TAMPOC EUROPA? TAN POCA EUROPA?

En els amargs dies del 2017, quan vam constatar el poder repressiu de l'Estat espanyol -anava a escriure franquista, i potser no me n'allunyo tant-, ens quedava l'esperança d'Europa. Més que esperança, el convenciment que enllà del Pirineu existia un espai de llibertat i seguretat jurídica compromès amb la democràcia i, per tant -subratllo, per tant-, amb la causa independentista catalana. Un espai que tindria seu, principalment, en els tribunals.

Aquesta esperança s'ha anat afeblint, tot i haver guanyat algunes causes en tribunals de diversos països, com sobretot Bèlgica, i en el propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La sentència d'aquests dies en què el mateix Tribunal Europeu dels Drets Humans tomba el recurs de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras contra les decisions del jutge Llarena de mantenir el seu empresonament i impedir-los el seu dret a la participació política, ha suposat un cop de mall estrident contra aquesta íntima -i il·lusa, sembla- convicció de la neutralitat i puresa d'aquests àmbits judicials.

Encara no està tot perdut, i falta per sortir el dictamen judicial del mateix Tribunal sobre l'enjudiciament del Tribunal Suprem en el que es coneix com la causa del Procés. Tanmateix, els pronunciaments de l'actual sentència, que insòlitament recull els dictàmens claríssims del Comitè de Drets Humans de l’ONU i el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU sobre les violacions dels drets dels presos polítics, i tanmateix es pronuncia a favor de l'actuació dels tribunals espanyols -del jutge Llarena, en concret-, fan témer el pitjor.

L'explicació és dura de pair, però sembla que irrefutable: el Tribunal dels Drets Humans està retornant la paga del qui el manté, que no és altre que el poder real dels estat membres, els quals estarien cada cop més incòmodes amb l'allau de les demandes i les condemnes consegüents que reben d'aquest tribunal.

Llegiu l'article de Josep Nualart al Vilaweb per entendre-ho, i sobretot l'opinió que hi trobareu de l'eminent jurista i expert en el TEDH, com a antic membre destacat que en va ser, Josep Casadevall, per saber una mica més com actua aquest Tribunal.

Atenció a la dada: només un 5 % de les 50.000 demandes anuals que rep el TEDH passen el primer filtre de la tramitació. Un filtre amb un mecanisme molt poc garantista, diria jo, de la seva independència.