concomitàncies o identitats d'estil i arguments ideològics, el lector pot autoritzar-lo a fer-ho sense més remordiments. De manera que no vaig deixar que el voluminós tom se'm caigués de les mans -no és un joc de paraules amb el nom del personatge, aquest home de dues nacionalitat i dues llengües que en la seva part britànica pot ser interpel·lat simplement com a Tom-, i vaig avançar amb pols una mica vacil·ant per la part més desmaiada i àtona del llibre, la que es podria dir que conforma la seva part intermitja -sensació que ja he tingut en altres obres anterior de l'autor-.</p><p>La conclusió, però, és que estem, potser, davant un Marías menor, però així i tot un Marías, és a dir, literatura de primera fila, prosa exquisita plagada de prou idees brillants perquè al final es faci oblidar de les inconsistències d'una trama que, donant voltes sobre les mil formes de matar i massacrar, segurament, no resisteix la prova del cotó de la confrontació amb la realitat, la de l'espinós tema de la lluita del terrorisme i el contraterrorisme en què s'emmarca. Un tema, o una realitat que, segurament, ens amagaria trames que també per a la majoria de la població resultarien obra d'una ment fantasiosa, si no malaltissa.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><span style="font-size: x-small;">(1) Que la dedicatòria de la novel·la vagi un cop més per a Carmen o Carme López Mercader, la seva parella més o menys laxa des de fa un parell de dècades, i a la qual es va unir en matrimoni fa uns pocs anys per qüestions potser purament fiscals, no es pot considerar ja una coincidència més amb les meves pròpies experiències o procedències en aquest cas. Naturalment, no tinc cap parentiu amb ella. Persona discreta, em sembla, coeditora de la petita editorial que Marías va fundar fa anys, barcelonina, va signar el desembre de 2017 un manifest contra la independència subscrit per una candidatura a aquelles vergonyoses elecciones convocades pel 155 anomenada "Recortes Cero", al costat d'una plèiade d'intel·lectuals de l'esquerra espanyola <i>civilitzada </i>com Antonio López, Juan José Millàs, Luis Antonio de Villena, Fernando Shwartz, Antonio Orejudo o Javier Mariscal.</span></p><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-20713311519007337052021-07-17T18:37:00.001+02:002021-07-18T11:01:05.711+02:00ELS ARRELATS D'IGNASI REVÉS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSeGrJmumTirm-4u4EYUf69IIVgR9SBQMaK9988-tkRkOT_pszQQB0qzIjgmOB-i0tKKHl_BDS9VsQS4KTS_YsQYA_WPVUfed5EXR4T0ir_32fYgVTgq8HB384qQrEtJByVvfeokZqXxE/s2048/79b23e25-c794-4f36-b823-5040b3d2f181.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSeGrJmumTirm-4u4EYUf69IIVgR9SBQMaK9988-tkRkOT_pszQQB0qzIjgmOB-i0tKKHl_BDS9VsQS4KTS_YsQYA_WPVUfed5EXR4T0ir_32fYgVTgq8HB384qQrEtJByVvfeokZqXxE/w640-h480/79b23e25-c794-4f36-b823-5040b3d2f181.jpg" width="640" /></a></div><br /> Ahir vaig tenir el plaer de presentar el llibre "<b>Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya</b>" a Castellvell del Camp, al Casal de la Gent Gran, de la mà de l'<b>Ignasi Revés</b> i de <b>Jordi Jové</b>, regidor de cultura d'aquest municipi tan proper a Reus. Es tracta d'<a href="https://www.edicionssidilla.cat/els-nostres-llibres/la-talaia/940-arrelats-les-fam%C3%ADlies-m%C3%A9s-antigues-de-catalunya" target="_blank">un llibre de l<b>'editorial Sidillà,</b></a> que surt en ocasió del seu desè aniversari. Els seus entusiastes impulsors,<b> Xavier Cortadellas</b> i <b>Judit Pujadó</b>, se'l deuen haver proposat com un merescut homenatge a la seva pròpia tasca, alhora que als protagonistes veritables del llibre, un compendi d'històries al voltant de més d'una vintena de famílies, o hauríem de dir llars, que porten segles sota el domini i cura de desenes de generacions del mateix llinatge.<p></p><p>Confesso que quan em va arribar l'encàrrec de fer-ne la presentació, per part del tercer autor d'aquest llibre escrit a sis mans, el meu amic Ignasi Revés, em va semblar que m'arribava en un moment inoportú, carregat per diverses feines del dia a dia i dedicat en els pocs espais lliures a devorar el cicle complet de les novel·les de <b>Proust </b>"A la recerca del temps perdut", en les traduccions de <b>Josep M. Pintó</b>. Quan vaig rebre el llibre per missatgeria em va deixar de semblar inoportú, només veient la bellesa de l'objecte en si que és aquesta primorosa edició en tapa dura, paper de qualitat i fotografies a tot color -que es ven a un preu molt econòmic, per cert-. Quan vaig començar a endinsar-me en el seu contingut, vaig pensar que no solament no era inoportú. sinó que era molt oportú, i no m'interrompia el fil de les meves lectures. Més aviat els conferia una certa complementarietat.</p><p>En tot cas, es tracta d'un llibre que s'acara amb la memòria i en la recuperació del temps, com el de Proust. Però si aquest es va centrar sobretot en un món que podríem dir ja en ruïnes, el de l'aristocràcia francesa, el <i>gran món</i>, que havia anat recuperant al llarg del segle XIX que anava quedant enrere, el domini i privilegis perduts de forma abrupta i violenta amb la Revolució de finals del segle anterior, aquest "Arrelats" ens emmiralla amb les dinasties que han aconseguit perpetuar-se sense interrupcions al llarg de moltes generacions en la seva possessió de la terra, i en general defensant-la mitjançant el seu treball directe i la presència constant.</p><p>Són més de vint històries de relatiu èxit, de continuïtat, de persistència, contra els embats de nombrosos i poderosos enemics i amenaces: guerres, pestes, tempestes polítiques, atzars de les relacions familiars, catàstrofes del clima, etc. Històries que ens fan pouar en la Història que ha configurat el territori que han creat, o potser a l'inrevés, segons una de les veus sàvies que es fan sentir en el llibre, la de <b>Jean Sales</b>, del Rosselló (que és l' ùnica comarca on visitem més d'un casa): <i>és la geografia, que fa la gent</i>. És la Història, doncs, d'una identitat col·lectiva, la del que potser podríem dir <b>nació </b>-terme que esquiven els autors-, o que poster jo preferiria anomenar <b>país</b>, que afegeix a la pura qualitat geogràfica del territori la condició humana que l'afaiçona -i certament s'hi deixa afaiçonar-.</p><p>Recorrent les 400 pàgines del llibre podem aprendre una gran quantitat de detalls de com s'han anat conformant les identitats individuals, generacionals i col·lectives, la seva càrrega de memòria conservada en la tradició oral -amb les seves limitacions temporals inevitables, que acaben creant la deformació que n'és la llegenda-, en la documental, en el treball dels historiadors professionals o aficionats -molts d'ells, els fills de les mateixes famílies investigades-, i tantes altres fonts que s'hi veuen reflectides. Assistim de la mà del trio d'autors al que el mateix Jean Sales ens diu que són c<i>oses molt senzilles, simples i veritables, que són pas pagades al preu que haurien de ser pagades</i>. Aprenem aspectes com la formació dels cognoms, sobre com ha funcionat en un sentit ple de pragmatisme la defensa del patrimoni, amb institucions com l'hereu o la pubilla -que a molts ens obrirà els ulls-, sobre com l'economia de l'explotació de la vinya ha configurat el país, etc, etc. També en una reflexió profunda sobre els grans motors de la Humanitat que donen sentit a la Història. Perquè aquesta visió de la tradició i de<i> la manera antiga de fer les coses,</i> no resulta, almenys en les veues recollides en aquest llibre, reaccionària ni ultraconservadora. Conservadora sí, en el sentit de mantenir els llegats i les experiències que han mantingut les famílies -i, doncs, l'èspècie sencera-, però, tal com diu un dels testimonis més lúcids, el dels propietaris actuals de <b>Can Pasqual, de Gelida</b>, <i>hi ha d'haver un equilibri permanent entre voler conservar -perquè si no conserves el que tens no hi ha continuïtat- i admetre el canvi, perquè si no et vas adaptant i renovant tampoc no podràs continuar.</i></p><p>I és que, per grans que fossin les amenaces que van superar aquests llinatges en el passat, la seva subsistència no està avui assegurada, en un món que, com bé diuen els autors en la seva indispensable introducció al llibre, menysprea sota acusacions de <i>ruralisme</i>, <i>floclorisme </i>i altres termes que sonen despectius la tradició i el coneixement adquirits per segles d'experiència. La globalització, la multiplicació de xarxes de comunicació que negligeixen les comunicacions reals en el <i>territori </i>-que en aquest cas sona també quasi despectivament-, o els impactes de la crisi climàtica, són enemics fenomenals que potser no tenen parió amb cap moment històric anterior en la seva capacitat destructiva. </p><p>Aquest llibre és ple de saviesa, la que es mostra mitjançant els testimonis vius o morts que els seus autors han recollit, i la d'aquests mateixos autors en l'exercici de transcriure-nos-la. Saviesa que han sabut mastegar i pair i que ens ofereixen perquè la puguem degustar i aprofitar nosaltres mateixos. No ens la podem perdre. Citant els mateixos autors en la introducció del llibre: <i>No parlem de la memòria per nostàlgia, sinó perquè pensem de quina manera un llegat com aquest pot atènyer el futur.</i></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-82072069460685167502020-04-23T21:05:00.003+02:002020-04-23T21:05:59.077+02:00SANT JORDI A CASA<span style="font-size: x-large;">U</span>n Sant Jordi sota confinament. Tant diferent al que estem acostumats!<br />
<br />
Hi ha hagut múltiples iniciatives a les xarxes i mitjans per fer-lo, si més no, mantenir el caliu i no perdre el contacte entre autors i lectors, i també amb les roses, que en molt variades formes, naturals, artificials i virtuals, també han tingut el seu protagonisme.<br />
<br />
Gràcies a les iniciatives del Canal Reus, i concretament del programa "Va com Va" que presenten dues Marta, la Marta Ferré i la companya escriptora Marta Magrinyà, i la Xarxa de Biblioteques Municipal, he pogut en part suplir la mancança del contacte amb la gent que esperava amb ànsia per continuar presentant "El rastre del penitent".<br />
<br />
Aquí teniu els testimonis:<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/a5ErnDo2P7Y?start=684" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="true" allowtransparency="true" frameborder="0" height="315" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/video.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Freuscultura%2Fvideos%2F2904885882926510%2F&show_text=0&width=560" style="border: none; overflow: hidden;" width="560"></iframe><br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-64624797085611689022020-04-08T20:48:00.000+02:002020-04-08T20:48:52.882+02:00SI SÓN ROSES, FLORIRAN <div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIWSP0pZPGGLFnCszW3QfaYQqPD6Pqva-5KxCJ6Uh5fgVPnNe76TV_ymGCPQKZ0C3pndsJPDDPZSH56UftOyW0NhMo-1paMAlE1uDtsgJ7oLZsNezC03wbubDF1ZtKz0LKjC1wLoY40TE/s1600/rosesfloriran+portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1154" data-original-width="796" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIWSP0pZPGGLFnCszW3QfaYQqPD6Pqva-5KxCJ6Uh5fgVPnNe76TV_ymGCPQKZ0C3pndsJPDDPZSH56UftOyW0NhMo-1paMAlE1uDtsgJ7oLZsNezC03wbubDF1ZtKz0LKjC1wLoY40TE/s640/rosesfloriran+portada.jpg" width="440" /></a></div>
<div dir="auto" style="font-family: inherit;">
<br /></div>
</div>
<div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;">
<div dir="auto">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-large;">E</span><span style="font-family: inherit; font-size: large;">n temps d'isolament, és lògic que ens aferrem més que mai al fet que les paraules i les imatges poden viatjar a distància. La imatge suggeridora del Marc Pérez Oliván, impulsada per la constància d'una agitació cultural que s'encarna en la Lena Paüls, ens ha fet acompanyar a 16 autors amb les paraules que les muses ens han murmurat a cau d'orella. Hi trobareu una gran varietat de temes i tractaments, i no sempre sembla que les circumstàncies que ens agermanen, aquest confinament que ha reduït els nostres espais habituals però ens ha obert, mitjançant la tecnologia, una gran finestra al món, hi siguin presents. Tanmateix, de ben segur que ho impregnen tot. No vivim als núvols, encara que el núvol, aquest gran espai virtual lliure de coronavirus, sigui el mitjà que ens permet transmetre ara més que mai la nostra sensació de viure, la nostra voluntat de comprendre, la nostra set de compartir.</span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="auto">
<div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center; white-space: normal;">
<span style="color: red; font-size: medium;"><b>Enllaç per llegir en línia (ISSUU):</b> </span></div>
<div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center; white-space: normal;">
<span style="font-size: medium;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://bit.ly/3bIe5vl&source=gmail&ust=1586456753314000&usg=AFQjCNEh0zJzZSJQvW39zFjAdi1DoJCEYA" href="https://bit.ly/3bIe5vl" style="color: #1155cc;" target="_blank">https://bit.ly/3bIe5vl</a></span></div>
<div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center; white-space: normal;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center; white-space: normal;">
<span style="color: #6aa84f; font-size: medium;"><b>Per descarregar el llibre (en PDF):</b></span></div>
<div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center; white-space: normal;">
<span style="font-size: medium;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/creaciocollectiva/rosesfloriran&source=gmail&ust=1586456753314000&usg=AFQjCNHh3d-MIOtEqwcSGFJI2KqunXu79g" href="https://sites.google.com/site/creaciocollectiva/rosesfloriran" style="color: #1155cc;" target="_blank">https://sites.google.com/site/<wbr></wbr>creaciocollectiva/<wbr></wbr>rosesfloriran</a></span></div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-81024793521351687382020-03-20T21:00:00.000+01:002020-03-20T21:00:32.959+01:00DIA MUNDIAL DE LA POESIA 20<br />
<span style="font-size: x-large;">D</span>emà és el Dia Mundial de la Poesia. Són moltes de les iniciatives que miren de suplir la forçosa suspensió d'actes que provoca el confinament per l'emergència del coronavirus amb difusió per totes les xarxes de tota mena de reproduccions digitals de poesia.<br />
<br />
Algunes d'elles a Reus venen protagonitzades per la regidoria de Cultura i la seva xarxa de biblioteques , i per la degana institució Centre de Lectura.<br />
<br />
En ambdues he penjat contribucions:<br />
<br />
<br />
<iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="677" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fcentredelectura%2Fposts%2F10157771325746253&width=500" style="border: none; overflow: hidden;" width="500"></iframe><br />
<br />
<iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="431" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fpermalink.php%3Fstory_fbid%3D10220160374993905%26id%3D1662145050&width=500&show_text=true&height=431&appId" style="border: none; overflow: hidden;" width="500"></iframe><br />
<br />
<br />
<a href="https://www.facebook.com/Safareig-Poetic-487845501372470/" target="_blank">Safareig Poètic,</a> se'n fa eco i comparteix aquestes iniciatives i les seves pròpies.<br />
<br />
Contra l'aïllament i la isolació, poesia!<br />
<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-1222226977495239972020-02-14T18:41:00.000+01:002020-02-14T18:45:28.966+01:00"EL RASTRE DEL PENITENT" AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC<div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;">
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 15px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNOssoB0FiCBF4fvCUEINidGcnXr4oPINxWm9J2r4Cdr-o29mxkjx3gyAZ72OD-Q0rJmRjp-4fI3FiVtTvdDFp2gnkFcE8-qzpaHWKRh7eqSut7lfEN1a71Wv789pIMy4uRIkOK0qwlWg/s1600/9bf0d4ed-bb7a-4501-aa73-6798e6e45355.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNOssoB0FiCBF4fvCUEINidGcnXr4oPINxWm9J2r4Cdr-o29mxkjx3gyAZ72OD-Q0rJmRjp-4fI3FiVtTvdDFp2gnkFcE8-qzpaHWKRh7eqSut7lfEN1a71Wv789pIMy4uRIkOK0qwlWg/s640/9bf0d4ed-bb7a-4501-aa73-6798e6e45355.jpg" width="640" /></a></div>
<div dir="auto" style="font-family: inherit; font-size: 15px;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="font-family: inherit;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-large;">L</span><span style="font-size: 15px;">a història de <b>Josep Amill Piñol</b> ha estat recuperada en bona part des de la feina del <b>Memorial Democràtic,</b> l'organisme del Departament de Justícia de la Generalitat que ha estat clau en la investigació documental dela seva vida, almenys pel que fa a la part que va de l'ingrés a l'Exèrcit al seu periple per diverses presons a causa de les condemnes per espionatge i rebel·lió.</span></span></div>
<div dir="auto" style="font-family: inherit; font-size: 15px;">
<span style="font-family: inherit;">El dia 13 de febrer, ahir, vam poder presentar a les seves impecables instal·lacions de Ciutat Vella "El rastre del penitent", l'<b>Anna Amill</b> i jo, amb l'emoció a flor de pell.</span></div>
<div dir="auto" style="font-size: 15px;">
<span style="font-family: inherit;">També vam tenir ocasió de compartir espai i experiències amb l'autor de l'altre llibre que s'hi presentava, l'<b>Antonio Gómez</b>,que ha dut una exemplar recerca de la peripècia del seu oncle <b>Antonio Fernández Garrido</b>, combatent republicà i desaparegut com tants altres en alguna fossa anònima en els dies de la Batalla de l'Ebre.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Moltes gràcies al director, <b>Jordi Font</b>, i a <b>Juli Cuèllar</b> i la resta del personal del Memorial Democràtic, que ens va acollir meravellosament.</span><span style="font-family: inherit;">Gràcies també a la Llibreria de la Imatge per ser-hi present, i, com no, de nou a Ifeelbokk Editors per seguir confiant en mi.</span></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-30760314566362450232020-02-07T18:52:00.001+01:002020-02-07T18:52:47.348+01:00AMB "EL RASTRE DEL PENITENT" A CANAL REUSLa Marta Ferré, la dinàmica conductora del magazine vespertí del Canal Reus, "Va com va", em va convidar a parlar de "El rastre del penitent" al seu programa del 6 de febrer. Una bona ocasió per donar a conèixer el llibre a la ciutat, i per dialogar amb ella mateixa i amb l'admirada Marta Magrinyà.<br />
De fet, la conversa prèvia amb ella, encara entre bastidors, va resultar un al·licient inesperat i molt d'agrair.<br />
Moltes gràcies a les dues!<br />
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9DMVL1rqIHQ" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-66407438557554244942020-01-26T11:43:00.000+01:002020-01-26T11:43:11.534+01:00EL RASTRE DEL PENITENT AL CENTRE D'AMICS DE REUS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy_FCr0K5CECJuxjX8LC007OpiUeKHtDacIGHurWXTqEBP7JYAJ9peGt35FnyB74aaiIFqfwrhvaQzV3Ut9gIfTSKs2qUvPe6jIs86yxFD6BraYQYmnSfMs7dHsp4apimnQWFCMVmlbQ/s1600/a852327b-7169-43ec-b240-dda55641c73e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy_FCr0K5CECJuxjX8LC007OpiUeKHtDacIGHurWXTqEBP7JYAJ9peGt35FnyB74aaiIFqfwrhvaQzV3Ut9gIfTSKs2qUvPe6jIs86yxFD6BraYQYmnSfMs7dHsp4apimnQWFCMVmlbQ/s640/a852327b-7169-43ec-b240-dda55641c73e.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">C</span>onvidats pels amics de <b>Centre d'Amics de Reu</b>s -valgui la redundància-, vam presentar "El rastre del penitent" a la seu d'aquesta entitat de tan enorme pes a la ciutat,el casalot del raval de Robuster que és la casa natal d'un dels nostres grans genis, <b>Marià Fortuny</b>. Casal que no solament mantenen exemplarment, malgrat les òbvies dificultats econòmiques que suposa una instal·lació tan gran, sinó que estan ampliant, remodelant i estructurant per a un ambició pla de donar un salt de projecció a tota la ciutadania. Els desitjo tota la sort que mereixen.<br />
<br />
En aquesta ocasió,vam programar un acte diferent al de la primera presentació, amb un to més íntim que vaig intentar que donés la compilació d'imatges amb què el vam iniciar: algunes de les fotos de <b>Josep Amill</b> i la família que em va cedir l'<b>Anna Amill</b>, i reproduccions de la documentació més personal que també ella em va cedir, i que forma part important de la novel·la.<br />
<br />
D'aquí vam derivar als records que l'Anna va compartir amb un públic molt atent,i diria que sovint emocionat.En aquesta ocasió, també, vaig notar que part dels assistents ja havien llegit la novel·la i això, sens dubte, dóna un caràcter molt especial a aquest tipus de presentacions.<br />
<br />
No van faltar les meves explicacions sobre el laboriós procés de creació del llibre i la lectura d'un fragment que va tornar a fer la impagable veu de l'<b>Antònia Farré</b>. També van haver-hi algunes preguntes i intervencions que van acabar d'arrodonir l'acte.<br />
<br />
Moltes gràcies, Centre d'Amics de Reus, al seu president, <b>Joan M. Mallafrè</b>,i al seu equip, el <b>Joan</b>, l'<b>Amadeu</b> i tota la resta, que ho van fer tot molt fàcil.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5P-0Z8Lazh0yqNuzLO9BJpWpLQ1JAHTZL5yiJEM7ijc8fpeY5GXCWhd76nYY-oRRQnGGfH92Fym_145tzEjTwsan-YV2ICKZ2aqQ-Tf43EYuU063sqVsPKKjHAAFJyKA7qKBJt1aHTUY/s1600/eaf67149-9bbc-41f2-ab35-02cbe8b056d6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5P-0Z8Lazh0yqNuzLO9BJpWpLQ1JAHTZL5yiJEM7ijc8fpeY5GXCWhd76nYY-oRRQnGGfH92Fym_145tzEjTwsan-YV2ICKZ2aqQ-Tf43EYuU063sqVsPKKjHAAFJyKA7qKBJt1aHTUY/s640/eaf67149-9bbc-41f2-ab35-02cbe8b056d6.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-52530777438253257752019-12-23T21:02:00.001+01:002020-02-14T18:42:46.193+01:00LA DIGNITAT DE LA DEMOCRÀCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8kXv7_yyTQvpIwp6X5irPgtJf43Femm8WNdEryw0Uwh2hv56sJi4TjBPBJl9vpszbPQV_qa5-CAUIwUDob4BmU7OtNxO15PDqM1GaliQyqmSon_ZaCBdBUdOuLJz7K4slr7ZgK6p74s/s1600/TJUE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8kXv7_yyTQvpIwp6X5irPgtJf43Femm8WNdEryw0Uwh2hv56sJi4TjBPBJl9vpszbPQV_qa5-CAUIwUDob4BmU7OtNxO15PDqM1GaliQyqmSon_ZaCBdBUdOuLJz7K4slr7ZgK6p74s/s640/TJUE.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">L</span>a publicació dijous passat, dia 19, de la sentència del <b>Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)</b>, també conegut com Tribunal de Luxemburg, sobre la situació d'immunitat d'<b>Oriol Junqueras</b>, va coincidir, per aquelles estranyes <i>casualitats </i>que tan acostumats estem a veure dins l'acció de l'aparell judicial-policial espanyol, amb la del <b>Tribunal Superior de Justícia de Catalunya </b>en què condemnava a inhabilitació per un any i mig, a més d'una multa de 30.000 euros,al president de la Generalitat <b>Quim Torra</b>.<br />
<br />
Mentre que la sentència de Luxemburg suposava tot un seriós correctiu a l'ordre jurisdiccional espanyol imposat des d'una instància que no és en absolut simbòlica -com han pretès els òrgans judicials espanyols en altres ocasions en què han estat cridats a l'ordre per organismes internacionals- sinó que té una eficàcia vinculant indiscutible, la sentència del Tribunal Superior de Catalunya, si bé no definitiva, posava en evidència també tot el sistema judicial espanyol amb una nova atzagaiada que el retrata just el dia en què era senyalat amb una demolidora resolució per l'ordre jurisdiccional europeu.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
El Tribunal de Luxemburg li donava un repàs molt seriós ni més ni menys que al <b>Tribunal Suprem</b>, que li havia elevat una consulta sobre la situació d'Oriol Junqueras des que va ser electe en les últimes eleccions europees, cara a la seva situació processal dins del famós procés, just en aquell moment vist per a sentència. Tecnicismes a banda, i discussions sobre els reals efectes en la situació futura de Junqueras, la decisió del tribunal deixa algunes coses molt clares:<br />
<br />
-El Tribunal Suprem ha estat castigat pel TJUE per la incomprensible acció d'elevar una consulta i, sense esperar resposta, dictar sentència, sens dubte dut per un excés de confiança i, val a dir, de notòria supèrbia, tot esperant que passant la situació de Junqueras de presó preventiva a definitiva, Luxemburg no gosaria tossir-li.<br />
<br />
-A banda dels efectes que pugui tenir sobre la situació de Junqueras respecte a la seva condemna i presó, és a data d'avui un eurodiputat electe, com ho són de retop <b>Carles Puigdemont</b> i T<b>oni Comín</b>, ja que la sentència ja no deixa opció a cap Estat a afegir requisits addicionals per adquirir aquesta condició, i la immunitat corresponent.<br />
<br />
Luxemburg esmena així la plana, no solament al poder judicial espanyol, sinó al legislatiu i executiu que li han transferit a aquest la solució dels seus problemes i han estat incapaços de defensar uns parlamentaris que han de representar Espanya a Europa, com no va fer-ho tampoc el <b>Parlament europeu</b> presidit per <b>Antonio Tajani</b>, que bé hauria de respondre avui de la seva acció no permetent entrar a Puigdemont i Comín a la cambra.<br />
<br />
<b>Una lliçó de democràcia i dignitat</b>, doncs, que procedeix potser d'on menys era esperable, <b>un tribunal de la Unió Europea que, en definitiva, està simplement recordant que un diputat ho és i està protegit per la immunitat que li confereix el seu càrrec pel fet d'haver estat escollit directament per la ciutadania, pel poble. </b><br />
<br />
Una lliçó que, tanmateix, no sembla voler aprendre el poder judicial espanyol ni la Fiscalia. Que el mateix dia programessin la sentència contra Torra ja és prou indicatiu. Es condemna a Torra, a part de la ridiculesa del fet -no retirar una pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics-, per desobediència a una ordre d'una instància que ni tan sols és realment judicial, un òrgan administratiu realment, la<b> Junta Electoral Central</b>. Qui hauria de respondre dels seus actes haurien de ser els membres d'aquest òrgan, i qui hauria de ser reprès, i sens dubte ho serà en el futur, és un tribunal que es considera ell mateix per sobre de, ni més ni menys, el màxim representant del poble català -i cal recordar també el màxim representant del'Estat a Catalunya.<br />
<br />
Com ja de dit <a href="https://antiartistes.blogspot.com/2019/05/la-degradacio-de-la-democracia.html" target="_blank">en algun altre post anterior</a>, <b>la separació de poders està en qüestió en el sistema constitucional espanyol no per la politització de la Justícia, sinó per la inversió de la relació de poders que permet que els jutges estiguin en una situació de predomini i de fiscalització prèvia de les accions del poder legislatiu i executiu.</b><br />
<br />
És clar que això s'explica en bona part pel context, i perquè en definitiva va contra una Administració que es considera subordinada, la d'una Comunitat Autònoma. Costa d'imaginar un tribunal esapnyol actuant davant els més alts poders del govern de l'Estat amb aquesta prepotència, la que exemplificava sense anar més lluny el tracte del president del Tribunal Superior de Justícia davant el president de la Generalitat. Tanmateix, potser n'hauria d'anar prenent bona nota <b>Pedro Sánchez</b> i també els seus aspirant a coalitzats en el govern, <i>podemites </i>i altres. Perquè determinades subversions de l'ordre se sap com comencen, però no com acaben. I, de pas, que es vagin llegint amb deteniment la sentència del TJUE.<br />
<br />
Potser aprendran a fer valer valer la dignitat del seu càrrec, com sí ha sabut fer el president Torra en la seva defensa davant el Tribunals Superior de Justícia i en les seves declaracions un cop coneguda aquesta sentència que, si algú encara creu en la Constitució espanyola, li hauria de preocupar molt.<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-86937237706603437322019-12-02T20:34:00.000+01:002019-12-02T20:48:35.271+01:00PRESENTACIÓ DE "EL RASTRE DEL PENITENT"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6mJ-jfr6Y0wa0UmffFZpqyPR4Uor3Ihuc_pfOvX7XLpVEwYQL_MoKIfZKrkaa4xplH9Vt_kC30ZCZP-nbDDlQ79enl57tOndIM5SE-Y8rDtpHMwGYc4y2FpVriWAjds4-uJVO-GHqUH4/s1600/4da4ed34-a6b1-4a26-9e70-0db64b32ab84.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6mJ-jfr6Y0wa0UmffFZpqyPR4Uor3Ihuc_pfOvX7XLpVEwYQL_MoKIfZKrkaa4xplH9Vt_kC30ZCZP-nbDDlQ79enl57tOndIM5SE-Y8rDtpHMwGYc4y2FpVriWAjds4-uJVO-GHqUH4/s640/4da4ed34-a6b1-4a26-9e70-0db64b32ab84.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">D</span>esprés d'haver-la suspès en la data programada feia mesos i que va coincidir en les jornades més actives de mobilització per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics, vam poder efectuar finalment el dilluns de la setmana passada, dia 25 de novembre, la presentació del llibre "El rastre del penitent", a l'escenari previst de la sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus.<br />
<br />
Em va acompanyar en aquesta ocasió, i també tal com era la idea inicial, <b>Josep Baiges</b>, que va fer una exquisida presentació amb el seu reconegudíssim talent professional, però que també va saber contagiar de l'emoció especial de l'acte als assistents, una emoció que en bona part que es basa en la seva ja antiga relació amb l'<b>Anna Amill</b>. Ella va ser la meva segona acompanyant i veritable protagonista del llibre, juntament amb la seva família, per conservar i perseguir la memòria oblidada de son pare, aquest <i>penitent </i><b>Josep Amill</b> que és el personatge central però sempre esquiu del llibre.<br />
<br />
L'Anna, embargada per l'emoció i amb una afecció severa de la veu, va saber tanmateix transmetre aquesta mateixa emoció i la seva profunda implicació en una història que li pertany per molts motius, i que jo he intentat transmetre de la manera més transparent i directa. Certament, per fer-ho he recorregut a la ficcionalització de la recerca que ens ha ocupat més de tres anys per concloure en aquest llibre que ja és ara en mans del lector. Un llibre que, més que una novel·la, és un relat on la figura meva i la d'altres que m'han ajudat, s'oculta en uns personatges de ficció, però que recorre amb un intent total de rigor i honestedat la vida misteriosa, aventurera, i també plena de llums i ombres, de Josep Amill. La seva vida i el seu tràgic final dins el cruel aparell repressor de l'Estat franquista.<br />
<br />
Emotivitat a flor de pell en l'acte que, com no, també va saber escampar l'<b>Antònia Farré </b>amb la seva impagable lectura d'uns fragments del llibre.<br />
<br />
A tots ells, moltes gràcies. Al <b>Centre de Lectura,</b> a la seva biblioteca, als editors <b>Miquel Horrach </b>i <b>Josep M. Pijuan</b> d'I<b>feelbook </b>que també em van acompanyar en l'acte, i a tots els assistents que van desbordar la capacitat de la sala.<br />
<br />
Els demano disculpes a tots ells per aquest fet i per l'error de la distribuïdora que no va fer arribar els llibres encarregats, però en poques setmanes tindrem ocasió de noves presentacions i de nous contactes amb les persones que es vulguin apropar a aquest rastre que entre tots hem seguit.I que encara queda obert, perquè això, sens dubte, no és una història tancada.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJyN6XujtjNVKGMsfbqdXwNZjW4dQ2yQV-RwP_Gbf1yr6k9sUw-zEV6oVp-bN9XCUQDGpBx85slh_ynNN6YzACvTo81mGDk3DFhCwQ7UvDWUqXFrvhk7NMcYqJcrEHA3eXYw8v5CnalFU/s1600/0c7a8f66-b869-49b1-b968-1d23463bbaa8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJyN6XujtjNVKGMsfbqdXwNZjW4dQ2yQV-RwP_Gbf1yr6k9sUw-zEV6oVp-bN9XCUQDGpBx85slh_ynNN6YzACvTo81mGDk3DFhCwQ7UvDWUqXFrvhk7NMcYqJcrEHA3eXYw8v5CnalFU/s640/0c7a8f66-b869-49b1-b968-1d23463bbaa8.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-45155440708381720482019-11-08T18:26:00.000+01:002019-11-08T18:26:00.484+01:00LA IRRUPCIÓ DE LES SALES DE MÀQUINES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJyjltGdkFBPHUJi_5q-ZElK2j1ZmGWCpHsHOs_pGydjaBoNe_7-AMGvrEDsE71xEX_EaV2adLmQgOqHtj3aLdsKUBAH5usfdigweFETKpFpgZdirjB-CM5J6ZzdMEMFt1Z_hxFs_8l-0/s1600/la+sala.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="1300" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJyjltGdkFBPHUJi_5q-ZElK2j1ZmGWCpHsHOs_pGydjaBoNe_7-AMGvrEDsE71xEX_EaV2adLmQgOqHtj3aLdsKUBAH5usfdigweFETKpFpgZdirjB-CM5J6ZzdMEMFt1Z_hxFs_8l-0/s640/la+sala.png" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-large;">F</span>a poc <u>Tv3</u> va emetre una sèrie coproduïda amb altres teles estatals, on feia un poc reeixit intent de dur el format de ficció del gènere policial o negre al context presumptament real (?) de l'autodenominada Policia Nacional espanyola. Duia per títol, si no em falla del tot la memòria, "La sala", que crec que era el millor de l'obra.<br />
<br />
Sales fosques d'interrogatori que formen part de la imagineria habitual del cinema negre. <b>Sales de màquines on s'engreixina la maquinària de l'Estat,</b> on s'executen les polítiques públiques, menys públiques i decididament ocultes de tot estat que jugui a mantenir-se en el marasme de poders contrincants de l'actual món globalitzat. El que es coneix avui com <b><i>deep state</i></b>. Un Estat és, com el seu metonímic engendre dels partits polítics, una màquina d'autoperpetuació, de conservació d'estatus, prebendes i quotes de poder. Que sigui més o menys democràtic ja depèn de molts altres factors.<br />
<br />
Aquesta setmana, en plena enèsima nova campanya electoral, hem assistit a<b> una insòlita aparició de les sales en el primer pla de la informació mediàtica</b>. En el cas de les detencions del presumptes membres d'un CDR que presumptament preparaven atemptats terroristes i altres maquiavèlics plans insurreccionals, ja havíem assistit a nombroses filtracions dels sumaris, també presumptament secrets, que s'anaven desmentint o renovant a mesura que els mitjans del règim -des de les seves pròpies sales-, tenien a bé escampar-les. Aquesta setmana, aixecat parcialment el secret , hem arribat a veure filmacions de les declaracions a la sala de l'Audiència nacional -el vell TOP franquista- de dos dels encausats i empresonats.<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jR3xLOjQk0c" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
La filmació donava un toc d'irrealitat a l'assumpte encara més gran que les dubtoses filtracions de pur text que l'havien precedit. A banda de l'escenari, que a diferència de l'icònic món tenebrós que vèiem a la sèrie esmentada era d'una blancor ofensiva a la vista, preguntes i respostes feien la impressió d'obeir a la redacció d'un guionista inexpert i mediocre. I revelaven a més xocants elements contradictoris en les pròpies declaracions.<br />
<br />
En tot cas, aquest descens sorprenent a les sales de màquines del particular <i>deep state </i>espanyol, ens enfronta a l'evident desig d'interferir en els resultats electorals. Evidencia això, diuen, <b>la politització de la justícia </b>-i el seu braç exectiu policial-.<br />
<br />
No hi estic d'acord amb aquesta manera de veure-ho. Crec que <b>solem capgirar la realitat de les coses, enlluernats per l'aparença, per la faramalla o quincalla de la política.</b> La política forma part d'un fals pont de comandament. Des de la sala de màquines es governa el pont, i no a l'intrevés. El <i>deep state</i> ha creat la classe política per escudar el seu maneig del poder. I la classe política, això sí, ben pagada, assumeix una situació de fals privilegi i fals poder que té a canvi de la seva manca de responsabilitat real, l'assumpció pública d'aquesta responsabilitat. Una assumpció que implica que és subjecte a l'escarni, la crítica i de vegades fins i tot la responsabilitat penal, tot allò que no assumeixen els veritables servidors del poder que escapen a la llum pública. Els intocables per la mirada crítica de l'escàs periodisme que encara sobreviu en les aigües de la gran crisi informativa, pels blindats davant la inspecció de l'aparell del propi estat.<br />
<br />
La campanya electoral ens mostra amb cruesa aquest <b>joc de lluentons i falsa transcendència.</b> Ens assenyala el vestit de l'emperador nu a la mínima que algun actor rellisqui. Ha passat també aquesta setmana. <b>Pedro Sánchez,</b> president del govern en funcions i principal candidat a la reelecció, va vantar-se de poder fer dur a <b>Carles</b> <b>Puigdemont</b> a mans de la Justícia espanyola. I com?, se li va preguntar, en un mitjà no especialment inquisitiu ni perspicaç. Doncs a través del seu control de la fiscalia, que depèn del govern, va dir. Hores després, havia de rectificar amb la cua entre les cames, i no a causa de cap fonamentada crítica de mitjans periodístics o de l'esclat de les xarxes socials, sinó del clam de protesta emergit de totes les associacions judicials. Del seu <i>deep state.</i><br />
<b><i><br /></i></b>
Descens a la realitat per a Sánchez. La realitat que es vesteix de les formes rutinàries, d'una banalitat extraordinària, de l'atmosfera kafkiana que vèiem estupefactes en els vídeos dels interrogatoris filtrats aquesta setmana. La realitat que esclafa vides humanes amb la mateixa indiferència amb què aixafem una formiga que se'ns travessa al nostre camí.<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-29125174514879250402019-09-26T18:00:00.000+02:002019-09-27T08:09:16.042+02:00PASSAR-SE DE ROSCA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKGsO_aWfet9Jk3j_r_GqSAs_XhMwDrplNSXpYE886xB1LFB31iUtbaDona3Zo3ZrEaVsjliVm2DvzUUPDOzEETgP2dNb29m5CwFW42F-Tkk_xx_5ht1Ephxn2FwDEwTHkIH2JgrzS_LA/s1600/lorena+rold%25C3%25A1n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKGsO_aWfet9Jk3j_r_GqSAs_XhMwDrplNSXpYE886xB1LFB31iUtbaDona3Zo3ZrEaVsjliVm2DvzUUPDOzEETgP2dNb29m5CwFW42F-Tkk_xx_5ht1Ephxn2FwDEwTHkIH2JgrzS_LA/s640/lorena+rold%25C3%25A1n.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-large;">E</span>l català té, com totes les llengües, alguns avantatges sobre d'altres -i desavantatges sobre d'altres-. Els parlants han anat desenvolupant una sèrie de matisos que suposen una patrimoni únic, irremplaçable i, per tant, esquiu a la traducció literal a altres idiomes. Un maldecap per als traductors, però també una joia per a ells, ja que és allò que els justifica la feina i els fa -de moment almenys- insusbtituïbles per un ordinador. El context, el bagatge històric cultural i tants d'aquests matisos que en la comunicació entre humans juguen papers d'una riquesa i complexitat que la fan alhora lluminosa i misteriosa, són difícilment copsables per una màquina.<br />
<br />
Naturalment, però, també hi ha humans que tenen una mentalitat maquinal i refractària a la complexitat i a la matisació. Per incapacitat o per voluntat. Veig amb pena que la literatura moderna, aquella que domina el mercat si més no, renuncia progressivament a la riquesa i als reptes en la comprensió. I en el mercat de la política la situació de la llengua és encara més susceptible de mecanització i empobriment, ja que solen privar els interessos purament partidistes sobre els de la veritable comunicació, intercanvi de reflexió, conciliació, anàlisi, debat... O simplement allò que un verb català gloriós resumeix ell sol: el terme <b>enraonar</b>, molt congruentment en vies d'extinció.<br />
<br />
Tanmateix, en el nostre àmbit sociopolític, en allò que en altre temps es va dir <i>l'oasi català</i>, no havíem arribat a veure les cotes de la simplificació grollera i bastarda d'aquest llenguatge a què hem arribat amb l'aparició en el panorama polític nostre -català i ara per exportació espanyol- del partit d'<b>Albert Rivera, Ciutadans.</b> Un partit que té l'etiqueta d'haver estat fundat per un grup d'intel·lectuals catalans (alguns de dubtosa qualitat intel·lectual, és veritat), però que ha acabat sent una simple màquina de difusió de pamflets i recol·lectora de vots i llocs de poder en mans d'un grup d'analistes de màrqueting polític (els anomenats <i>spin doctors</i> en la terminologia anglosaxona) tan hàbils com privats d'escrúpols.<br />
<br />
Però el risc de l'hàbil que se n'ha sortit en les seves trampes i manipulacions, en les seves mentides, és que tard o d'hora cau en les seves contradiccions internes, o, en últim extrem, en l'apoteosi de la seva maquinació, que el deriva cap a un dels aspectes més tristos del mentider, que és l'autoparòdia.<br />
<br />
Ciutadans es troba ara en aquesta fase. No solament el seu líder nacional, Albert Rivera, sembla avui una joguina trencada, progressivament solitària en l'il·lusori cim del seu poder, sinó també els seus principals acòlits. La successora d'<b>Inès Arrimadas </b>-la que ben bé podria acabar fent el llit al mateix Rivera- a Catalunya, la tarragonina<b> Lorena Roldán</b>, és ara mateix una caricatura de as seva predecessora i un actiu de gran valor... per als adversaris del partit.<br />
<br />
Ho va demostrar amb escreix en les seves intervencions al debat de política general del Parlament ahir. No solament perquè va insistir, fidel a la tàctica que també Rivera va seguir a Madrid, de continuar atribuint als detinguts per la Guàrdia Civil dilluns la tinença d'explosius (Goma2!), malgrat el ridícul material presumptament explosiu trobat, sinó que va continuar abusant d'un dels pocs ossos a què s'han pogut aferrar per mossegar el <b>president Torra,</b> i és la seva cèlebre expressió <i>apreteu </i>adreçada als CDR. Insistir en un argument caduc pot funcionar lluny del context català i dins dels fanàtics propis, però ja no sembla eficaç per convèncer ningú. Agafar-se a una possible relliscada pretèrita per manipular-la en un sentit impropi té els seus límits.<br />
<br />
De fet, i recuperant el fil del principi, Quim Torra va relliscar sobretot com a persona de vasta cultura usant una expressió col·loquial -un barbarisme- ambigua. En català disposem de <b>collar, pitjar o prémer </b>com a formes alternatives que s'apliquen en distints contextos. En el que volia dir sens dubte Torra, que no sé si cal recordar que animava als CDR a pressionar el mateix govern de la Generalitat, era el de collar.<br />
<br />
Quan es prem massa l'accelerador, quan es pitja amb una força i repetició innecessàries un botó, quan es colla fins a <i>passar-se de rosca</i>, el resultat és el contrari del perseguit. Això li va passar ahir a Lorena Roldán. I, encara més, perquè sol ser més rellevant en comunicació el llenguatge no verbal que el del pur sentit de les paraules, la seva veu -cridanera, altisonant, en el registre del grallar- resultava més repel·lent que convincent. I això, per molt que l'hagin format i preparat, és un element difícil de polir i controlar que va transparentar les males arts del mal actor que no sap dur-se el públic a la butxaca.<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-76914153259181722872019-08-21T10:40:00.000+02:002019-09-26T13:40:37.111+02:00UNA TERRORISTA LITERÀRIA ANOMENADA ZEBRA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirtcV8qVDAqaTy8JONVZcsqqXfygXNb87Z9JdxG8t9phCFKvL8icwE1bLs_lJckI93y-BoGM4zIS0klXfcXEmHParhwNQNQBiNC9ha5JMI6gatCQflBCjNJekZxv3lYN6ONJBQedhIwxA/s1600/Azareen-Oloomi-Call-Me-Zebra-Banner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="700" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirtcV8qVDAqaTy8JONVZcsqqXfygXNb87Z9JdxG8t9phCFKvL8icwE1bLs_lJckI93y-BoGM4zIS0klXfcXEmHParhwNQNQBiNC9ha5JMI6gatCQflBCjNJekZxv3lYN6ONJBQedhIwxA/s640/Azareen-Oloomi-Call-Me-Zebra-Banner.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">V</span>aig començar a llegir-me <b>"Call me Zebra"</b> el dia 5 d'aquest mes d'agost, exactament el mateix dia que va néixer la protagonista, la posseïdora de la potent i omnipresent veu narradora i discursiva d'aquesta novel·la. La segona de la jove californiana d'origens neerlandès i iranià <b>Azareen Van der Vliet Oloomi,</b> que li ha valgut un ampli reconeixement de la crítica i la consecució de premis diversos, com el molt prestigiós PEN/Faulkner d'enguany.<br />
<br />
La coincidència de dates podria ser una circumstància accessòria, però el fet, en una obra que s'inicia amb una perspectiva històrica i una atmosfera de transcendència innegable, d'una ambició literària que traspua a cada frase i es manifesta a penes un s'endinsa a la seva primera pàgina, em va resultar gairebé un senyal premonitori. Llegit -devorat- enmig de viatges i rutes vacacionals, concordava també amb un àmbit fictici que, a grans trets, podríem definir com de llibre de viatges.<br />
<br />
Si "Call me Zebra" ho és, tanmateix, s'ha d'aclarir que més aviat s'encamina a un molt peculiar viatge exploratori -un pelegrinatge, en diu la narradora-, que es desenvolupa tant en el pla pròpiament físic -la crònica d'un exili i de l'intent impossible de retorn a través del mateix camí per on es va produir la fugida de la protagonista en braços dels seus pares- com metaliterari, metafísic doncs. En veritat, el viatge d'aquesta narradora, última representant d'una nissaga d'erudits perses de la literatura, és una recerca dels seus orígens a través d'un recorregut guiat pels vastos coneixements de llengües i literatura universal de què és hereva i dipositària a títol d'epígon d'un llinatge destinat a extingir-se.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Cal aclarir de seguida que no es tracta d'un viatge nostàlgic. Quan la protagonista, aquesta dona de vint-i-pocs anys que, en quedar-se òrfena a l'hostil Nou Món al qual havia emigrat fugint de la guerra i la revolució de l'Iran de <b>Khomeini </b>del braç de son pare, s'arma del seu petit museu mòbil -una curiosa maleta que és un concentrat dels seus records vitals- i inicia el camí invers al qual la va dur allí, no persegueix un acte de retrobament amb cap arrel perduda, sinó més aviat una denúncia de les condicions de vida -de mort?- d'un món que l'ha convertit en aquesta òrfena exiliada que es veu condemnada a la buidor i la infelicitat. És revelar aquesta buidor el que persegueix, i és la literatura i no la denúncia directa de les situacions geopolítiques que travessa l'eina a la qual recorre.<br />
<br />
Zebra (Van der Vliet) ens confia als braços multiformes, a la vastitud de la xarxa d'aquesta biblioteca de Babel (<b>Borges </b>serà un dels referents inevitables) en què es mou en la seva recerca, dins el que ella mateixa denomina la seva acció de <i>terrorista literària.</i> No es tracta, ben entès, d'una recerca acadèmica, ortodoxa, per bé que s'iniciï gràcies a l'ajut desinteressat d'un professor universitari, un exiliat com ella. El mètode, pel contrari, és aleatori, basat en un altre dels noms que es repeteixen com a referents, el geni <b>Dalí</b>, i el seu sistema paranoicocrític.<br />
<br />
Zebra vola de Nova York a Barcelona. Hi ha moltes ressenyes de la literatura catalana, que Azareen Van der Vliet coneix bé. Va ser a través de les entrevistes que sobre la nostra cultura ha publicat ella a <u>LA Review of Books</u> -per exemple, <a href="https://lareviewofbooks.org/article/the-catalan-paradox-part-ii-conversation-with-translator-mary-ann-newman/" target="_blank">aquesta amb la gran traductora i catalanòfila Mary Ann Newman</a> (han estat traduïdes al català, <a href="https://comunicats.cat/conversa-amb-peter-bush/" target="_blank">com aquesta amb Peter Bush </a>)-, que la vaig descobrir i m'hi vaig apropar. El coneixement d'una autora d'una maduresa i penetració intel·lectual sorprenents, donada la seva joventut, abasta moltes facetes de la societat catalana, i és indiscutiblement un dels aspectes que haurien de fer que aquesta obra fos ben acollida pels lectors catalans -cal exigir-ne ja la traducció!-. Zebra ens permet repassar amb la seva implacable mirada crítica alguns dels valors més indiscutibles de la nostra cultura -<b>Pla</b>, <b>Rodoreda</b>, <b>Gaudí</b>, el ja esmentat Dalí-, però també algunes de les nostres febleses.<br />
<br />
Zebra no és un personatge amable ni algú que pretengui satisfer ningú. El seu és un viatge, un pelegrinatge, que no vol resoldre el conflicte amb el món que ha causat el seu exili, sinó destacar-lo i aprofundir en la seva precarietat. La fe en la literatura, en l'art en general, és així la fe en la seva qualitat reveladora, i no redemptora. Literatura i art, perquè també les estructures lineals de l'Eixample barceloní de <b>Cerdà </b>en contraposició als volums orgànics de Gaudí li seran indicadors de la seva ruta entre el Jardí Metafísic de l'Exili i el Mar de les Esperances Ofegades, visualitzada en l'eix que parteix i comparteix Cerdà i Gaudí, el Passeig de Gràcia, que la condueix a la Mediterrània, aquest punt de referència o abocador de tots els que, com ella, han hagut de deixar enrere la crueltat i devastació que ha sentenciat els seus països natals.<br />
<br />
Zebra, en efecte, no és simpàtica. Carrega massa ressentiment i opressió. Topa en la seva estada a Barcelona -curiosament a la casa d'un <b>Quim Monzó</b> que no sabem en veritat si és el <i>famós escriptor</i>- i Girona amb un altre exiliat, un hereu de llinatges literaris com ella, l'italià Ludo Bembo, en una batalla on es confronten les mútues necessitats i reticències. Ella fuig del lligam de l'amor <i>convencional </i>que ell sembla oferir-li, i és en aquesta despullada història entre dues ànimes pelegrines que descobrim que l'extraordinària exigència de sinceritat i veritat de Zebra és realment una crida radical, radical com la literatura que estima, una literatura que no casualment equipara a la mort. I és mirant a la cara aquesta mort que descobrim el valor de la vida.<br />
<br />
Com aquests refugiats que aquests dies, per a renovada vergonya nostra, han protagonitzat el desesperat periple a bord de l'<b>Open Arms</b> a la recerca d'un port europeu, la figura d'aquesta noia en permanent revolta contra la superficialitat, el sentimentalisme, l'egoisme i cofoisme del nostre món, ens mostra a la fi una sortida a l'esperança. L'única sortida real, segurament. Com ella ens diu cap al final, citant <b>Arendt </b>sobre <b>Benjamin </b>i a través de <b>Shakespeare</b>, <i>el procés de decadència és alhora un procés de cristal·lització.</i><br />
<br />
<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-41565981074887118622019-07-11T19:36:00.000+02:002019-09-26T13:40:51.955+02:00LA CONSTITUCIÓ QUE ENS HAN DONAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUzwYggUetZvFvKFIP6lCKNDao5W6qpB92mCIVdPGYhd-BE1laquaKsCS5j3E0kUfPe30xpCHUpb8jghqYNQjOktloYlSZapE5vPbCxtc2aLcYTUtBsOBl_HP1KEPVBvoXNfvTUCxB68/s1600/Transici%25C3%25B3-e1505834183414.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="500" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNUzwYggUetZvFvKFIP6lCKNDao5W6qpB92mCIVdPGYhd-BE1laquaKsCS5j3E0kUfPe30xpCHUpb8jghqYNQjOktloYlSZapE5vPbCxtc2aLcYTUtBsOBl_HP1KEPVBvoXNfvTUCxB68/s640/Transici%25C3%25B3-e1505834183414.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">E</span>ntre onades de calor i tempestes semitropicals -entre elles les tempestes de politiqueta de campanar que estan acabant amb qualsevol credibilitat del moviment independenstentista entre els grans partits-, el <b>Tribunal Constitucional</b> ha emès i publicat aquests dies dues sentències que resolen els recursos presentats contra la decisió del Senat que va posar en marxa l<b>'aplicació de l'art. 155 de la Constitució.</b><br />
<br />
Ho ha fet en un termini inusualment ràpid, que només té parangó amb totes aquelles resolucions judicials que tracten de posar setge i fre a la independència catalana, i que no sembla compatible amb la gravetat de la doctrina que pronuncia, que<b> en síntesi avala les mesures d'extrema duresa que va aprovar la cambra alta, bàsicament la dissolució del Parlament i el cessament del govern català en ple</b>. <b>Mesures que clarament no tenen encaix en el text de la Constitució tal com va quedar redactat i aprovat en el debat de les Corts constituents,</b> i que en canvi ressusciten el que aquelles Corts van rebutjar, i que el poble que, en la tan gastada dita, <i>es va donar </i>en ratificar la norma fonamental en referèndum. Em refereixo a les tesis del ponent <b>Manuel Fraga</b>, representant de la casta franquista en aquella comissió parlamentària coneguda com la dels <i>padres de la Constitución.</i><br />
<br />
Així ho explica bé i ho resumeix <a href="https://ctxt.es/es/20190710/Firmas/27263/Gerardo-Pisarello-155-tribunal-constitucional-proces-catalunya.htm" target="_blank">Gerardo Pissarello a la revista CTXT</a>, i poca cosa queda més a dir sinó compartir la seva decepció amb un Tribunal Constitucional que, si ja estava prou desprestigiat per la seva trajectòria recent, queda ara com un trist apèndix -o un braç més potser- d'<b>una amalgama de forces polítiques, administratives i jurídiques que han fet retrocedir l'Estat espanyol, tan orgullós de la seva Constitució del 78 i de la seva Santíssima Transició- als dies del tardofranquisme. </b>Els límits sobre la temporalitat obligada d'aquesta interpretació extravagant del 155 i l'estimació d'un sol punt del recurs -anecdòtic- no suposen cap pal·liatiu a unes sentències francament escandaloses, en purs termes jurídics.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Una cosa, sí: com ja havia anunciat el catedràtic <b>Javier Pérez Royo</b> -de qui no he sabut tanmateix trobar cap anàlisi publicat aquests dies-, <b>el Tribunal Constitucional, des de la sentència de l'actual Estatut de Catalunya, havia trencat el que es va anomenar pacte constitucional,</b> pel qual es considerava l'equilibri territorial i el reconeixement del dret a l'autogovern de les comunitats històriques com un dels pilars de l'edifici constitucional. Ara ha reblat el clau.<br />
<br />
<b>El pacte consitucional no existeix ja. Catalunya no es pot sentir subjecta a una Constitució com la que ara <i>ens han donat</i> i que no va votar mai.</b><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-28737135524578794972019-06-13T18:27:00.000+02:002019-09-26T13:41:10.507+02:00CELEBRANT L'OBRA DE MARÍAS<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHxiIK0XGPPsITOU7-s3FAwfx9eFvEpfqfs_GtcEjFFopZntmajFfaZ4jUXG79AyZXewkaIJexgD2ntFC6EABKYmYCZceQIPSAE0eyYSRDkgR20qVXqCfDgzMMDQGp-h_Wv7YDxIqyD3Y/s1600/congr%25C3%25A9s+Mar%25C3%25ADas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="966" data-original-width="1600" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHxiIK0XGPPsITOU7-s3FAwfx9eFvEpfqfs_GtcEjFFopZntmajFfaZ4jUXG79AyZXewkaIJexgD2ntFC6EABKYmYCZceQIPSAE0eyYSRDkgR20qVXqCfDgzMMDQGp-h_Wv7YDxIqyD3Y/s640/congr%25C3%25A9s+Mar%25C3%25ADas.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">R. de M. / El País</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;">M</span>'ensopego -difós pel compte de Twitter del mateix <b>Javier Marías</b>- amb una notícia publicada a <a href="https://elpais.com/cultura/2019/06/11/actualidad/1560274306_277327.html" target="_blank">El País </a>sobre un congrés efectuat a Oxford, per celebrar l'obra de l'escriptor madrileny. Encara que l'article no detalla, crec, els dies exactes de l'esdeveniment, deu ser recent. Hi ha una bonica foto d'alguns dels participants en un dels meravellosos escenaris de la universitat britànica, i un parell de noms entre els participants -o organitzadors, més aviat-. Tots, en tot cas, admiradors de Marías, si bé no sabem ja si amics. Pel que jo sé, en la seva trajectòria oxoniana, Marías no en va deixar gaires, d'amics, o almenys no tots els qui el van tractar el van considerar bé. És conegut, en tot cas, el seu caràcter difícil que li ha reportat no poques enemistats, també -i fonamentalment, suposo- a Espanya.<br />
<br />
Una altra cosa és la seva qualitat com a escriptor, per a mi indiscutible, i especialment en el cicle de novel·les que parteixen precisament de la seva experiència a Oxford, que s'inicia amb "Todas las almas", i té unes continuacions enlluernadores amb "Negra espalda del tiempo" i "Tu rostro mañana". Curiosament, però, el propi Marías qüestiona a l'article el valor de la seva obra, i arriba a dir que amb el temps cada cop està més convençut que no té ni valor ni importància de cap mena. El fet és que, amablement, va desistir d'anar al Congrés i va enviar una carta en què fa aquests exercicis d'humilitat. <br />
<a name='more'></a>Una humilitat que no semblava ser gaire pròpia d'ell, la veritat. El que diu, però, és novament més aviat poc modest en el fons, ja que assegura que a molts autors, al contrari que a ell, la seva obra els sembla més important com més va. En tot cas, crec -amb tota la màxima modèstia que mereix la meva mínima activitat literària- que és usual entre un artista anar dubtant de la seva obra a mesura que creix i s'allunya de l'acte de creació, i qüestionar-se'n tant la qualitat com la transcendència. La sensació que descriu Marías de ser un impostor<i>, </i>de ben segur no obeeix a cap impostura i concorda amb la seva apreciació de la distància amb què contempla la seva obra envers les anàlisis dels seus estudiosos. Crec també que és bastant habitual, aquest sentiment: l'escriptor escriu, no analitza.<br />
<br />
El que sol passar menys és obtenir un ampli reconeixement d'aquesta obra per part de crítica, món acadèmic i públic en general. No és que Marías el tingui de manera indisputada, en part segurament pel seu caràcter donat a la polèmica i la provocació, però amb raó se'l considera com un dels grans literats de finals del segle XX, i compta amb un ampli nombre de seguidors fidels.<br />
<br />
Una altra cosa és veure'l com un geni per sobre de la mitjana. Un dels responsables del Congrés, el catedràtic de Teoria de la Literatura <b>José María Pozuelo Yvancos</b> manifesta que cada cop és més conscient que a la seva edat <i>ja no pot perdre temps </i>i es dedica més a rellegir uns pocs autors, com <b>Cervantes </b>i Marías. També això és usual i, segurament, comprensible, però tendeixo a pensar que es tracta d'un error. Rellegir és bo, però encotillar-se en uns pocs escriptors que un reverencia i posa molt per sobre de la resta és un punt de vista elitista que, per desgràcia, crec que obeeix a un prejudici molt arrelat en el món acadèmic i que no deixa de ser una variant de la pràctica de defensar el propi terreny amb dents i ungles que tenen tots els aparells burocratitzats. Una pràctica que anava en sintonia amb els interessos dels grups editorial que fins fa unes dècades dominaven còmodament el món de la publicació, i que afortunadament l'aparició de petites editorials ha vingut a esmicolar en part. Com deia <b>Claudio Magris</b>, un savi que reuneix la condició de bon crític i exègeta literari i la de gran escriptor, una gran majoria dels que publiquen tenen prou qualitat per oferir una obra digna al lector. El que distingeix l'impacte obtingut pels uns i pels altres sol ser, en bona part, una qüestió atzarosa i la influència fútil de la moda.<br />
<br />
Diu també una altra de les participants, la catedràtica de Venècia <b>Elide Pittarello</b> que Marías s'ha anat involucrant cada cop més en la societat i la política espanyola, sobretot a través de les seves columnes periodístiques, cosa que li ha reportat no pocs enemics. Analitzant algunes d'aquestes columnes, un pot adonar-se que ningú, per lúcid que sigui, està exempt d'adoptar punts de vista sectaris i poc meditats, que li fan caure en la producció d'enemics. <a href="https://elpais.com/elpais/2019/05/27/eps/1558954665_865471.html" target="_blank">Un dels més recents articles seus</a> publicats a El País es titula precisament "Los enemigos que no lo son" i és una mostra del seu encaparronament en alguns temes on perd qualsevol objectivitat -que no obstant es precisament, en la seva ostentosa i brillant mancança, el que el fa despuntar com a literat-, com és el cas de l'independentisme català, autèntica bèstia negra seva al costat de l'espanyolisme més <i>castís </i>de <i>populars </i>i ara -imagino- de Cs i Vox. Basti subratllar una de les seves afirmacions en aquest article, i que el diari destaca en subtítol:<span style="font-family: inherit;"> <i>L</i><span style="background-color: white; color: #111111; letter-spacing: 0.8px;"><i>os independentistas tratan a España, y a la parte mayor de Cataluña, como a un combatiente. Dejan de lado las reglas, las leyes, la verdad, los miramientos.</i> Generalitzacions d'aquesta mena desacrediten qui les fa i casen poc amb la subtilesa de les seves millors novel·les. </span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #111111; letter-spacing: 0.8px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #111111; letter-spacing: 0.8px;"><span style="font-family: inherit;">Repeteixo, ningú no està lliure de caure en aquestes obcecacions, i més quan s'enfronta a particulars bèsties negres. Que l'independentisme català n'és una massa òbvia i fàcil des de les poltrones de la capital d'Espanya fa que, en canvi, em resulti sorprenent en el cas de Marías, per molt que estigui en la línia editorial del diari que ara li paga. O precisament per això, donada la seva tendència a anar a la contra. Però, en fi, ell sabrà -o no- per què l'ha triada.</span></span><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-65009861611787157582019-06-05T18:17:00.000+02:002019-09-26T13:41:47.046+02:00LA FISCALIA TENIA UN PLA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk0HZclVJsIU9vokRf8YIFOHk_bCYTWxWYC_IsfZSvsYr0syXDlL7_KkAW3a8AQkylyOsapm1VpZu3QywHNujZe4R_x8wawVQ8OZDRdeWeVGjKnyLndLdekTe2nWQ_BXN058oafLkauns/s1600/fiscalia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><i><img border="0" data-original-height="585" data-original-width="1041" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk0HZclVJsIU9vokRf8YIFOHk_bCYTWxWYC_IsfZSvsYr0syXDlL7_KkAW3a8AQkylyOsapm1VpZu3QywHNujZe4R_x8wawVQ8OZDRdeWeVGjKnyLndLdekTe2nWQ_BXN058oafLkauns/s640/fiscalia.jpg" width="640" /></i></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena en primer pla (Foto: Pool oficial CGPJ / Tribunal Supremo)</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-small;"><i><br />Fa ara uns trenta-cins anys, a meitat dels vuitanta, jo era un jove llicenciat en Dret que no sabia cap a quin cantó tirar entre les opcions que m'obria aquell títol que, si em parava a meditar, em semblava que no obria cap camí que s'adeqüés als meus interessos... quan fos capaç de definir-los. Va ser aleshores que em va caure a les mans un llibre clarificador, "Justícia", de <b>Friedrich Dürremmat,</b> una rara novel·la negra que no discordava amb la línia satírica del gran dramaturg suís. Amb ella, i amb obres com la cançó de <b>Bob Dylan</b> que feia anys que tenia entre els meves escoltes preferides, el "Hurricane" on sentenciava que als EUA la justícia és un joc, vaig acabar convençut que la Justícia -entesa com el muntatge del gran aparell burocràtic que és a les dites democràcies occidentals- és en efecte un joc d'atzar... però amb les cartes marcades. Com diu Dürremmat en aquesta obra esmentada -que ara he rellegit perquè no pot resultar més actual i que recomano ferventment-, l'economia és la continuació de la guerra amb altres mitjans. I afegeixo: la Justícia és la continuació de l'economia amb altres mitjans, i per tant de la guerra.</i></span><br />
<div>
<span style="font-size: x-large;"><br />E</span>n el dia d'ahir culminava l'acció de la <b>fiscalia del Tribunal Suprem</b> en la causa especial 20907/2017, coneguda com la del procés (pro<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">θés </span><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">en la versió <i>mesetaria</i>). Quedava demostrada, en la quàdruple intervenció consecutiva i sense pausa al llarg de la jornada del matí dels quatre representants de l'anomenat ministeri públic -compte amb aquesta denominació tradicional, que no és trivial-, que el discurs d'ahir era la culminació de tot un pla traçat feia anys per avortar el que havien denominat ja en dies previs<i> la insurrecció catalana,</i> i ahir mateix <b><i>un cop d'Estat</i></b> en boca del que sembla l'ideòleg principal del pla, <b>Javier Zaragoza</b>, que ja l'havia endegat des de la seva plaça anterior a l'Audiència Nacional i va tenir el seu braç català en el famós sumari del jutjat 13 de Barcelona que avui continua obert contra el segon esglaó de l'Administració catalana representat per més de trenta alts càrrecs.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">Que Zaragoza assumís el llenguatge que de manera insistent i porfidiosa han canalitzat cap a l'opinió pública el <b>PP </b>de <b>Casado </b>i els <b>Ciudadanos </b>de <b>Rivera </b>no deu ser anecdòtic, i que ho revestís en la seva al·locuió de l'autoritat de <b>Kelsen</b>, el gran pensador del <b><i>iuspositivisme</i></b>, tampoc és casual. No importa que ho tragués de context i que no cités les contradiccions que la seva teoria va conduir al propi jurista austríac, un home que neix en l'Imperi austrohongarès, contribueix a la formació del constitucionalisme consegüent a la seva caiguda, i es veu confrontat i perseguit pel nazisme -per la seva tendència política i per la seva condició ètnica jueva-. No importa res, ni que, per cert, Kelsen hagués de buscar al final el sosteniment una primacia de l'ordre internacional per salvaguardar els drets democràtics bàsics que havien anorreat els règims totalitaris que van esclafar les febles arquitectures del constitucionalisme posterior a la Gran Guerra del 14. Els dret humasn bàsics van ser ostentosament silenciats i ignorats per aquests furibunds i convençuts iuspositivistes d'ahir.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"></span></span><br />
<a name='more'></a><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">És clar que era només el vernís d'aparença legalista que necessitaven per sostenir un discurs profundament reaccionari que traslluïa en les expressions dels quatre fiscals que, per cert, van fer quatre acusacions independents, sense coordinació i sense cap escrúpol d'eficiència, evidenciant un cop més l'escassa o nul·la preparació que han dedicat al que hauria de ser un judici transcendental en la seva carrera. No importa, el pla estava traçat fa anys.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">El pla consistia en frenar i anorrear el pla independentista que havien detectat en el govern sorgit de les urnes del 27 de setembre de 2015, que acabarien propulsant a <b>Carles Puigdemont</b> inopinadament a la presidència de la Generalitat. I en aquest pla estava premeditada la conducció de la via acordada pel grup parlamentari de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP, cap a una situació del que ara han explicitat com a <b>clima insurreccional</b>, amb la generació d'una reacció violenta per part de <i><b>la massa </b></i>que des de feia anys venia omplint les convocatòries independentistes promogudes per l'ANC i Òmnium. Aquest <b>pla de provocació induïda pels poders públics </b>-agents de la policia afecta i marginació de la desafecta dels Mossos vistos com a poc fiables- culminava els mesos de setembre i octubre de 2017 per anul·lar el referèndum previst i tenir la gran basa per engarjolar els dirigents presumptes de tot el moviment independentista: les direccions de les dues associacions civils i el govern de la Generalitat en ple, més la figura -més per la seva singular notorietat que per cap raó pràctica real- de la presidenta del Parlament <b>Carme Forcadell.</b></span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">D'aquí la bateria d'escorcolls a seus de la Generalitat i de les dues associacions civils, més partits com la <b>CUP</b>, en l'intent de trobar les proves de l'elaboració d'un <b>referèndum que </b>-cal no oblidar això- el <b>Tribunal Constitucional</b> podia haver prohibit però que<b> no era en si mateix un delicte. </b>Acusar el seus promotors segons el Codi Penal -que és l'eina de la fiscalia en aquets cas-, només podia conduir a delictes de desobediència. Insuficient.<b> Calia muntar una veritable rebel·lió. I per això, <i>ai las</i>, calia la presència de violència</b> per molt que et llegeixis Kelsen del dret i del revés. I els xicots de Zaragoza <b>creien realment que la pólvora hi era al carrer, només calia disposar la guspira. Anaven errats</b>. ¿Potser consternats davant el pacifisme recalcitrant de <i>la massa</i>, van replegar veles? Al contrari. Ahir els sentíem i vèiem: els fets demostrats en els quatre mesos de judici no els farien variar un mil·límetre un pla tan perfecte per als fins suprems que persegueixen. Impassibles i <i>inasequibles al desaliento</i>.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">De la boca de tots quatre sorgia la mentalitat recòndita que s'amaga de<b> tanta invocació banal a l'ordre consitucional. Al final només queda l'ordre, perdut qualsevol adjectiu. </b>I aquest ordre té <b>un sol fi superior, que és el de la unitat d'Espanya, que en realitat representa la preservació d'un Estat secularment defensat pels grans cossos burocràtics </b>que ells i ella ahir, ungits de la legitimitat històrica que aquesta tradició quasi sagrada els atorga, representaven. <b>Un ministeri, un braç més d'un ens totpoderós que passa per sobre de la conjuntura política i que es va creure investit de l'autoritat per dirigir tot l'aparell estatal en busca d'aquest bé suprem que és la seva supervivència. </b>Encara que sigui a costa de la divisió de poders, de qualsevol altre principi de l'estat de Dret, de la justícia mateixa, i per descomptat de la democràcia. </span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;">El fiscal <b>Fidel Cadena</b> és, potser, el que millor ho va explicitar. Aquest fiscal de to i formes tan afins a la memòria d'un franquisme ideològicament empeltat del catolicisme més ranci, va desciure com els acusat <b><i>havien invertit la piràmide de l'autoritat, situant a una part de la població</i></b> (que per si de cas es va cuidar de qauntificar just per sota de la meitat més u dels catalans) <b>per sobre de l'autoritat encarnada en... el jutge! </b>Sí, aquesta és la mentalitat. <b>La figura del solitari, heroic, impertorbable i increbantable representant del poder judicial sostenint sobre les seves hercúlies espatlles el poder de l'Estat sencer contra els traïdors i malèvols conspiradors que volen esmicolar-lo o, tant se val, substituir-lo per un altre ordre constituent.</b></span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-86337746111714833132019-05-27T21:56:00.003+02:002019-06-06T08:45:56.641+02:00LA LLUNA, DE VERITAT, DE NÈSTOR GIMÉNEZ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR0vc6ZE4ZwA_0U870dGOBfuh9bP_fIGOf3srzSuhjHFhRvf4SmXUzQYN7SrAwLMo3_6iQhOoVPC1tfLg2HLk4HaG9m4qsCHlPxNSWRhhB_wEsmPeAhJ9ooU5pYx5SGvFkPaX2ZxMMdkM/s1600/PORTADA_cuadrada_1-peque%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR0vc6ZE4ZwA_0U870dGOBfuh9bP_fIGOf3srzSuhjHFhRvf4SmXUzQYN7SrAwLMo3_6iQhOoVPC1tfLg2HLk4HaG9m4qsCHlPxNSWRhhB_wEsmPeAhJ9ooU5pYx5SGvFkPaX2ZxMMdkM/s640/PORTADA_cuadrada_1-peque%25C3%25B1a.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">J</span>ust el dia que compleix trenta-sis anys em decideixo a fer una ressenya del darrer disc de <b>Néstor Giménez,</b> el seu tercer com a líder en solitari -deixant a banda els publicats en els seus múltiples projectes en altres formacions, com<b> STN</b>-. Naturalment, que portin la seva empremta de líder no vol dir que no s'acompanyi, com és habitual en ell, amb grans músics. Després de "Why Not?", el disc que va produir a Holanda amb músics d'aquelles terres baixes -i el seus inseparables Joan Terol i Adrià Plana- el 2015, va arribar el gegantí projecte amb la seva <b>NG Ochestra</b> el 2017, "Rite" -fruit de l'encàrrec de l'Auditori de Barcelona per adaptar la Consagració de la Primavera d'<b>Stravinski</b>. I arriba ara aquest projecte personalíssim, "Sputnik, Explorer and Everything After", sobre la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica dels anys seixanta del segle passat que van dur l'home a la lluna (o potser no?).<br />
<br />
El disc és, doncs, en gran mesura, un <b>disc conceptual</b>, com se solia dir en els bons dies en què el llenguatge del <b>rock </b>es va precipitar pels laberints de la <b>grandiositat simfònica</b>, sens dubte pretensiosos però també -ho he de confessar- altament excitants, si més no per l'ambició que albergaven aquells músics. Potser uns músics no prou capacitats per a tan grans empreses, sense el virtuosisme molts d'ells per a sostenir aquells edificis opulents i una mica recarregats. El <b>jazz </b>també s'havia deixat influir, tanmateix, per aquell corrent que envaïa tot el magma cultural que després de la revolució del <i>flower power</i> llençava un àvid missatge de transcendència. Convinguem que una transcendència segurament més superficial que real, més de gran decorat que de gran profunditat, però era el que demanava una joventut que s'havia obert a l'experimentació sense traves i s'internava per les arenes movedisses d'una revolució que aspirava a cremar les naus que l'aferraven al vell món i a la vella cultura.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Poc queda avui d'aquella energia contagiosa però dissipada, però sense dubte el que hi ha avui no tindria sentit sense aquella gloriosa aposta perduda. En el llenguatge del jazz, la seva mútua interferència amb el rock ha donat pas a un mestissatge generós en el qual, sí, trobem el virtuosisme de l'intèrpret al servei de les idees més audaces. L'intercanvi de músics d'una i altra banda va donar fruits altament fèrtils, i de fet és difícil avui delimitar la línia que separa el jazz d'altres músiques.<br />
<br />
<b>Que hagi músics joves, avui, que puguin apostar, tanmateix, pel conceptualisme i per narrar una història al llarg d'un disc no deixa de ser sorprenent,</b> en uns temps en què ja molts músics parlen del disc com un objecte aparcat per la història, i on una escolta reposada que s'acompanyi de la reflexió sembla una quimera. No sé què ha motivat a Néstor Giménez a endinsar-se en aquest tema, més enllà que arriba en el moment culminant dels 50 anys de la gesta de l'arribada a la lluna. En tot cas, després de l'aventura de crear una obra de la complexitat i envergadura de "Rite", parlant de tu a tu ni més ni menys que a un gegant del simfonisme del segle XX com Stravinski, les sorpreses estan fora de lloc.<br />
<br />
Aquest disc, en tot cas, s'entengui com una història o com un enfilall de sucoses històries sobre la cursa espacial en plena Guerra Freda, ofereix un catàleg d'una música inquieta, introspectiva i extrospectiva, que cal seguir amb l'interès amb perpètua exaltació. Una música que t'eleva realment a les estratosferes i als espais interestel·lars on se suposa que soviètics i nord-americans -i alguns animalons innocents- van trencar el silenci de l'espai sideral. Néstor li posa la banda sonora a aquella agosarada ruptura, i així viatgem des dels temps primigenis en què l'<b>Explorer</b> -no el navegador d'internet actual- i l'<b>Sputnik</b> desafiaven aquell buit esfereïdor per als humans i escenificaven les lluites del poder del Gran Món en el primer esglaó del Gran Univers, el que ens porta al satèl·lit amb què ja havien fantasiejat tants artistes i que els <b>Pink Floyd</b> retratarien en el seu costat fosc a un dels discos fonamentals de l'abans al·ludit rock simfònic. Aquest tema inicial, el que dona nom al disc, és en si mateix un compendi de temes, d'històries, un atrevit joc polirrítmic i polifònic on l'autor visualitza i ens fa assistir a un insòlit duel espacial. El segon tema, "Spuntnik II: Laika's Death", és també un tema amb salts rítmics i melòdics que comença amb una frescor juvenil, ingènua com devia ser la gosseta i potser també, en el fons, ho eren els tècnics i científics soviètics que la van enviar a una mort segura. Tot gran explorador accepta el risc, el preu més alt, a canvi de la incerta glòria d'una descoberta o una trobada que ompli de significat la seva aventura, i, segurament, l'aventura de la Humanitat a la que secretament aspira. Però és segur que Laika no va poder opinar sobre el destí fatal a què va ser condemnada. A partir d'aquesta introducció valenta, els cops de bateria de <b>Joan Terol</b> ens van derivant cap a una progressió dramàtica, que esdevé malenconiosa o èpica en alternances tímbriques i melòdiques que ens permeten viure la sensació agredolça del triomf de la tècnica -i alhora la fragilitat humana que d'una manera paradoxal va personificar una gosseta-. Els vents de la flauta de <b>Pablo Selnick</b> i el saxo de <b>Gabriel Amargant</b> naveguen en les onades de so que desplega el piano de Nèstor i les textures del baix del <b>Vic Moliner</b>.<br />
<br />
Arribem ja als temes que reflecteixen l'aventura de l'Apol·lo XI, amb el dinàmic i vibrant tema "Take off", i el descriptiu viatge del "From the Earth to the Moon", iniciat en un poderós <i>ostinato </i>que ens parla d'una decisió i empenta que, en algun moment, es trenca a favor d'una línia de baix que ens sembla voler indicar que un viatge com aquest havia de travessar els seus moments de crisi. Arriba, però, feliçment, l'allunizatge, doblement retratat amb "The eagle has landed"-la frase amb què la base de la NASA el va anunciar, i que reflecteix una de les poderoses imatges del meravellós disseny de la coberta de <b>Toni Galván</b>- i ""That's one small step for men, a giant lap for mankind" -la frase de l'astronauta <b>Neil Armstrong</b> que ha passat igualment a la història-. Si el primer ens fa contemplar des de fora com el mòdul s'apropa a la superfície de la lluna, amb una mena de pas de ballet que, més que pompós, resulta juganer com una petita trapelleria, el segon ens situa en l'horitzontal de la vida humana i ens fa reposar en insòlits paisatges, tan insòlits com inèdits ho eren per a l'home.<br />
<br />
Però ho eren? ¿Realment l'home, Armstrong i <b>Aldrin</b>, i un grapat més en missions posteriors, van trepitjar aquell enorme roc que ens il·lumina a les nits des de la celístia? La teoria de la conspiració ha dit que no, que ens van aixecar la camisa i que tot es va produir des d'un plató televisiu, com abans -però involuntàriament- <b>Orson Welles</b> havia produït una invasió d'extraterrestres en la seva emissió radiofònica de la "Guerra dels Mons" d'<b>H.G. Wells</b>. El disc ens proposa una investigació de la teoria en els dos temes següents, "The moon... really?" i ""Van Allen Radiation Belt". El primer apel·la a la lògica de la meva àvia, que evidentment mai va empassar-se que un home, per molt vestit que anés amb un pesant escafandre, pogués passejar-se per aquella cara amb ulls i boca que ella sabia positivament que apareixia al cel nocturn, massa lluny de la nostra alçada. El segon, inquisitiu, enigmàtic i tanmateix plàcid, agomboiat per un ritme gairebé processonal, apunta a un dels elements que sostindria aquesta teoria de la conspiració. Poseu-lo a Google si no sabeu de què parlo.<br />
<br />
A manera de conclusió, el <i>grand finale</i> de "You never know" recapitula els temes desenvolupats, ens fa un recorregut pels paisatges i textures que hem anat seguint, i ens diu amb la franquesa i senzillesa dels inspirats que res no és concloent, que mai no sabrem <b>la veritat</b>. Veritat, és clar, és una paraula forta, una paraula poderosa a la qual gosaven desafiar els músics que es van plantejar la música com una indagació de les grans preocupacions humanes. Segurament, fins i tot imbuïts de l'afectada i presumptuosa creença, no de poder-la atènyer, sinó ja de posseir-la. Van apuntar amb un dit mental a la lluna. A la seva cara lluminosa i a la seva cara fosca. I alguns no en van tornar. Els temps actuals no són tan donats a aquesta èpica. Per això s'agraeix la humilitat de la resposta de Nèstor Giménez, i se li agraeix també, de totes maneres, l'excitant viatge fins aquí.<br />
<br />
I que continuï... per molts anys!<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-20514299376243456972019-05-24T18:04:00.000+02:002019-05-28T08:11:33.412+02:00LA DEGRADACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCx5SoW42wsMPKMDDWocEjY7j72smMpzI1sAeL7c01E9oVSIVDNmoM1WlYEMaprnW9I4Q-Z85g4kCChigLtcTXgPMnTXMz5pHJX-AZFiuOJ0lvRi5BHsQpW9nPEdbSa6RZXpPvLOdYeU/s1600/Filippo-Minelli-720x480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="720" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCx5SoW42wsMPKMDDWocEjY7j72smMpzI1sAeL7c01E9oVSIVDNmoM1WlYEMaprnW9I4Q-Z85g4kCChigLtcTXgPMnTXMz5pHJX-AZFiuOJ0lvRi5BHsQpW9nPEdbSa6RZXpPvLOdYeU/s640/Filippo-Minelli-720x480.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Filippo Minelli</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-large;">S</span>i parlava en l'anterior apunt de com es pot construir una democràcia plena, o almenys més qualitativament valuosa -que per tant potenciï la capacitat de deicidir de la majoria dels ciutadans-, en anteriors ocasions ja havia assenyalat com la democràcia espanyola, el règim del 78, s'està pervertint d'una manera molt preocupant per una via que pocs estudiosos havien detectat i que la societat, potser consegüentment, no havia intuït.<br />
<br />
Com tots sabem, s'ha fet de la separació de poders un dels pals de paller de les democràcies parlamentàries, també dites representatives. Potser d'una manera més precisa i d'acord amb el que deia en l'esmentat apunt, <b><i>delegades</i></b>. Aquesta separació, tanmateix, comporta també la necessitat d'un equilibri i, per damunt de tot, que els límits entre els diferents poders quedin definitis i no s'envaeixin els uns als altres. Si això no es discuteix a la pràctica, és veritat que se sol desvirtuar en ella per algun dels poders. En aquest sentit, el <i>sospitós habitual</i> i el més comunament assenyalat és l'executiu. Però en la realitat, i sobretot en la realitat espanyola actual, també pot passar que sigui el judicial l'invasiu. Amb una especial agreujant: si l'executiu deriva del poder legislatiu, en teoria representatiu, i se subjecta en les aparences formals almenys al seu control, al poder judicial, en el sistema constitucional espanyol, no el controla més que de manera molt superficial -en el govern podríem dir que purament administratiu- un òrgan com el Consell General, que ha estat per altra banda objecte de diferents reformes legislatives per intentar protegir-lo de les interferències polítiques dels altres poders. Però el que ha passat és que les interferències , en la mesura en què se l'ha protegit, han vingut més del propi ordre intern, del seu propi esperit corporatiu i de l'extracció social que predomina en un sistema d'elecció de l'escalafó que es podria definir, ras i curt, més de cooptació que de democràtic.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Naturalment, afirmar això suposa una necessitat d'analitzar el sistema amb què, en primer terme, es practica l'accés a la carrera judicial, i el sistema amb què es realitzen els concursos de promoció i es designen els llocs més elevats en la mateixa carrera. Una tasca que depassa amb molt l'ambició d'aquest modest article, però seria desitjable que executés un altre poder bàsic de la democràcia, un poder no institucional i per descomptat no oficial, però que tradicionalment s'ha vingut a designar amb aquest nom i el quantitatiu de <b><i>cinquè</i></b>: la premsa. Quan un país té uns mitjans informatius domesticats i controlats pels poders oficials i extraoficials -el poder econòmic real-, falta la garantia del control per part de la majoria que vota i delega la seva sobirania, la que és el fonament de la democràcia, ja que li falta la informació i el coneixement necessaris per fer real aquest control.<br />
<br />
En definitiva, no es fa aquesta tasca, però és que fins i tot quan les atzagaiades d'un poder són tan profundes com les comeses per una magistrada d'aquest rar engendre judicial que és l'Audiència Naciona, la <b>Carmen Lamela</b>, que vulnera tants preceptes i tan fonamentals en les seves instruccions (el <i>procés</i>, el cas <b>Altsasu</b>, entre molts) i en canvi resulta promocionada al més alt rang de la carrera -de manera irregular, de pas-, o un magistrat es val de la seva posició per salvar una plaça a la carrera a la seva filla de la manera més grollera, com va fer <b>Manuel Marchena</b>, i continua presidint la sala del Suprem que enjudicia la causa contra els líders independentistes, fins i tot en casos tan notoris, no hi ha cap conseqüència i tot continua<i> en ordre.</i><br />
<br />
És així que veiem aquests dies que aquesta mateixa sala està passant per sobre de les normes processals mínimes, com ha fet en alguns punts de la mateixa vista, per tal de provocar la suspensió dels cinc processats que acaben de ser electes al Parlament espanyol. Sota una pressió mediàtica i dels partits de la dreta realment inaudita, emparada en la mostra més descarada d'incultura política i jurídica que es pugui imaginar, la flamant presidenta del Congrés <b>Meritxell Batet</b> es veia impel·lida a decidir sobre una suspensió que novament ha suposat saltar-se les normes processals mínimes per part de la Mesa del Congrés que avui ha acabat acordant-la. És una mica llarg d'explicar-ho, però <a href="https://www.elnacional.cat/es/politica/clase-magistral-cuevillas-futuro-diputados-presos_387556_102.html" target="_blank">aquest fil a Twitter </a> que destaca El Nacional de l'advocat i nou diputat <b>Jaume Alonso-Cuevillas</b> ho resumeix de manera magistral. Una rèplica impecable als qui, com la portaveu de Cs Inés Arrimadas, exhibint la prepotència xulesca de l'ignorant que aquí ja coneixem de sobra i que a Espanya ara deuen estar descobrint, li preguntaven a Batet quin punt de l'art 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal no li quedava clar. Arrimadas hauria de saber que tota llei s'ha d'interpretar en el context, primer, de la pròpia llei, i en segon lloc de tot l'ordenament jurídic. Tasca per a la qual, òbviament,no està preparada. Sí ho estan, sens dubte, els advocats dels presos polítics, com Alonso-Cuevillas, o com <b>Gonzalo Boye</b>, que avui mateix publica també a <a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-estan-carregant-tot_387508_102.html" target="_blank">El Nacional un article </a>que assenyala impecablement els mals de què mor avui la democràcia espanyola.<br />
<br />
Quan parlàvem de la politització de la justícia, oblidàvem que l'aparell judicial és part d'un gran aparell burocràtic, l'anomenat <i>deep state</i>, que té múltiples connexions i externes amb poders fàctics reals i amb els poders polítics també, certament, i que tendeix a autoprotegir-se i autoperpetuar-se. Això és l'arrel del mal, i el que estem veient de manera tan clara <i>gràcies </i>-lamentablement gràcies- a aquest procediment judicial que manté ja fa mesos els líders polítics a la presó. Una <i><b>causa general</b></i>, en veritat, que té molts altres fronts oberts i múltiples investigats, que ara ja, després d'errar els trets envers els alcaldes que van emparar la votació de l'1-O, va apuntant de manera implacable a alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat. I que, no ho dubtem, pot continuar baixant per la piràmide si l'amenaça per a la <b><i>democràcia espanyola </i></b>-entengui's aquesta adjectivació com un oxímoron- persisteix. És a dir<b>, si el <i>deep state</i> profundament reaccionari i antidemocràtic que té com a gran divisa central la unitat d'Espanya es veu desafiat per qualsevol intent més intensament democràtic. </b><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-84516192661714655832019-05-17T18:59:00.000+02:002019-05-28T08:11:08.142+02:00LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtG9qtwRCRG7Zk3o2eXtCn0-j6RSXluOiV8bf1chbmTZOAzrJPntT_M4js5BLgSQKxdlU7UcBSpyqCTucl_7tD5lpTUSYI6jki4ncwioBAmqCqahq34i8o7TMGLWAjlAOL1iRspa-Arus/s1600/1-O-_Referendum_1_de_octubre-Cataluna-Tribunal_Supremo-Espana_283491660_64055559_1706x960.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="901" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtG9qtwRCRG7Zk3o2eXtCn0-j6RSXluOiV8bf1chbmTZOAzrJPntT_M4js5BLgSQKxdlU7UcBSpyqCTucl_7tD5lpTUSYI6jki4ncwioBAmqCqahq34i8o7TMGLWAjlAOL1iRspa-Arus/s640/1-O-_Referendum_1_de_octubre-Cataluna-Tribunal_Supremo-Espana_283491660_64055559_1706x960.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">A</span>cabava l'apunt anterior, sobre l'actitud de dignitat democràtica de <b>Marina Garcés </b>com a testimoni del judici del procés, evocant les jornades sobre les quals ella declarava -o intentava declarar contra l'actitud coercitiva del president del tribunal-, en les quals semblava que la multitud -i no la <i>massa</i> de la qual parlen tants tesimonis policials- es va sentir investida d'aquesta <b>dignitat</b>. I també argumentava que és en les interrelacions socials que es poden <b>construir espais d'aquesta dignitat democràtica</b> que, respectant la llibertat i independència dels individus, pot construir un veritable marc de relacions interdependents.<br />
<br />
Dit d'una altra manera, una societat democràtica ho esdevé a partir de l'exercici, de la pràctica, de relacions lliures, i també subjectes a un pla d'igualtat -formal i consistenement real-. <a href="https://directa.cat/lestat-continua-tenint-la-forca-a-catalunya-pero-ja-no-te-el-poder/" target="_blank">Una entrevista avui, a la Directa</a>, amb el filòsof <b>Xavier Antich,</b> ho formula així: <span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: #fefefe; color: #272d2d;"><i>per Xavier Antich no és deslligable de la
dimensió pràctica, vinculada a l’ètica i la política</i>. I, ell mateix: </span><i><span style="background: rgb(254 , 254 , 254); color: #272d2d; line-height: 115%;">Jo tinc com a bandera
gairebé sagrada un lema de <b>Gramsci</b>, que va acabar adoptant el seu diari </span><span style="box-sizing: inherit; line-height: inherit;">L’Ordine Nuovo</span>, fins a l’extrem
que en cada publicació apareixien els tres eslògans. Per mi, continuen sent
encara ara els tres imperatius polítics indefugibles. El primer és:
“Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència”. La primera
forma de precaució és aquesta instrucció que ja no és com al segle passat, sinó
que és col·lectiva. Hi ha una necessitat imperiosa de mobilitzar la
intel·ligència, que, si no s’utilitza, si no s’activa o si no se l’obliga a
donar raons, es rovella. I Gramsci afegia: “Mobilitzeu-vos, perquè necessitarem
tot el nostre entusiasme” i “organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra
força”. </i>Més encara, acaba, acudint a <b>Marx, Deleuze, Foucault</b> i altres, declarant que <b>la reflexió sense acció és ociosa.</b></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><b><o:p></o:p></b></span></div>
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
Què passa, doncs, quan el filòsof topa amb l'esterilitat del seu discurs en la pràctica social? El moment àlgid d'autoafirmació ciutadana de l'1 d'octubre del 2017 ens marca una fita, però també una consecutiva i progressiva caiguda cap a la irrellevància. Per a Antich, el poder del <i>demos</i> manifestat en aquella explosió de determinació col·lectiva arrabassa el <b>poder</b> a l'Estat, però acaba consumida per la <b>força</b> d'aquest.<br />
<br />
És interessant que Gramsci, en la seva triple regla, comenci per la instrucció. El <i>meu</i> <b>Pfaff</b> diposita en la tasca d'estudi de l'intel·lectual la capacitat de construcció de la democràcia. Ell li diu<b> la ficció de la democràcia</b>. El seu llibre així titulat no blasma o assenyala una negació de la democràcia, sinó <b>la necessitat de creure en ella</b>, fins i tot per sobre de la realitat escrupolosament desentranyada per la tasca de l'historiador: <span style="font-family: inherit;"><i><span style="background: white; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">la democràcia ha de fingir
que existeixen demòcrates per poder funcionar. S'ha dit amb raó que la
informació és bàsica per al funcionament d'un sistema democràtic. Donat que no
existeixen veritables serveis d'informació general neutrals ni gaires humans
interessats a ser informats de manera neutral, la base de la democràcia és la
pura opinió. La democràcia sempre serà així una batalla, més o menys
dura, entre grups d'opinió per imposar el seu punt de vista sobre una àmplia
massa d'indiferents (</span></i><span style="background-color: white; font-size: 11.5pt;">"Die Fiktion der
Demokratie",La ficció de la democràcia, 1969)</span><i><span style="background: white; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">.</span></i></span><br />
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--></span>
<br />
<div style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">
<span style="font-family: inherit;">Només l'historiador, que és com ell denomina en definitiva a tot filòsof de la <i>praxis</i>, aquest vell heroi solitari, és capaç de copsar l'essència de la ficció democràtica necessària. Remarco, necessària, àdhuc tenint en compte que manca el teixit social suficient per acollir la seva <b>laica prèdica sobre la llibertat insubornable. Una llibertat insubornable que li fa impugnar la possibilitat d'una democràcia per delegació:</b> <span style="background: white; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-size: 11.5pt;"><i>un poble que ha estat educat
en el consentiment de la delegació de la seva llibertat acceptarà gustosament
totes les prohibicions de què serà objecte, ja que es reconeixerà només en i
dins els límits que aquestes prohibicions li imposen.</i></span></span></span><br />
<div>
<span style="font-size: 15.3333px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 15.3333px;"><b>La democràcia només és possible entre lliures i iguals</b>. Per molt que Pfaff ens pugui semblar un campió de l'aristocràcia <i>a la</i> <b>Nietzsche</b>, el seu plantejament de la democràcia <b>no admet cessions a cap forma d'autoritarisme</b>:<i> L'autoritat de l'infeliç és l'autoritarisme</i>. Tal com ell percep el decurs de la Història -aquesta fabricació de l'historiador-, <b>el futur és un projecte permanent que es desenvolupa en el present quan i només quan es parteix d'un coneixement suficient del passat.</b> Una ficcionalització, en definitiva, dels esdeveniments que arroseguen al present, que permet identificar-los, classificar-los i categoritzar-los per fugir del caos i situar la circularitat del temps en una dimensió manejable per l'home en interacció amb els altres homes. Fora d'això només juga la inèrcia del temps continu, el <i>no-temps</i>, que nega la llibertat i, per tant, l'acció. La necessitat de la construcció del temps, i el seu inevitable corrrelat del <i>pathos</i> que experiment l'individu, és paral·lela a la construcció de la democràcia, ja que <b>sense cap dels dos, temps i <i>pathos</i>, no hi ha possible llibertat ni, per tant, democràcia.</b></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 15.3333px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 15.3333px;">Aquesta construcció no fa concessions a una bondat primigència <i>a la</i> <b>Rousseau </b>. L'home-infant ha de ser reprimit per l'ensenyament per evitar que esdevingui un <b>tirà </b>-el que fa de la seva felicitat un imperatiu als altres- o un <b>autoritari </b>-el que pretèn reduir e</span></span><span style="font-size: 15.3333px;">ls altres </span><span style="font-family: inherit; font-size: 15.3333px;">a la infelicitat pròpia -. Ni tampoc en fa a un <b>contracte social <i>a la </i>Hobbes </b>que traspassi el seu poder a un sobirà per sobre de l'individu. La seva construcció és la del rigor i la </span><i style="font-family: inherit; font-size: 15.3333px;">praxis</i><span style="font-family: inherit; font-size: 15.3333px;">, i apel·la, en definitiva, almenys a la capacitat de protesta i a la insubordinació contra tirans i autoritaris.</span></div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><b><i><o:p></o:p></i></b></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">
<!--[endif]--></span></span>
<span style="font-family: inherit;">Aquesta actitud imposa en el lluitador una ètica summament exigent: </span><span style="background: white; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><i>Només l'acadèmic que
treballa pacientment en la investigació de la Història és un veritable cercador
de la veritat. De fet, és l'únic demòcrata autèntic, però un demòcrata
forçosament solitari que governa la seva torre d'ivori com un tirà absolut
d'ell mateix. </i>Paradoxalment,<b> l'espai de la llibertat es conquereix des de la tirania sobre el propi cos que suposa la recerca de la veritat.</b> Una recerca que només pot referir-se per definició al passat, però que perfila el present, i per tant allibera l'individu d<b>el determinisme del caos.</b> Entendre aquest concepte implica saber que la fatalitat, la necessitat, juga en un pla infinit, mentre la llibertat, l'atzar, juga en el terreny acotat del temps i l'espai limitat de les relacions humanes. <b>L'home lliure desplaça el caos i crea la Història per sotmetre a sentit la inèrcia del temps circular. </b></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;">
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></div>
<div>
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">En definitiva<b>, l'home lliure defensa la seva dignitat i el seu projecte de felicitat</b>, i ho fa <b>defensant indirectament la dignitat i la felicitat dels altres</b>, conscient que només així pot valer-se de la seva pròpia. Quan el jutge <b>Marchena </b>pretén coartar la dignitat de la testimoni Garcés mostra la seva <b>manca real d'autoritat i la seva caiguda en l'autoritarisme. La derrota real de la seva dignitat que queda emmascarada per les formes buides d'un ritual que flota a l'aire viciat i ranci de la irrellevància, del no-res.</b></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-43418109604211376872019-05-15T18:37:00.000+02:002019-05-15T18:41:10.628+02:00L'ELEGÀNCIA CÍVICA DE MARINA GARCÉS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGx4lk4Ei5xcwJkHw69hqT0dsHcYlOgtnajMCpDAn4T5kPppOcMmjVgJ_I4ZhK-rBTsL1fhhywHu3b59lDcpb4mnIHa6LRb3rVAsQoRhp552-gqbIJp3QyYv_IadoQm9rGpxHx6GFfiI/s1600/Marina-Garces-juicio_EDIIMA20190514_0314_4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="643" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGx4lk4Ei5xcwJkHw69hqT0dsHcYlOgtnajMCpDAn4T5kPppOcMmjVgJ_I4ZhK-rBTsL1fhhywHu3b59lDcpb4mnIHa6LRb3rVAsQoRhp552-gqbIJp3QyYv_IadoQm9rGpxHx6GFfiI/s640/Marina-Garces-juicio_EDIIMA20190514_0314_4.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">L</span>a jornada del procés contra els presos polítics independentistes del dia 14 de maig, vigília de Sant Isidre -festiu a Madrid-, va resultar especialment clarificadora del paper del president de la Sala, en el sentit que es va treure la careta i es va mostrar clarament parcial. I no solament això, no solament va accentuar si cabia la seva tendència a no donar el mateix tractament als interrrogatoris d'acusació i defensa o als testimonis proposats per cada banda, sinó que va exhibir alguns dels pitjors vicis d'una cultura que ja transcendeix el nivell jurídic i podríem dir que fins i tot polític.<br />
<br />
El testimoni que sembla ser va excitar més aquest costat autoritari del jutge <b>Marchena </b>va ser la professora de Filosofia <b>Marina Garcés</b>, proposada pel lletrat <b>Benet Salellas</b>, al qual va acotar i tallar de tal manera que va haver de renunciar a continuar el seu interrogatori. Us deixo amb un tall de la transmissió de la sessió, perquè són vuit minuts molt clarificadors que eviten qualsevol comentari.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281px" scrolling="no" src="https://www.ccma.cat/video/embed/5855526/" width="500px"></iframe><br />
<br />
<br />
Tot i així, els comentaris d'altres indrets de youtube on s'ha difós el vídeo, inclosos el del responsable de penjar <a href="https://www.youtube.com/watch?v=UZ7Yw-3C4XY" target="_blank">aquest, per exemple</a>, demostren que Marchena no està sol, i que hi ha una àmplia capa de la població espanyola, si més no, disposada a donar suport al seu autoritarisme.<br />
<br />
I com l'autoritarisme acostuma a anar de la mà del patriarcat i el masclisme consegüent, no em queden gaires dubtes que el fet que Marina sigui una dona va acabar d'excitar l'animadversió de Marchena -i els seus <i>supporters</i>-. Però que no li permetés esplaiar-se -verb que el mateix jutge va apuntar- en una explicació del clima social que empenyia a una persona com ella, de rabiosa independència, de profund sentit crític i de depurada capacitat teòrica a participar en jornades d'agitació al carrer com les del 20 de setembre i l'1 d'octubre, suposa un antagonisme més radical. El que l'instal·la en l'encarnació d'una Espanya que se sent amenaçada davant una pensadora tan aguda i de tanta elegància cívica. D'aquí que no volgués tampoc permetre la lliçó sobre la resistència pacífica que Salellas pretenia que ella impartís.<br />
<br />
Aquesta qualitat de l'elegància cívica de Marina Garcés no és accessòria o frívola, al meu entendre. La seva mateixa postura física desinhibida i confiada davant el Tribunal, allò que el president anomena ritualment <i>la Sala,</i> impugnava i confrontava la pompositat buida i pretensiosa del poder judicial que, lluny de ser també un mer accessori, és la base de la constitució d'aquest poder. Marchena, home sens dubte de nas fi, ho va detectar immediatament i per això no va dubtar a mantenir el seu dit vigilant damunt tota la declaració de la personalització d'aquesta transparència intel·ligent i desacralitzadora que era la testimoni i la seva visió radicalment laica del teatre on el Poder vol manifestar-se com a inviolable, la seva vista neta que li permetia veure l'emperador nu.<br />
<br />
Lluny d'intentar una prèdica d'una religiositat oposada, Garcés pretenia, simplement, oferir un testimoni de la qualitat intrínsecament social dels seus actes en els dos dies en què el relat de les acusacions pretenen basar un relat insurreccional violent, allà on la profunda significació del gest social en realitat dinamitava precisament l'articulació violenta del seus estatus, el del poder judicial, el de l'Estat que no es vol reconèixer fundat en el cos d'on diu banalment que emana la seva sobirania. Però Marchena no va voler simplement no escoltar com el sord aquell testimoni, va veure necessari silenciar-lo al món.<br />
<br />
<br />
La dignitat insubornable de Garcés davant aquella hostilitat sorruda em va fer evocar també amb una malenconiosa sensació de frustració <b>aquells dies de revolta en què, almenys per un temps, vam creure'ns tots investits d'aquella mateixa dignitat</b>, de la sensació d'haver-nos apoderat del maneig de les nostres vides i construir unes relacions socials més lliures i més democràtiques.<br />
<br />
Potser si poguéssim participar al cafè que Garcés té pendent amb <b>Jordi Cuixart </b>-el cafè que a Marchena ja va molestar d'entrada i potser per a tot l'interrogatori-, recuperaríem aquella sensació. Entendríem com Marina Garcés, una intel·lectual com ella, adquireix la convicció de la seva responsabilitat social, i com la canalitza per mostrar com el compromís sobre aquesta responsabilitat es construeix en l'àmbit en què es donen aquestes relacions.<b> Entendre la profunda paradoxa que només des de la interpendència de les persones aquestes adquireixen la seva insubornable independència.</b><br />
<br />
Em dóna la sensació que hi ha cultures encara molt verdes per a tals missatges. Però n'hi ha d'altres que sembla que hem començat a madurar. Almenys durant alguns dies. Cal que no caiguin a l'oblit, per molt que alguns -amb molt poder, certament- vulguin emmordassar-ne la memòria.<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-957757605277005352.post-20003524154845466072019-05-13T22:30:00.000+02:002019-05-17T19:45:42.208+02:00NEW YORK, I 💜 YOU<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWaEDWu2f-70cKaR83C_ZxhXZvYN6PdacWN_l6sAYMJd9H2MaCZUdhGAIcB7KK99h7poC2CDkpYZQIGdQDUaRjyNykB3kXekdiVskzT4rCLuz3f6nVGOxigQcKV8B_t8Suub9p-TFNVc/s1600/IMG_2634.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWaEDWu2f-70cKaR83C_ZxhXZvYN6PdacWN_l6sAYMJd9H2MaCZUdhGAIcB7KK99h7poC2CDkpYZQIGdQDUaRjyNykB3kXekdiVskzT4rCLuz3f6nVGOxigQcKV8B_t8Suub9p-TFNVc/s640/IMG_2634.JPG" width="640" /></a></div>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i>Entre un viatge i l'altre, de tornada a casa, s'intenta estendre la carpeta inflada d'apunts sobre la superfície plana d'un paper, traslladar plecs, blocs, prospectes i catàlegs a fulls picats a màquina. Literatura com a trasllat; com en tots els trasllats, alguna cosa es perd i alguna cosa surt de racons oblidats. Realment anem gairebé com orbs, diu Hölderlin a la poesia "A les fonts del Danubi": el riu passa i brilla sota el sol com el fluir de la vida, però el sentit que llueix és una il·lusió òptica de la mirada enlluernada que veu taques lluminoses inexistents a la paret, esplendor al neó de l'esvanir-se, seducció de l'aparença, cobertes il·lustrades.</i><br />
<i>Claudio Magris, "El Danubi" (trad. d'Anna Casassas)</i><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">L</span>a imatge de <b>Magris </b>picant a màquina les impressions recollides als seus viatges ens resulta avui romàntica. El llibre és del 1989, si no m'erro, i avui ja deuen ser pocs els autors, inclòs ell, que ara ha arribat a la ja avançada de 80 anys i no sé si encara escriu, que no han canviat la màquina d'escriure per l'ordinador (<b>Javier Marías</b> n'és un, i a més proselitista de la seva pràctica). Prenc aquest llibre a préstec de la benemèrita biblioteca del Centre de Lectura. El viatge cap al casalot de tan noble soca em porta una mica d'aquell aire de què també parla Magris que un, com a mínim, pot atresorar a la pell en enfrontar-se a aquesta il·lusió òptica on reverbera el no-res. A cada viatge hi ha almenys, un fragment de sud. I després de fer-la petar una estoneta amb la simpàtica i afable jove bibliotecària, creuo el Mercadal que encara ahir estava ocupat pels espectacles del <b>Trapezi</b>, aquesta fira de viatgers irredempts, rodamons i fluents artistes de la recerca impossible de l'equilibri que els impulsa a no parar quiets mai sobre els seus peus àgils. Per sobre del meu cap volen rabents les orenetes, que ens venen del sud, imagino, potser de <b>Marràqueix </b>on jo també hi era fa poques setmanes.<br />
<br />
Però penso en un altre sud, un sud que no tenim mai per tal, potser per tanta imatge de cinema del seu hivern rigorós. <b>Nova York</b> és a latitud 40º40', gairebé un grau sota <b>Reus</b>. Hi penso perquè ahir a la tarda, una d'aquestes tardes de diumenge de sofà i cinema, vaig encadenar dues pel·lícules seguides atret i fascinat pels paisatges de la gran metròpolis estatunidenca. "New York, I love you", pel·lícula coral que té la gràcia d'haver estat dirigida i escrita per múltiples autors, entre ells moltes dones, i que planteja creuaments de vides pels carrers de la Big Apple, sovint amb una aposta pel risc formal. L'encís de la galeria de cares conegudes i paisatges tan familiars compensa un teixit fílmic bastant descosit. I la connexió amb la meva pròpia tasca literària addicte a buscar interseccions vitals em feia quasi obligatori seguir la trama fins al final. I heus aquí que sense pausa Tv3 programava un altre pel·lícula que sorgia a Nova York, encara que acabés fent un viatge visual a les fredes terres de Maine. Aquí, les afinitats eren més improbables però igualment es troben amb una feina que podria dir que porto entre mans. Història de la investigació de la vida i la mort prematura d'un artista -un cantautor que mor després de donar al món una sola obra mestra-, té com tantes d'aquestes comèdies romàntiques de la factoria Hollywood un interès en les zones del plantejament i el nus que acaba traït per la previsibilitat de les peripècies del desenllaç. El seu títol és "Tumbledown", que vindria a ser una <i>desfeta,</i> però l'han traduït per "L'última cançó" -un altre punt per seguir-la, ja que seria el títol d'un principi de novel·la meva seminal de diversos projectes que amb el temps han anat veient la llum-, i crec que és de fa uns quatre anys. El seu punt fort, potser, i que era bastant arriscat quant gosa fer-nos escoltar la fictícia obra mestra, és el de <a href="https://youtu.be/rF2zufnPpJA" target="_blank">les cançons de <b>Damien Jurado,</b></a> un cantautor del distant estat occidental de Washington que vaig descobrir gràcies a aquesta pel·lícula, i que fa versemblant la màgia de la carrera musical truncada del protagonista ocult.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
La passada tardor vaig estar a Nova York, a <b>Williamsburgh,</b> barri amb cert renom <i>hipster </i>de <b>Brooklyn</b>, i naturalment a <b>Manhattan</b>. Si <b>París </b>no s'acaba mai, Nova York sembla ni tan sols poder-se començar. Per al viatger ocasional pot ser falsament coneguda, de tan retratada i mil vegades llegida i vista, i sentida en la música que sorgeix dels milions d'artistes que ha acollit i s'hi han inspirat. Nova York sembla reinventar-se, apedaçar-se potser en les seves ferides mil cop obertes, plantar-se cada matí com el vell acudit de les hores en què els carrers encara no estan estesos per al qui matina. És clar, la ciutat no dorm mai, però tampoc Marràqueix. Nova York, tanmateix, et dona la sensació d'un moviment centrípet que t'atrapa i et descol·loca permanentment. No millor explicació podria haver al fet que la tarda que vam baixar a peu bona part de la <b>Sisena Avinguda</b> i vam endinsar-nos al <b>Greenwich Village</b> cap al <b>Blue Note</b>, acabéssim descobrint que havíem de remuntar al nord un altre camí perquè les nostres entrades eren al <b>Sony Hall</b> de <b>Broadway </b>i no pas al mític cau del vell jazz. Millor explicació que un error en la meva recerca per internet, sens dubte. Per les voreres de la Sisena vaig seguir el rastre dels guants abandonats, testimonis de pèrdues o potser simplement fites per a navegants despistats com nosaltres. A les cantonades de <b>Chelsea </b>o als cafès del Village entaulàvem converses amb desconeguts, i la ciutat esdevenia amable i polida, encara que sabies que com els esquirols que et trobes a cada parc, i també a cada rectangle verd, potser seria un contacte tan breu i esquiu com el que costa distribuir-los un bocí de galeta. A <b>Madison Square Garden</b> un rapinyaire, no sé si un falcó o un ocell semblant, tenia empresonat i devorava un petit esquirol davant la mirada aterrida dels seus progenitors i la mirada fascinada de turistes i autòctons. I a l'altra banda de la gran plaça, prop de <b>Shake Shack</b>, la guingueta on diuen que se serveixen unes de les millors hamburgueses de la ciutat, un agent immobiliari ens parlava dels prohibitius preus dels lloguers que negocia, mentre un <i>brother </i>seu llegia al banc proper, i poc després era amonestat per una parella de policies perquè l'havien sorprès quan anava a alleujar la bufeta entre els arbres.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguFnGbZNv8Hw3HCq2s1Y8UpzqmKCJuvc-lVuoBf67Msol9ujMAVh_uBgwjurv_u0sptt-2urvC94ITjkdr0u_u8vGah-GhAuKsODSm5STxcQFaQ9iHuOOd_6_wwmzoPHHgo9k_c3OW8Pw/s1600/IMG_2733.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguFnGbZNv8Hw3HCq2s1Y8UpzqmKCJuvc-lVuoBf67Msol9ujMAVh_uBgwjurv_u0sptt-2urvC94ITjkdr0u_u8vGah-GhAuKsODSm5STxcQFaQ9iHuOOd_6_wwmzoPHHgo9k_c3OW8Pw/s320/IMG_2733.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Així és aquesta Nova York. Una ciutat que pot ser despietada i acollidora en el mateix segon. El nostre amic <b>Joan</b>, que porta ja un parell de dècades vivint-hi, ens ho deia. No hi ha un projecte de reforma per a la ciutat. Tota ella és una obra permanent que només llima i maquilla els desperfectes. Però el cert és que sura, el vell vaixell. Sura i emet una llum que, quan cau la nit, crea una miríada d'estrelletes que tapen les devastacions i les corrupcions i ultratges del temps amb aquella mateixa il·lusió òptica que em va fer veure en la penombra decadentment gloriosa del <b>Village Vanguard</b> les empremtes del fatigat i ja tocat per la mort <b>Bill Evans</b>, com si els membres de la <i>big band</i> resident que hi tocava fossin els seus col·legues infaltables i cerimoniosos que no li podrien retre altre tribut que tocar la mateixa música que ell va tocar -i això ho pensava encara que no fos de Bill Evans sinó de <b>Jim McNeely</b>-.<br />
<br />
És clar, el temps corria igual, allà a fora. I ens cridaria aviat a creuar l'Atlàntic de tornada. Aleshores les hores guanyades en l'anada serien retornades al déu <b>Cronos</b>. El mateix que veu desfilar parsimoniosament les aigües del <b>Danubi </b>que també van veure <b>Hölderlin</b>, i Magris. <i>Indiferent als orfes que té a les ribes, (lliscant) cap al mar, cap a la gran persuasió.</i><div class="blogger-post-footer">correu a: antiartistes@gmail.com
twitter: antiartistes @antiartistes</div>Eduardhttp://www.blogger.com/profile/02663244286659514098noreply@blogger.com0