7/6/15

VERSOS DE MAR

La sessió de la jam de juny  tenia com a leitmotiv els versos de mar, anunciant l'entrada ja gairebé tangible de l'estiu i la nostra participació dies després a les 12 hores de poesia ambulant a Tarragona que organitza l'Ateneu Llibertari Alomà.

Com jo esperava, van resultar inspiradors els aires marins que ens arriben a Reus directament als carrers encarats al sud de l'antiga ciutat intramurs, com el carrer de la Font, on tenim ara seu gràcies a la cordialitat i bon ofici de la Sol i l'Àlfred, els propietaris del Portal de Catalunya.

Vaig començar fent un petit homenatge al poeta barceloní Jesús Lizano, traspassat el dia 26 de maig als 84 anys. Vaig llegir unes declaracions de l'autodenominat poeta anarquista, extretes d'una entrevista que li va fer Víctor Amela a la secció la Contra de La VanguardiaEl artista de verdad vive sólo para su obra, y su obra es para los demás. La obra no nace hasta que no llega a los demás. El artista sabe que no tiene mérito, que es la energía creativa la que le vive. Por eso no se le puede conocer ni juzgar sin leer su obra.

I vaig recitar un brevíssim poema seu que ja ens introduïa de ple en la temàtica de la jam: El capitán / no es el capitán. / El capitán / es el mar...

Enllaçant amb aquesta capacitat sintètica, vaig citar dos poemes molt visuals del blog miramelsmots, de la Núria Pujolàs, poeta que ja havia estat citada a les nostres jams. Els reprodueixo amb el seu permís:




A partir d'aquí es va anar succeint el recitat de poemes de molt divers tipus, m'agradaria dir que al compàs suau d'una brisa marina. En tot cas, crec que tothom va coincidir que l'ambient va ser relaxat i el ritme, tot i fluid, serè, com corresponia a la poesia que els distints rapsodes anàvem escandint al voltant de la taula parada per l'amiga Sol.

Fina Veciana va recitar diversos poemes del llibre "Quid veritas", de l'artista reusenca Cori Pedrola, més coneguda com a membre d'una nissaga de fotògrafs locals.
Carme Masip es va centrar en el llibre d'una altra assídua de les jams, la poeta resident a Tarragona Roser Guasch, concretament en el poemari  "Platja llarga". D'aquest llibre també en va fer lectures Carme Andrade, juntament amb alguns poemes propis.

Pep Macaya va llegir obres del poeta de Vilaplana Jaume Mariné, del seu llibre "L'eina fa l'home".

Fina Masdéu ens va llegir "Tant, ai, mon cor ple de joia", de J.V. Foix (del seu "Sol i de dol"), i la "Cançó" de Joan Salvat-Papasseit, de "La gesta dels estels".
Francesc Cerro-Ferran va llegir-nos dos immensos poemes de T.S. Eliot: "Marina", del "Poemes d'Ariel", i la secció I de "Dimecres de cendra", ambdós amb les traduccions d'Alfred Sargatal de l'edició de Poemes de 1925-1930 que va publicar Adesiara el novembre de l'any passat, i de la qual també ja us he parlat en aquest blog.

Elena Giménez va recitar "La noche en la isla" del gran Pablo Neruda.


Ramon Salvat també va recitar Neruda, el poema 23 del seu poemari "Aún", amb una lectura d'un fragment del seu llibre autobiogràfic, l'imprescindible "Confieso que he vivido", a més de dos poemes de Konstandinos Kavafis traduïts per Joan Ferrater,contrastant-los en un cas amb una traducció molt diferent de Carles Riba ("Mar matinal", poema del qual justament es compleix el segle).

Maribel Serra ens va llegir "Veles e vents", el clàssic d'Ausiàs March. La versió de Raimon, gairebé ja tan clàssica com el sublim text de March, sonava en la petita banda sonora que vaig proposar com a música de fons.








Antònia Farré ens va recitar dos poemes genials del genial Enric Casasses: "Cançó gallega de les Illes Medes" i "Illa deserta".


Jo vaig llegir un poema propi, "Pujaràs a la meva barca?", que fa pocs dies havia publicat al blog d'Itineràncies Poètiques, seguin el fil del poema "Pensaments", de la infatigable mantenidora d'aquest blog de blogs, la Carme Rosanas, i del següent, "Pensar-te", de Fanal Blau.

Ramon Salvat va recitar, a petició de l'Elisa Moure, una part de les cèlebres "Coplas" de Jorge Manrique.


Carme Andrade va aportar també un poema del reusenc Joan Marimon, que li havia sol·licitat ella mateixa.

La nostra amfitriona Sol Navarro Tristán, a petició meva, ens va proporcionar una bella lectura de la poeta terrassenca Empar Sáez, del seu llibre "Dona i ocell" (Denes, 2014) que vaig tenir la fortuna de rebre de les seves mans a la nostra trobada a Manresa, en la presentació dels "Estats del metall" de Sílvia Armangué. Us el transcric aquí:

El vent i l’home callen.
I jo albiro peixos d’aire
                                               esmunyint-se
entre les branques de l’arbre caigut.

Silenciosa,
s’escorre l’ombra per les meves mans.
Els secrets llisquen a recer del cos.

Cap a on van els sons blaus de les aigües ?

L’immens silenci on trenca l’oratge
inunda la darrera
                                   absència de mar.




I d'aquesta manera vam acomiadar la sessió, no sense comprometre'ns a una propera jam al mes vinent, però tal vegada, i excepcionalment, en escenari diferent. Ja ho comentarem oportunament.

De la nostra participació a les 12 hores de poesia ambulant de Tarragona ahir, dissabte, us en parlaré en un proper apunt.

Això sí, cal ressenyar que Francesc Cerro-Ferran ens va oferir l'excel·lent primícia que tornarem a poder gaudir al bell mig de l'estiu d'una nova edició del Mussart a la màgica muntanya de la Mussara. També n'informarem!

8 comentaris:

  1. Si feu una jam el juliol vull venir!!!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. I bona audiència i resposta al meu blog!
      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Un plaer tenir a mà el teu blog. Blavejant...

      Elimina
  5. Tot un pomell de poetes i una presentació excel·lent!

    ResponElimina