18/11/14

QUEDEM AL ZURICH? / SOMNIS

Fotografia: Aleida López


He somiat que érem al Zurich.
Com hi érem abans, tempestes i vents
enllà de tota aquesta cortina de temps.
Somrèiem, cantàvem, teníem fe.
I la companyia consistia a mirar-nos,
abraçar-nos simplement
amb una mirada de reconeixement.
I érem voltant taules que creixien
amb aromes de cafè, de te,
amb escuma de cervesa i esperits
de l'alcohol que ha creuat oceans.
Com tu i com jo, mars tranquils,
rius braus, ciclons de tant en tant.
Ens han dessecat una mica la pell
i som ara, potser, més passat que futur.
Però en somnis, oh, en els meus somnis
et sé encara a prop, a tocar,
com si tot el que ens ha anat separant
fos només l'interval a penes notori
entre somni i somni, quan dormim.
I així ho penso, davant el baf del cafè:
els meus somnis derroten el temps.




Aquest poema forma part d'un projecte que camina per la blogosfera al voltant de l'epicentre Zurich. Aquí trobareu els detalls.

18 comentaris:

  1. Aquest poema és tan bonic com el somni que explica. Si hi ha somnis capaços de derrotar el temps, val la pena de saber-los.

    Gairebé em fas venir ganes d'imitar-te i de fer un poema com si fos una resposta al teu... A veure si m'inspiro...

    ResponElimina
  2. Ei sóc la Carme... No entenc perquè he sortit anònim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria molt bé que puguis fer una resposta. De fet, aquest poema lliga amb el d'Eponelep. Tant de bo lligui amb un de nou, teu.
      Sense anonimat :-)

      Elimina
    2. Poemes encadenats, m'agrada molt!

      Elimina
    3. Somnis compartits. Poemes encadenats.
      Moltíssimes gràcies, carme!

      Elimina
    4. Oh, és especialment bonic, m'agrada molt, és esperançador i bell! I és un honor fer part de la cadena...Ara vaig a veure el de la Carme :-)
      I ves, que em fareu venir ganes de fer alguna cosa més!

      Elimina
    5. Perfecte, Sílvia, meravellós si continues la cadena.

      Elimina
  3. El darrer vers m'ha agradat tant que, si no et fa res, me l'emporte al meu blog (columna de la dreta).
    Una meravella.

    ResponElimina
  4. Quin poema més productiu! S'hi expliquen les vivències de mitja vida. Es pot degustar com un bon cafè.

    ResponElimina
  5. Que els somnis derroten el temps és preciós, sí. Tot el poema ho és, estàs inspirat!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Gemma!
    Com va el llibre? Tancant ja, crec?

    ResponElimina
  7. Beneïts aquests somnis que derroten el temps i ens deixen recuperar temps feliços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests somnis, ingovernables, de la nostra "altra vida", la inconscient, ens fan creuar cap a una dimensió diferent, ens eixamplen el nostre horitzó vital. Llàstima que rara vegada els recordem. O no llàstima, no sé...
      Crec que l'escriptura, de vegades, moltes o poques, respon a aquesta estranya dimensió atemporal dels somnis.
      Moltes gràcies, Teresa, per abocar-te a aquest petit balconet de somnis.

      Elimina
  8. a mi també m'agraden aquests somnis que derroten el temps , molt bona aportació!

    ResponElimina
  9. Gràcies, Elfreelang! A veure si ens continuem veient pel Zurich virtual.

    ResponElimina