23/12/13

EL NACIONALISME SALVARÀ EL PLANETA

El sol penetra pel campanar de Sant Pere a Reus
el dia del solstici d'hivern
Una de les coses que he sentit a dir a molts ben intencionats i ben pensants és que el nacionalisme és l'arrel de la major part dels problemes de la Humanitat, que és l'origen de totes les guerres i causa de la injusta distribució de la riquesa. Penso si no serà un pensament que arrenca de les tradicions mítico-religioses que es reflecteixen en la narració bíblica de la Torre de Babel, de la qual parteix la idea de la divisió entre els homes com una maledicció divina.

A les persones que m'han manifestat que els conflictes bèl·lics es basen en les separacions identitàries, els he contestat, sense gaire èxit òbviament, que les principals fonts de conflicte no rauen en els sentiments de caire ancestral que basen el nacionalisme, sinó precisament els contraris: la racionalitat, la presumptuositat, l'anhel de domini i l'ambició totalitària que trobem reflectida en l'ànsia dels homes que volen emular a Déu erigint una torre que els equipari a ell.

El nacionalisme és la traducció al pensament de l'adscripció a la identitat que hem rebut en la primera infantesa, a l'aprenentatge inconscient de la cultura (llengua, tradicions, costums, mil aspectes de la  relació i intermediació amb l'entorn natural i humà), que fonamentalment es desenvolupa en el nucli familiar. Per això, en les societats de tradició patriarcal, es denomina patriotisme: l'adhesió a la cultura transmesa pel pare. Jo prefereixo parlar de nacionalisme, que en definitiva és un terme equivalent a nivell polític, encara que els patriotes solen reprovar el nacionalisme i negar que el seu patriotisme sigui nacionalista. En realitat, l'única diferència rellevant és que el patriotisme sempre és propi i el nacionalisme és dels altres.

Jo més m'estimo parlar de nació, que no té la connotació patriarcal del concepte de pàtria, però podeu dir-li com vulgueu. En tot cas, parlo de la identificació, de l'adhesió, de l'amor al vincle que ens uneix amb la Terra que ens sosté i a la Humanitat que ens envolta. El nacionalisme no és universalista, però és universal. Com més profund i real és aquesta vinculació amb el paisatge que ens envolta, més extens esdevé. La paradoxa humana és que com més endins de cadascú mira , més arriba a la generalitat de tots. Com més sentit és el contacte amb la fecunditat material de la qual ens nodrim, més podem acceptar l'amor dels altres a les seves particulars maneres de viure aquest vincle. El nacionalisme és una estimació real, natural, no artificial, i per això pot estendre's sense cometre violència ni ànsia de dominació. Lluny de ser excloent, el nacionalisme és integrador, i és també tolerant amb la diversitat de les nacions. Qui no és tolerant, qui aspira a sotmetre als altres, qui menysprea al diferent, és un fals nacionalista, o en tot cas, si voleu, l'exponent d'una degeneració del nacionalisme: l'imperialisme.

L'imperialisme ha causat les guerres, i la seva voracitat d'explotació ha posat el planeta en la situació miserable que es troba. Insolidari com és, és insensible a la injusta distribució de la riquesa. Ambiciós com és, sempre aspira a l'apropiació de la riquesa aliena. Egocèntric com és, ho valora tot en la mesura que pot ser-li útil. Curt de mires, no pensa en les generacions futures ni es planteja una visió global de la vida al planeta.

És hora que el nacionalisme es reivindiqui contra l'imperialisme que ha dut la vida del planeta a la vora del col·lapse. És hora que tornem a la consciència que ens devem a la Terra si volem que la Humanitat continuï vivint en ella. Només els valors d'un autèntic nacionalisme poden salvar aquest planeta. Poden salvar-nos.

8 comentaris:

  1. Certament Eduard no estàs gens equivocat i vas pel bon camí dialèctic, de fet, en aquesta societat que ens ve caldrà que la gent es retrobe amb les seues arrels, la Terra no pot aguantar més una globalització que fa una paranoia global i com a tal la putrefacció d'una aldea global, putrefacció per endogàmica i entròpica.
    El nacionalisme, el que passa és que no m'agrada la paraula, jo li diria simplement l'amor a la pròpia Terra o terra tant se val, ha aprés que mentre més ens mirem endins més coneixem el que hi ha fora, no sé qui va dir que en una sola persona es troba tot l'Univers, jo diria més, en un sol granet de sorra es troba el Tot i el No-res.
    Així que estic amb tu amb el que dius i expresses, el que passa és que sempre que hi ha un yin, en aquest cas un yang hi ha un yang, i aquest és el patriotisme imperialista de què parles, que des de Roma fins a la Castella que ha edificat l'Espanya actual ha fet sempre intents de dominació i d'uniformització globals, tot i saber-se, no sé si algú encara no ho sap, que un món únic i homogeni seria la fi per ser un món EGE: Endogàmic, globalitzat i entròpic, en definitiva, paranoic, la mort per paranoia.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he dit que a mi m'agrada parlar de nacionalisme, ja que és una paraula que provés de nació, naixement, indica arrelament i vincle natural, i que prefereixo aquest mot a l'arrel patriarcal de patriotisme. Però també indico que li podeu dir com vulgueu mentre ens entenguem, i és evident que tu i jo compartim el concepte.
      Quant a yin i yang, jo crec que tota polaritat és bàsica, i per tant necessària. Ha d'haver un joc entre l'arrelament i el fluxe, entre gent que mantingui la terra i gent que promogui l'intercanvi, el pont entre cultures, el diàleg. Afortunadament, sempre hi haurà una part de la gent que aspiri a viatjar i conèixer altres nacions. la clau és l'actitud (oberta, observadora, respectuosa) i l'equilibri de moviments: una migració massiva sempre ens indicarà un desequilibri i per tant una font de conflicte.
      Una abraçada i bona entrada en el solstici d'hivern!

      Elimina
  2. Just. L'imperialisme és el que impel·leix les grans religions a sotmetre el poble, i per fer-ho, sempre hi ha qui parla, superbament, en nom de Déu. Sense imperi no hi ha déu, ja ho diuen: "por el imperio hacia Dios". no ho creuen, però hi fan creure els altres fins a la mort.
    Jesús era nacionalista, rebel i revolucionari, per això el van matar en tres anys.
    ¡Bones festes i nació llarga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El van matar en tres anys... Bé, tres-cents fa que resistim.
      Que tinguis una excel·lent entrada en aquest 2014 que ja ve!

      Elimina
  3. Jo vull un nacionalisme respectuós amb els altres nacionalismes.
    Les nostres arrels són les que ens uneixen a aquest Món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arrels profundes per mantenir-nos vius, amatents, capaços d'estendre branques per confraternitzar amb els altres.
      Desig compartit!

      Elimina
  4. La glocalització és un concepte que ve dels 80 i que en aquest nostre país s'ha vist coartada pels discursos dogmàtics d'una esquerra que se sentia en fals per no saber com afrontar l'ensulsiada soviètica. Llàstima, perquè haguéssim avançat d'allò més. Només cal llegir en Pedrolo de la mateixa època.

    Com pretén ningú comprendre i defensar la llibertat de cap dels pobles de la terra sense comprendre i defensar la del seu propi poble? No n'hi ha prou amb mocadors lligats al coll mentre es nega l'existència de la diferència autòctona i es reclama el dret a la diferència de l'altra banda de món.

    Crítica i autocrítica assenyades són més necessàries que mai, ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impossible dir-ho millor. L'autoodi o el complex d'inferioritat deuen ser la base de totes les conductes que aspiren a la imposició sobre els altres, imperialisme, masclisme, dogmatisme...
      Críticament units avançarem, sens dubte.

      Elimina