1/9/14

SETEMBRE I DILLUNS

Aquest setembre comença just un dilluns. Com si fos més dilluns que altres dilluns qualssevol, o més setembre que cap altre setembre.
Ahir vam empaquetar mitja casa d'Alforja i vam tornar a Reus, on ens esperava la xafogor de la ciutat i el Barça a la tele. De nou a la normalitat!

Tanmateix, la ruptura amb el període estival no és total, a setembre. Hi ha com una mena de transició, una ràpida etapa en què ens cal adaptar-nos a les rutines i els deures de la vida quotidiana: encara no ha començat el curs per a les noies, encara ens queden dies de vacances -no hem deixat la feina més que unes poques setmanes-.
I tot i així, setembre arriba com una irrevocable sentència per a la vida més tranquil·la de l'estiu.
Em pregunto què passaria si la normalitat no fos la que ara començo. Si aquesta difícilment definible normalitat fos la que he viscut aquests dos mesos passats, al peu de la muntanya, amb tardes llargues, amb camp per cuidar i barallar-s'hi, amb piscina i platja ben a prop.
Potser perdria la percepció cíclica que ens atorga l'estacionalitat. Als habitants d'aquests paral·lels on els dies s'estiren i escurcen lentament al llarg de l'any, el trànsit al voltant del sol ens imposa una mena de necessitat de renovació i d'encarar constantment nous projectes.

Vaig prometre -prometre'm?- en l'últim post abans de l'estiu, que meditaria sobre la continuïtat d'aquest bloc. No sobre la continuïtat absoluta, vull dir, sinó sobre la seva orientació, continguts, estructura...
Bé, potser no ho he fet. O potser sí. Alguns que tal vegada tingueu memòria fotogràfica podreu veure alguns petits canvis d'estructura. I els canvis de contingut, crec, no seran notoris. Decididament, no serà un canvi revolucionari, però sí, crec, la consolidació d'una línia evolutiva que ja anunciava en aquell mateix post.
Encara que el nom es conservi, aquest és ara un bloc personal cent per cent. He renunciat a heterònims i a autors de ficció. Serà sempre la meva veu en primera persona la que us parli. I tractarà els temes que en relació a l'art em vagi ensopegant, com fins ara. L'art en sentit molt ampli, que inclou les diferents arts, plàstiques, literàries, etc, i les seves derivacions i connexions amb tota la societat, sense excloure expressament les més purament polítiques.
Tanmateix, aquesta vessant, la política, havia quedat progressivament bandejada ja i reservada per a les meves col·laboracions amb altre mitjans, singularment la revista Nervi. Aquesta revista està actualment en un procés de replantejament més radical i profund. Com altres projectes en què estic embrancat, i dels quals us aniré parlant, poden tenir incidència en aquest bloc, o no, en funció de com es vagin consolidant.

Un dels primers canvis que he fet en el disseny del bloc per ser d'acord amb aquest nou enfocament, és -a més de la creació de les dues pàgines que s'afegeixen a la principal- la reducció de les etiquetes visibles al final de la pàgina a un bloc fix de separacions purament temàtiques. A canvi, he instal·lat el cercador de temes del propi bloc a fi de no perjudicar ningú que pugui estar interessat en temes concrets que recordi que han estat tractat aquí (per exemple, un autor concret).

I bé, aquest estiu ha estat força inquiet i he hagut de fer bastant el belluguí. No us cansaré amb una crònica detallada, però sí dec la crònica del MussArt d'enguany. Com sigui que per diverses raons concurrents vaig rebre l'encàrrec de publicar-la a la revista de cultura Núvol, amb un simple enllaç compleixo amb la meva voluntat de fer-vos-en notícia. La crònica va tenir un desenllaç que de cap manera perseguia, ja que va encendre una polèmica -que podeu seguir una mica en els mateixos comentaris a l'article-. De vegades, les aigües de la cultura no són tan quietes i elegants com un somia.

En fi, aquest setembre que tot just comença és, de totes maneres, un setembre molt especial, vital, molt Vital, per a les esperances d'aquest país i del procés que la ciutadania ha endegat de fa dos o tres anys. Ens demana un últim i decisiu esforç. Som-hi! Comencem!




5 comentaris:

  1. Ben de gust de retrobar-te "primera persona". De ben segur que serà interessant anar trobant món de la teva mà. Com sempre.

    ResponElimina
  2. Em passa una mica com a tu, tinc necessitat de retrobar-me amb el setembre, i la quotidianitat que això suposa. Benvingut i felicitats per la crònica del MussArt.

    ResponElimina
  3. Jo també hi he tornat per setembre. M'agrada quan escrius d'art tant com de política.
    Els de Nervi no sé pas què fan, jo he creat un nou bloc per a les meves ressenyes.

    ResponElimina
  4. Ben tornat! per mi darrera d'aquest blog hi ha la veu singular de sempre (esclar que tampoc el vaig conèixer en els seus orígens). Com els orígens del MussArt, no em sembla tan important aquest reconeixement que reclamen, a més tampoc el neguen, la Fira Mediterrània abans era la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa (si no recordo malalment) i tampoc passa res, en fi, bona crònica! fa ganes de ser-hi i gaudir de la natura i la cultura a la vegada!

    ResponElimina
  5. Bentornat tu també. Costa una mica tornar a la normalitat perquè, de vegades, és un tornar forçat, però ací estem de nou, ens llegirem uns a altres i compartirem inquietuds i sensibilitats.

    ResponElimina