9/9/13

LLIÇONS DE FUTBOL: PETITA FILOSOFIA APLICADA (21)

CAP A L'AUTOCONSTRUCCIÓ


Sóc dels que pensen que els catalans posem sovint massa èmfasi en saber com ens veuen des de fora. Puc entendre que en les circumstàncies històriques d'aquest país nostre, que ha patit tantes derrotes i decepcions i que no es veu reconegut com a nació en el context polític, social i fins i tot cultural  internacional, tingui una excessiva dependència de l'emmirallament en els altres. És clar que altres en tenen manca, i així els va: perdent eleccions olímpiques tres vegades consecutives i caient un cop i altre en els mateixos errors d'orgull i prejudici.

Tampoc és, doncs, que critiqui que ens interessem en quina imatge donem, ni molt menys que busquem suports internacionals a la causa de la independència que crec ben legítima. És més, tinc clar que només el reconeixement internacional permet que sorgeixi un estat. El que penso és que mentre el procés avança, no podem esperar gaire suport de fronteres enllà.

El que porto pitjor és la tradicional tendència a l'autoflagel·lació que ens caracteritza. Una tendència que té molt diverses manifestacions: des de la manca de capacitat per trobar els punts bàsics i irrenunciables per a una unitat estratègica necessària per definir un veritable projecte nacional, que és un element molt característic i potser el que em fa patir més en el procés que ara tirem endavant, fins a una manifestació extrema que és l'autoodi.

Per centrar-me en aquestes dues manifestacions, que quedi clar que la manca d'unitat té el vessant positiu de fomentar la crítica interna, però en contra del que sosté la imatge interessada que volen vendre des de certs sectors polítics i socials contraris a la independència (espanyols i catalans) aquesta capacitat de crítica interna no solament no està anestesiada pels dirigents d'aquesta magra autonomia nostra, sinó que cau més aviat en el costat de l'excés, el que fa impossible la mínima unitat d'acció necessària.

Pitjor és l'autoodi, que pot ser o no una conseqüència d'aquesta tendència a la desunió. Reaccions com la de certs dirigents polítics o certs artistes que es manifesten aquests dies o anys ofegats pel clima d'efervescència nacional, quan no se n'han sentit durant anys per la de la nació d'imposició, exemplifiquen bé aquesta tendència.

I tornem al principi. Consultar de tant en tant la visió externa ens ajuda a entendre'ns, si és que ve de gent que sap de què parla i coneix el país, és clar -que tampoc falten casos de crítics internacionals que ni s'han molestat a posar els peus a Catalunya-.


De la plantilla actual del Barça, ho confesso, sento debilitat per l'argentí Javier Mascherano, aquest home que va venir de suplent de Busquets i que s'ha convertit en baluard a l'eix de la defensa, gràcies a la seva insubornable capacitat de feina i sacrifici -de posar-se la granota de treball, com ell diu-, per una banda, i a la seva excel·lència en la lectura del joc, per altra. Mascherano és molt ràpid, una virtut indispensable en el tipus de defensa que juga el Barça, però ho és sobretot per la seva concentració indesmaiable i per la capacitat de llegir i avançar-se al moviment del rival.

És per això que sempre resulta interessant escoltar-lo: és un d'aquells futbolistes que, sense ser loquaç, sempre et pot dir alguna cosa a tenir en compte. L'altre dia, en unes declaracions a RAC1, deia El Barça abusa una mica de ser autodestructiu. Observeu la ponderació de la frase: no diu que ser autodestructiu sigui imperdonable, ni que el club (o sigui, l'entitat i el seu entorn) ho sigui massa, diu que s'abusa una mica.

Mascherano ens està retratant si canviem Barça per país, una cosa que moltes vegades, penso, resulta força il·lustrativa. De vegades abusem, si bé no en excés, d'autodestruir-nos. I crec que no ens ho podem permetre ara mateix. No ara que tenim un projecte il·lusionador i factible com a país, com el Barça l'ha tingut com a equip, l'ha materialitzat  i -espero- el continuarà.

Fem la via junts, amb les diferències que ens corresponen i que, en lloc de separar-nos o destruir-nos, ens facin millors i més forts. Anem cap a l'autoconstrucció.



Seguiu la cadena aquí

22 comentaris:

  1. Quan hi ha un únic objectiu les diferències ens complementen més que ens allunyen. Fem la via junts.

    Bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, la subscric, la frase!
      Bona i independent diada!

      Elimina
    2. Molt bona, la subscric, la frase!
      Bona i independent diada!

      Elimina
  2. Eduard, per seguir la cadena, en aquest post hi hauries d'incloure, al final l'enllaç del blog que et segueix. És aquest:

    http://encaraestemaixi.blogspot.com/2013/09/un-pas-endavant.html

    Gràcies, vinc des del número 1 seguint la cadena i intentant avisar de les baules obertes...

    Una abraçada Independent. Bona Diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enllaçat! Moltíssimes gràcies i molta sort i independència!

      Elimina
  3. Seguint la cadena... bona setmana-diada!

    ResponElimina
  4. Estic molt satisfeta d'estar enllaçada amb tu. Espero que aquest sigui l'inici d'una llarga amistat. Estic tan atrafagada amb els preparatius per demà que no he tingut temps de llegir-me la teva entrada. Ho faré i ja en parlarem. Bona Diada!

    ResponElimina
  5. Com a company en la cadena també et salude.

    Bona diada!

    ResponElimina
  6. Fem Via!! Bona Diada!!

    Una aferradeta ben forta.

    ResponElimina
  7. Molt bona Diada ..Seguint l´enllaç!!!
    Salutació Eduard

    ResponElimina
  8. Com els he comentat Eduard, a alguns amics blogaires, l'única manera de mantenir una Catalunya dins d'Espanya és la plena normalització de la llengua catalano-valenciana als territoris propis, com ha estat sempre,doncs fins ben entrat el segle XX era d'ús normal exceptuant algunes ciutats i això feia una plena acceptació de la diferència i de la identitat nacional ara mig esborrada i en conflicte.No sé si m'entens, però la llei Wert i les sentències del Tribunal Constitucional han fet més pel catalanisme polític que la mateixa Renaixença, i a mi que m'agradaria una Catalunya i una València i unes Balears juntes a Espanya i parlant, escrivint i pensant en català-valencià em fa mal, que hi hagen polítics tan poc eixerits.

    Una abraçada ben catalana

    Vicent

    ResponElimina
  9. Completament d'acord però hi ha una coseta: visc a Suïssa i et puc dir que si bé no trobarem el suport internacional necessari per aconseguir molts dels objectius que ens estem plantejant, el que sí estem aconseguint és que Catalunya es conegui (fins i tot sense parlar del FCB) i que molts estrangers es qüetionin perquè volem el que volem. Això ja és un pas!!!! Fa 11 anys al arribar no m'acceptàven el català com a llengüa materna al omplir subscripcions mentre que avui pràcticament ningú dubte que el català és oficial :))
    Bona diada!!

    ResponElimina
  10. Això, anem cap a l'autoconstrucció i fem-ho a la nostra manera, sense copiar de ningú. Bona Diada

    ResponElimina
  11. Mascherano també és un dels meus preferits, sobretot perquè sembla dels que tenen alguna cosa a dir més enllà de "el futbol es así". Autodestructius? Bé, potser ens hem emmirallat massa en una certa esquerra divina, amb aires de superioritat, que magnifica qualsevol lluita d'arreu del món i menysté, absolutament, qualsevol idea o reivindicació de casa seva. Ells diuen perquè representa els interessos de les classes dirigents, com si ells no representessin els interessos de les classes dirigents a 600 km. Una diada magnífica, fins i tot sense comptar els que hi érem. A qui l'importa quanta gent hi havia, només importa els somriures i l'aire fresc que corria i que ens passàvem de mà en mà. Els catalans som gent de societat civil, cal retornar a l'essència del que som. Potser, fins i tot, serem capaços de crear una societat més justa.

    ResponElimina
  12. Salutacions a tots i totes els que m'heu saludat aquests dies. No estic encara amb forces de correspondre-us: vaig acabar esgotat, però feliç, la diada, i tot seguit, bé... ja ho explico en un mini-aunt que ara entraré. El que sí penso fer és anar-vos seguint a tots d'ara endavant. Una de les millors coses que em deixar la diada és fer nous amics, tant a la cadena "real" com aquesta virtual.
    Una abraçada enllaçada!

    ResponElimina
  13. estic completament d'acord amb tu
    el millor que m'aaportat tot aixo ha sigut a vosaltres
    diu que tots els sants tenen octava oi?
    dons jo ara revisc el dia 11 de nou
    quin privilegi !!

    salutacions, Eduard i moltes gracies per esser.hi !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reviure el moment que ens ha permès arribar al moment en què estem i encarar amb il·lusió el que ja s'acosta!
      Gràcies a tu, seguiré el rastre de la sargantana!

      Elimina