Eren dos homes dalt de l'escenari, asseguts al voltant d'una taula atapeïda de llibres. Aparentment, disposats a compartir una relaxada lectura que els divertia molt. I van començar, entre somriures i rialles de complicitat. I ja no van parar fins dues hores més tard. El temps havia volat.
Naturalment, com sempre al teatre, les aparences enganyen. Darrere la simplicitat que apareixia, hi havia un treball, un esforç, un càlcul admirable. Això, i un talent per narrar dels dos homes, dels dos actors, que quasi resulta insultant: un talent immens per llegir, per interpretar, per seguir la veu del narrador, per compondre diversos personatges sense solució de continuïtat. Un talent que empetiteix el gran escenari del Fortuny a la seva mida humana i te'ls posa com qui diu al teu costat, com si estiguessis compartint la seva taula.
Cal dir que el text tampoc era qualsevol text. Estem parlant de la major obra de la novel·lística mundial, la insuperable novel·la (doble) cervantina "Don Quijote de la Mancha" (abreujarem el títol i ja ens entenem). Dues hores el Quixot? Doncs sí, les dues parts, i de cap a cap. És això possible? Evidentment, calia el treball de l'adaptador capaç de comprimir aquesta monumental cataracta de lletres en un relat que es desencadena igualment en dues parts que sumen poc menys de les dues hores.
Els actors eren Jaume Comas i Camilo García, portentoses veus, portentoses presències. L'adaptador, és clar, el nostre Francesc Cerro-Ferran. El responsable del cicle de Grans Mestres a Escena que ens brinda cada primer dimarts de mes el Teatre Fortuny de Reus.
Cerro va optar per abordar una obra tan magna resseguint una línia ininterrompuda, condensant tota la història i dipositant-la amb el mínim artifici possible, suaument, diria que tendrament, en els dos grans actors. Però això sí, imposant un ritme vertiginós, tremendament exigent, que va salvar la confusió d'una manera que encara ara, quasi vint-i-quatre hores després d'haver presenciat la posada en escena, em meravella. Coses de gegants. I no dels que imaginava el malaurat cavaller de la Trista Figura, precisament.
Aniria bé que aquest Quixot viatgés, aquí i allà, entre nosaltres i entre els altres. Ara que les institucions d'aquest Estat espanyol que tracta la cultura diàriament a trabucades i que és capaç d'omplir-se la boca amb la troballa de les presumptes restes de Cervantes, potser millor invertirien els diners que s'hauran gastat en aquests treballs, fent arribar aquesta representació a cada racó de la península. I dur amb ella la rialla dels actors, el seu somriure entremaliat. El millor tribut a l'autor que va saber mirar de cara una societat que s'esmicolava com un gegant de peus de fang i va saber vessar sobre la condició humana aquesta mirada d'una infinita, irònica i trista saviesa sota la capa d'un humor contagiós.
Quina sort poder escoltar el Quixot en veus tan nobles. Una bona pensada.
ResponEliminaEsperem veure-la ben aviat. Me n'has encomanat les ganes.
ResponEliminaEl Quixot, com Hamlet, com la Ventafocs, com l'Ilíada, com lo Tirant, com tantes coses...és universal.
ResponEliminaDeducció: La trobada anti-artista als locals de la Doctrina Mistinguet, cal suposar que ha ordenat el cannon literari dels darrers cinc segles, oi? Això sembla, mirant el blog...http://penyabogarde.blogspot.com
enveja que feu els que viviu en aquestes petites ciutats que es poden permetre aitals meravelles.
ResponElimina