22/2/11

L'ART D'ESCAMOTEJAR (o com fer veritat d'una repetida mentida)


El capítol descrit dilluns pels dos grans diaris esportius nacionales, l'AS i el MARCA, és d'un tal grau de deliri i esperpent que ni els més conspicus autors de paròdies i sàtires (els nostres creadors del "Crackòvia", per exemple) ho haguessin pogut imaginar. Per ser breus i no insistir en la vergonya aliena que em provoca: ambdós rotatius van fer ús del Photoshop per fer desaparèixer a les fotos de portada elements que feien més que dubtosa la realitat que denunciaven els titulars, la pretesa posició de fora de joc d'un jugador del Barça en el primer gol del partit del líder de la Lliga contra l'Athletic Club (que va acabar amb un estret 2-1 a favoer del Barça).

És a dir, com en els temps èpics del retocadors de laboratori del règim stalinista, però sense la necessitat de l'habilitat i el giny a què havien de recórrer aquells esforçats artistes/funcionaris dedicats a fer desaparèixer de les fotos oficials el herois de la Revolució caiguts en desgràcia. Hereus dignes, vaja, dels sistemes tan magistralment descrits per George Orwell a "1984".

En la mateixa línia, la dita caverna mediàtica, aquest conglomerat de mitjans de comunicació (?) que serveix els interessos de la més reaccionària banda del reaccionari PP, es dedica, fidel a la consigna que una mentida repetida mil cops acaba sent una realitat (aportació aquesta a la gran teoria de la manipulació de les masses de l'altre gran règim totalitari del segle XX, el nazi), a insistir en una sèrie de mentides simplistes, grolleres i evidents per a tothom que es molesti a contrastar-les, sabedors que el missatge acaba penetrant.

Creia la direcció de l'AS de veritat que ningú no s'adonaria que havia esborrat un defensa de la foto? Creien els directors d'INTERECONOMIA que la seva informació sobre la gran manifestació del 10 de juliol a Barcelona, en què enfocaven les platges i negaven que hi hagués hagut ningú a la marxa, podia ser mínimament creïble?

El que saben és que han de crear una xarxa prou àmplia perquè una bona part de la població només se serveixi dels seus missatges manipulats i de la seva pretesa informació. El que saben és que compten amb un poder d'extensió i d'intenció que pot seduir a una àmplia massa conformista, mesella i poc instruïda. Quan el govern del PP calla la veu de TV3 al País Valencià, no fa més que reblar el clau per tal d'acaparar l'espectre televisiu obert amb la nova tecnologia digital i que fa que els mitjans de la caverna mediàtica dominin la gran majoria dels canals, inclosos els locals i, si no s'hagués pogut frenar a temps la privatització, fins i tot els canals avui públics .

Ja imagino com deuen explicar avui la massiva manifestació d'ahir a la ciutat de València en contra de l'apagada de TV3 aquests mitjans valencianos. Si és que tan sols l'expliquen. Però no em penso molestar a comprovar-ho. Qui vol apagar la raó no es mereix ser escoltat.

2 comentaris:

  1. 1984 és el llibre de ciència ficció millor escrit de la història de la literatura, hi podrà haver Isaacs Assimovs, Roberts A. Heinleins, etc. etc. Però el llibre dels llibres junt a Farenheit 154 és 1984. El gran hermano, aquell Gran Altre que jo vinc dient que ens falta per a que l'Home tinga un eix, apareix amb força com a element opressiu, que jo diga que ens manca no em fa oblidar que cal una esquerra que sàpiga conjuminar un Gran Altre no imposat, un gran altre que siga un "miracle" de les idees, que es puga calçar, si es que l'esquerra i la vida vol seguir a aquest planeta, que es puga calçar sense obviar la realitat, que la història funciona dialècticament i tota involució suposa una crisi i a voltes una hecatomb, jo amb els meus coneixements minsos critique, però també visc, cal que visquem, i potser per aquest camí ha d'anar la nova esquerra, entre la tríada amor, desig i gaudi, la lluita contínua seria el gaudi, el principi de mort, així cal que fem servir el desig més que el gaudi, més que la culminació, en definitiva viure abans de lluitar, tot i que cal lluitar, però entre vida i vida, una lluita i no a l'inrevés, ho dic això perquè cal preguntar-se si no són les societats menys avançades o desenvolupades econòmicament i tecnològica les que tenen persones més senceres.
    El capitalisme i el marxisme han aconseguit bons i ràpids resultats, el capitalisme en insuflar diners als que creen riquesa i el marxisme en ajuntar el treballador que a assolit força i poder com a classe, però ¿quan es viu? ¿no han confòs la fi darrera de l'Home?
    I no parlar ja del feixisme, preferisc no posar-m'hi nerviós.

    Bé salutacions des de València i una forta abraçada de Vicent.

    ResponElimina
  2. Per allò del teu ordinador, et deixaré un vídeo d'un amic psicoanalista sobre la obsolescència planificada, i sobre les possibles alternatives com ara el "decreixement":

    Obsolescencia planificada

    Espere que t'agrade, i veuràs que per la xarxa la gent s'està movent, però tot passa, com ja et vaig dir per una tornada cap enrere màgica, però del tot màgica, fora dels feixismes antics i de velles revolucions a base de bigotis i canons. Aguanta fins al final i veuràs com t'agrada.
    Salutacions de Vicent.

    ResponElimina