29/11/17

L'OCTUBRE DE FITO LURI

Mai no oblidarem aquest octubre que va començar un dia  ple de civisme, dignitat i orgull en una jornada memorable de reivindicació col·lectiva.

I si ens flaqueja la memòria, sobretot davant la manipulació pertinaç i ferotge dels poders d'un Estat que llisca de manera que ja sembla indeturable cap al feixisme, tenim els historiadors, els poetes, els artistes,els músics que ens faran recuperar-la. De ben segur.

Fito Luri, aquest heroi local com alguna vegada l'he definit, ens regala aquest exercici de recuperació delss entimenst i la dignitat, i ens recorda quina és la nostra fita (perdoneu el joc involuntari de paraules): l'alliberament col·lectiu, la pau, la construcció d'un país millor,i tot amb la seva veu càlida, les seves paraules que sempre defugen l'altisonància, la seva melodia que ens abraça com el saxo tendre del seu fidel Xavier Pié.

I és que Fito és un artista que arriba al cor directament perquè té el seu pit obert de bat a bat cap als altres. Té aquell to amable i un punt malenconiós que s’esmuny en totes les seves tonades, i fins i tot en aquelles que tenen un objectiu de reivindicació i combat com aquest “Octubre”, perquè la seva afabilitat ho tenyeix tot d’aquesta humanitat ferida, aparentment fràgil. Només aparentment, perquè Fito i les seves cançons tenen la determinació i el coratge de la dignitat, l’ànsia de llibertat i l’anhel de compartir en col·lectivitat les seves aspiracions de progrés. Amb el puny enlaire i amb llàgrimes als ulls, matant el drac.

Gaudim-ho. Celebrem-ho.


4 comentaris: