Cuatro, la marca de televisió gratuïta del grup Prisa, aposta fort per l'art... En efecte, no para d'inundar amb concursos de joves talents la seva graella. Fama ha estat sens dubte el seu abanderat, però, o bé la fórmula dóna resultats i per tant els responsables de la cadena han decidit que es pot traslladar a altres disciplines artístiques, o bé mostra ja símptomes d'estroncar-se i se li busquen alternatives dins la mateixa fórumula. De la dansa a la música... coral! (programa La batalla de los coros, estrenat ahir). Vés a saber, potser tot plegat és només necessitat de cobrir franges horàries. El que sí es demostra és que la filosofia dels projectes és sempre la de provocar un sa impuls competitiu en el qual es fomenti la millora i progressió del talent dels participants. Ironia a banda, el que sí es denota és la filosofia aferrissadament competitiva que sustenta els productes d'aquesta mena (entre nosaltres, més o menys tots a l'estela de l'Operación Triunfo).
Alguna cosa en contra de premiar la cultura de l'esforç? Bé, potser seria un debat molt llarg. La qüestió, tanmateix, no és ben bé aquesta. Fama i -potser en un to més matisat, ja (no) ho veurem- La batalla de los coros insisteixen en una fórmula que la pròpia cadena ja va explotar a un concurs de més dubtosa dimensió artística, el programa sobre Top-models (si algú recorda el títol, no cal que me'l digui). La fórmula és, sota el pretext de la crítica constructiva, literalment espellifar els concursant, bé pels propis professors que els retreuen els suposats defectes tècnics, però també d'actitud, motivació, etc (aspectes personals), bé pels propis companys, que al cap i a la fi han de fer el possible perquè sigui un altre l'expulsat i no ells mateixos (fórmula de nominacions que amb diferents variacions es va repetint en molts d'aquests concursos, des de la més dura del nauseabund i encara en vigor Gran Hermano a la més ligth, sembla, de La batalla de los coros. Vegeu, sobre aquest programa acabat d'estrenar el que diu el web oficial (dins el seu blog, que tot web sembla que ha de tenir ja lligat a la seva portada):
¡La batalla de los coros ha comenzado y de que manera! Marta Sánchez, Manu Tenorio, Lolita, Mikel Erentxun y Soraya han demostrado en la primera gala que van a por todas. Tras haber visto cómo cada uno de los capitanes seleccionaba las 20 voces de su coro ha llegado la hora de la verdad. Cada mentor ha defendido junto a sus chicos un tema y han dejado claro que no se trata de un juego; sino mirad el nivel y eso que la lucha por convertirse en el ganador acaba de arrancar.
(Les errades són de l'original).
No se trata de un juego, doncs. Com a Fama, doncs, potser veurem gras dosis de sadisme, masoquisme, rancúnies, recels, gelosies, cops baixos, etc... però multiplicat per X, el nombre de membres de cada grup participant! Magnífic, magnífic! No podíem permetre que una disciplina on hauria de regnar la solidaritat, la companyonia i l'harmonia entre els integrants de cada grup humà que forma una unitat d'expressió artística tan ancestral i bàsica com un cor de veus quedés al marge de la filosofia de l'èxit i la fama!
C'est la guerre!
