29/5/09

CARTES DE JULIO A DORITA: SOBRE JULIO (CORTÁZAR)


Benvolguda Dorita,

Ahir em vaig comprar l'últim llibre de Julio. Julio Cortázar. Que ja faci vint-i-cinc anys que ell ens falti -ai!- i aparegui una obra nova resulta cortazarià en si mateix -cronopi, vaja-, però la història de la troballa dels manuscrits que explica el curador de l'edició, Carles Álvarez Garriga, després d'una conversa amb l'hereva universal i marmessora de l'obra de Julio, la seva ex-dona Aurora Bernárdez, és el súmmum de la cronopitat.

En tot cas, no es tracta exactament d'una obra inèdita, ni tampoc d'una compilació d'inèdits, ja que en bona part ja havia aparegut editat, si bé dispers o no en la mateixa versió o -en alguns casos memorables- autoeditats pel mateix Cortázar. A més, els lectors d' El País ja havíem fruït a la bestreta d'alguns dels textos, sobretot una de les joies de la selecció, el conte "Ciao, Verona", l'emocionant i aclaridor complement al molt conegut "Las caras de la medalla".

No he llegit encara el volum. M'ha cridat l'atenció, però, la solapa amb referència biogràfica de Julio: "Nacido accidentalmente en Bruselas...". Penso que, si tots en bona part som producte d'un accident -per molt que la Conferència Episcopal i el Vaticà parlin del reconsagrats sagraments per a construir una teoria divinohumanista de la concepció-, Cortázar no podia néixer d'altra manera. Allà on era inesperat. Com aquests papers que ara joiosament arriben a les llibreries després de més de vint anys d'adobar-se dins els atapeïts departaments d'una calaixera privada.

Sempre teu,

Julio