31/12/12

L'ARTICLE DE L'ANY




Naturalment, aquest no serà el millor article de l'any, ni mundial ni personal (crec). Tampoc vol ser un article de repàs de tot l'any que ara ens deixa, que això ja ho fan, millor o pitjor, els mitjans periodístics professionals.


Podria ser, ben entès, un repàs del meu any personal, que això no ho fan, ni millor ni pitjor, els mitjans professionals. No per mala fe o desconsideració, és clar, sinó senzillament perquè els antiartistes som uns més entre una multitud, sense una rellevància ni local ni nacional ni internacional que mereixi dues línies a La Vanguardia o al Viquipèdia. No ho farem, tampoc, que no ens vaga ara cansar-vos amb minúcies.

Tanmateix, com a catalans, com uns més de la multitud d'aquest col·lectiu que es veu poble o nació i que ara es vol estat o ha decidit autodeterminar-se, és just declarar que 2012 ha estat un any en què ens hem projectat amb llum pròpia al món. Podríem gairebé assegurar que, almenys en el nostre hemisferi occidental, Catalunya ha trobat un lloc al món. Si Barcelona ja era situada a nivell planetari, no ho era com a part d'un tot català. Com a molt d'un tot espanyol. En un any on l'anomenada primavera àrab s'ha enquistat a una cruenta guerra civil a Síria i s'ha encallat en l'onada islamitzadora al gegant àrab, Egipte, en un 2012 on Obama ha estat reelegit amb claredat com a president de la principal potència militar mentre la Xina, ja ben bé la primera potència econòmica,  ha renovat els seus quadres dirigents sense aparença de canvi, en un cicle de dotze mesos on la Unió Europea ha rebut el Nobel de la Pau en un moment de confusió i tensions internes que la posen al peu de la desintegració més que al d'unaveritable integració política, al'any en què Putin ha continuat acaparant el poder d'un altre gran gegant econòmic, bé que amb peus de fang, la Rússia que ens envia onades de nous turistes que són un respir per a la nostra malmesa economia, en aquest any convuls i ple de grans huracans destructius, de noves matances de trastornats armats als Estats Units, de més culs de sacs a Palestina, de gansgnam styles... Catalunya, mercès a una mobilització sense precedents de la seva societat civil en la diada que commemora la pèrdua de les seves llibertats nacionals, ha trobat el seu lloc destacat en el mapa internacional.

Avui, justament, acaba d'arribar-nos la notícia de la mort de Moisès Broggi, als 104 anys. Gran cirurgià i gran patriota, ens deixa a les portes del 2013 i amb el procés cap a la independència en marxa. Una independència que segur que ell ha anhelat durant anys i anys i que ja no veurà. Confiem que nosaltres sí, que sapiguem seguir l'exemple de seriositat, rigor i alhora il·lusió i esperança de persones com ell, persones que ens serveixen de mirall i de línia d'amidament dels nostres valors i els nostres actes.

El diari Ara, que naixia fa poc més de dos anys, li dedicava la seva portada del primer número. Amb una nena en braços, una nena que pot ser el símbol de la nova Catalunya que ara neix, el doctor Broggi quedarà com un símbol de la Catalunya que no s'ha resignat mai a morir.

17 comentaris:

  1. Jo, sense parlar d'independència, doncs no hi crec en grans solucions i a més perquè estic partit en dos, mare i pare, Mérida i València, et diré que els catalans i la seua llengua mai no s'ha resignat a morir, i la dueu com la part més vostra, com el que és l'ànima del vostre poble, que també és la nostra ànima, més laxa, més molla, més humil, però també nostra, el català-valencià.
    Et preguntaràs perquè l'anomene així a la llengua, i és per evitar que com que ací li diem valencià, que semble una llengua diferent a la catalana, com pot semblar a un turista el flamenc-holandès. xicotetes draceres i paranys! ;-)

    Feliç Any 2012 i feliç Cap D'Any.

    Vicent

    ResponElimina
  2. M'agrada així, com l'anomenes, agermanant valencià i català, i cal afegir el mallorquí i les altres variants de les illes, i el "xampurrejat" o aragonès-oriental, que ara s'han inventat, del qual ahir parlàvem amb un amic de la franja que es lamentava que la gent d'allà no siguin conscients de la unitat de la llengua.
    Les llengües, de fet, no són mai úniques, ni les fronteres són impermeables ni coincideixen amb les línies als mapes que la gent menys sàvia vol fer servir per separar-les, com a les persones, els béns i les muntanyes, rius, valls i vies i autovies que les creuen. Són ponts, abans que barreres, i són aigua que corre abans que murs.
    feliç 2013, també a tu i els teus!

    ResponElimina
  3. És genial aquesta portada, plena de simbolisme, com tu molt bé descrius. Esperem que aquest nou any tot s'encamini cap a la nova Catalunya en construcció. Bon 2013!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els països sempre estan en construcció, certament, però en efecte espero que estiguem assentant entre tots els fonaments d'una nova Catalunya, més neta, bonica, pròspera i feliç... i també més solidària, cívica i lliure.
      feliç any, Sílvia!

      Elimina
  4. No sabia de la mort de Broggi.
    Catalunya és immortal i ara, a més, és coneguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conec a Broggi gràcies a les investigacions d'Àngela Jackson sobre els serveis sanitaris a l'exèrcit republicà. Fora del petit cercle de savis i historiadors -molts d'ells anglosaxons-, la tasca de gent com ell no era coneguda, però en canvi la seva obra professional de fecunda creativitat ha deixat un llegat que ha beneficiat a milions de persones. El que sobta de Broggi és com va mantenir tota la vida la fe, la il·lusió i aquella bondat que li traspuava a la mirada. És un exemple per a tots, serem immortals mentre mantinguem la voluntat de créixer, evolucionar i millorar i crear una terra més acollidora per a tothom.

      Elimina
  5. Ni morim ni morirem:
    alguns ens transformarem,
    això assegura el profeta
    fent als altres la punyeta.
    Tu, Eduard, persistiràs
    per la teva irreverència,
    per la teva experiència,
    per l'art de la paciència
    i per fotre't dels artistes
    que, com veus, són arribistes,
    sobretot oficialistes,
    únics que van a les llistes.
    La teva clarividència
    et valgui un any d'esplendor,
    que et seguim les reflexions
    perquè tens paraules d'or,
    i com que et dius Eduard
    se'ns claven igual que un dard.
    *
    Lo Gayter del Balcó et desitja salut sempre.
    (Verset de final d'any)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooooooooooooooooh, quina meravella! Moltíssimes gràcies per aquest poema que ja em deso com un tresor... Tant de bo pugui seguir amb la meva modesta tasca, i pugui estar mínimament a l'alçada del que aquí amb massa generositat m'atribueixes.
      Que ens continuïs il·luminant amb la teva obra fecunda, variada i brillant, Olga!

      Elimina
  6. Jo ja saps que m'he anat il·lusionant amb això de la indepedència, més per la possibilitat de fer una societat més justa (i deslliurar-me de la família reial em faria molta il·lusió), que perquè senti els colors, que també els sento, però no tant com tu i molta altra gent.

    Així que ens esperen temps durs i interessants. Crec que ens mereixem una consulta-referèndum vinculant i la tindrem, perquè la voluntat de la gent està o ha d'estar per damunt de les lleis (ara semblo del Mas Style, com ens hem de veure!).

    Una abraçada, Eduard. Per cert, aprofito per dir-te que tinc un llibret del Boss a Barcelona, del 2008 (de la festa de la solidaritat de l'escola) que si em passes la teva adreça t'envio com a regal de Reis :D

    ResponElimina
  7. Crec que, almenys, podrem fer que la democràcia avanci en el món, en aquest temps durs -i interessants, com bé dius-, en què està amenaçada profundament. Sóc un optimista incorregible, però considero que ho sóc racionalment. sé que els períodes foscos de la humanitat acaben passant, i que l'evolució global sempre és positiva.
    Una abraçada per a tota la teva família.

    ResponElimina
  8. En un altre blog he llegit dues frases atribuïdes al Dr. Moisès Broggi que m'han agradat molt pel seu humanisme:

    El sentit de la vida és estimar i ser estimat.

    La vida no parteix de zero ni va cap el no-res.

    Amb el teu permís, m'agafe un bocí del teu optimisme per al meu pas pel 2013.
    I, com bé diu Olga Xirinacs (en aquest bell poema que et dedica), que la teua clarividència et valga un any d'esplendor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Broggi: un gran optimista. S'ha dut molt d'amor darrera d'ell, n'ha escampat molt al seu voltant.
      Et cedeixo tot l'optimisme que vulguis... que això no es gasta!-)
      Moltes gràcies pels teus bons desitjos.

      Elimina
  9. Cal ser optimistes, el pessimisme no crea, ans destrueix. La possibilitat de generar un nou estat, en un moment on els estats estan en crisi profunda, ens dóna una ocasió de generar nous paradigmes. En sabrem? Segur que no pas prou, però això no és dolent, perquè ho haurem provat. Que tingueu un molt bon 2014, perquè el 13 serà de fer molta feina i no tindrem massa temps per fixar-nos-hi ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novament em sorprens dient el que jo mateix voldria dir i que no sé dir tan bé com tu.
      Clídice, no desapareguis dels blocs almenys com a comentarista!

      Elimina
  10. Bon any Nou 2013 Eduard!! Que estigui ple d'amor i il·lusions.
    Et deixo aquestes paraules del Dr. Broggi que resumeixen, per a mi, l'essència última de tot ésser humà:
    L'única cosa que perdura i que ens dóna una alegria d'haver-ho viscut, són les relacions humanes. Les relacions humanes que han estat correspostes. La gent que hem estimat i que ens ha estimat"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la citació, una mostra de la talla humana d'aquest enorme ésser humà que ens ha deixat.
      I molt feliç 2013, que encara que siguin virtuals, les relacions entre blocaires amics no deixen de ser humanes!

      Elimina