9/5/15

UNA JAM "CRUEL"

Josep Huguet va aportar un poema visual
 i alguns dels seus llibres editats
La jam d'abril es va postergar a la primera setmana de maig, però pretenia homenatjar el mes d'abril, mes poètic per excel·lència. Al final, tanmateix, es va convertir més aviat en un homenatge al gran poeta angloamericà T.S. Eliot, i el seu clàssic "The Waste land". Coses de la improvisació que és, en essència, l'esperit de les jams.

De fet, el meu motiu no confessat per triar el tema era el famós vers inicial de l'esmentat poema, "April is the cruellest month", que venia a més directament referit a les jams vinyolianes. El gran poeta barceloní havia intertextualitzat el vers d'Eliott als seus famosos "Versos molls". I, coses de la tradició, alguns han vist en el mateix vers ecos d'un poema de Chaucer, el poeta dels Contes de Canterbury. El que sí ens va quedar clar és que és un dels versos inicials més potents que ha donat la poesia contemporània, cas una mica insòlit, ja que solem remarcar més el final dels poemes que els principis.

Vam fer diverses lectures de la secció inicial d'aquest llarg poema -tot i que m'agradaria apuntar que no és en absolut inabarcable, especialment si es llegeix en veu alta com dijous-. Gràcies a la Montse Aloy, Cantireta, i a l'Andreu Loncà, vam sentir la versió original, l'excel·lent traducció del nostre Joan Ferraté, i una traducció parcial de la mateixa Montse. Jo vaig contrastar les traduccions amb la clàssica d'Agustí Bartra.

També vaig legir uns fragments del molt recomanable estudi  d'Arthur Terry, aparegut a la revista Els Marges l'any 1995 (núm. 52), i que pel seu gran interès us trasllado:

Un altre gran poeta modern, Wallace Stevens, va escriure una vegada que "La poesia ha de resistir la intel·ligència gairebé amb èxit". Estava pensant, m'imagino, en la necessitat de deixar que la poesiaens parli segons la seva manera, una manera que no es deixa parafrasar del tot en un llenguatge racional i que, al mateix temps, té el poder de crear la mena d'intel·ligència especial que és necsesària per comprendre" .(...) Si ["La terra gastada"] resulta un poema enigmàtic, com ho és de moltes maneres, l'únic que hom pot fer, potser, és donar al lector una mica de confiança en la seva pròpia perplexitat, o sigui, suggerir que la seva sensació de desorientació, de fet, pot acostar-lo més a prop del'empresa del mateix poeta que l'intent d'imposar l'ordre i la claredat al poema a qualsevol preu.

Acte seguit, vam anar llegint diversos poemes, no necessàriament lligats tots a la temàtica abrilenca. Un catàleg més o menys exhaustiu seria.

-Josep Huguet va llegir "Barcelona 1919" de Joan Brossa i "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater

-Fina Masdéu, "Abril", de Narcís Comadira


-Rubén Giménez el seu poema "El darrer abril", que va formar part dels versos als aparadors de la Festa de la Primavera:

El darrer abril


Cercaven la sortida d'ençà que van entrar al laberint.
Des de l'enterrament tot anava sobre rodes.
Cremaven fogueres i pires a totes les hores, i reien.
Somreien a les cares blanques d'os.
Somreien.
Setze estels a l'interior, disset cels cap amunt...
de la brisa només va quedar un nom.
Imatges-versos que regnaven en porcions.


Així transcorregué el darrer abril.


-Fina Masdéu, a suggeriment de la Carme Andrade -absent per imperatius de viatge-, el poema d'Eugénio de Andrade (pseudònim de José Fontinhas) -en portuguès- "É urgente o amor..."

-Fina Alonso va llegir-nos un poema de Josep Huguet, "El secret" (del llibre "Les hores del silenci")



 




-Marcel Banús, dos breus poemes de la reusenca Arántzazu Fonts ("Si t'escolto,admiro i t'escric..." i "Olors de poema pertot")



-Jo vaig llegir el meu poema "On la neu", que va estar inspirat en el cèlebre poema de Robert Graves "She tells her love", que va llegir a petició meva la Montse Aloy en la versió original i en la traducció impecable del mestre reusenc Josep M. Jaumà

ON LA NEU

Deixa’m que et porti, furtiva,
on la neu és densa, dura i freda
per sentir la mossegada ràpida
de la seva fletxa feta
de lenta memòria.

Cridaràs, dolça, al cruel amanyac,
em retrauràs  la covardia antiga
i em duràs, volcànica,
a la fúria de l’aigua passada
que s’ha aturat.

Lluiràs, amiga, en el sol emmirallat
sobre la seva blanca i brillant mortalla
i resseguiràs pregones osques,
trànsits d’estels i vestigis
d’eres remotes.

Pren-me, estimada,
on la neu oculta la saba erta,
i porosa i amarada
promet, salvatge i esquerpa,
l’assaig d’una renovada vida.



-L'Andreu Loncà, "Núvols", de David Jou

-Rubén Giménez va llegir tres breus poemes del poeta indi Kabir
-Josep Huguet, "Ciutat" del gran mestre viu dels literats reusencs, Xavier Amorós
-Fina Alonso, "Comiat" de Joan Brossa
-Fina Masdéu, del poemari "Llibre del professor" d'Alexandre Bataller, "Mort acadèmica", que va servir d'emotiu homenatge al professor lleidatà Abel Martínez Oliva, mort en tan tràgiques circumstàncies el passat 20 d'abril a l'institut Joan Fuster de Barcelona (aquí un comentari de Joan Garí)
-Elena Giménez, "Tot és de pedra", nou i merescut homenatge a Vinyoli
-Montse Aloy, el divertidíssim "Drama d'una coma" del sempre enginyós Gianni Rodari
-Fina Masdéu, "Docència",de Narcís Comadira


I va tancar la Montse amb la poeta Estel Solé, "Les primeres cireres", magnífica cirereta per coronar el bell i intens pastís d'aquest jam abrilenca... feta a maig.

I, com sempre, amb l'atenció exquisida i discreta de la nostra amfitriona Sol Navarro Tristán al Portal de Catalunya.



10 comentaris:

  1. Quina enveja! Em cau lluny i quan estic treballant. Algun dia hauria de demanar festa.
    Aquest primer vers de T.S. Eliot és com el "És quan dormo que hi veig clar de Foix. Completament antològic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic estudiant la possibilitat de fer una convocatòria extra en cap de setmana perquè pugueu venir els que esteu més lluny.

      Sí, el vers de Foix és també dels que ha fet època!

      Elimina
  2. Ovació per la tria, i sense haver-los escoltat, de ben segur que els intèrprets també se la mereixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la distància curta, els rapsodes no tan bons, per no dir mediocres en el meu cas, guanyen! I amb una bona cerveseta del país o un te ben servit, encara més!

      Elimina
  3. Segueixo Comadira des de petiteta. És dels grans. Per mi la seva obra és angonal si la volem siturar en el marc de de la pedra capfoguera de les nostres lletres. Tot i que m'inclino per Margarit, bàsicament degut a que jo soc Marga i m'agrada la nit (pilleu?). El que vull dir-vos -antiartista com soc- és que jo soc la baula secreta de la poesia mataronina. En la més estricta intimitat m'ho va dir el periodista mataroní, Manel Cuyàs. El bogardisme m'excita i jo -que pago la penyora de ser díscola- demano el suport i la comprensió de la comunitat antiartista. Eduard: Creus que és de rebut l'exhibició d'excedents làctics que apareix de manera obscena en el blog de la iconoclasta -i sovint barruda- Penya Bogarde? M'agradaria que fessis una visita al blog i al reguitzell de comentaris derivats. Escriu una de les teves a aquesta colla de galifardeus que mai han llegit Celan, Sandokan o Vinyoli. Un dia -justament a Reus- vaig ensumar que aquella ciutat tenia el flaire de bona carxofa que despren la part vella de la meva estimada Mataró. El bogardisme planteja dubtes. La llet. El gust incert. Així doncs, espero el teu suport textual en la darrera filera de comentaris que planteja la setmana blanca rovellada. Salut, bones ones i lletra ferma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi passo i miro de tercerejar en els dubtes que esmentes...
      Gràcies, Marga!

      Elimina
  4. Respostes
    1. ..que són dues maneres de dir visca la vida!

      Elimina
  5. Volia dir que fem goig a les fotos. Deu ser que la poesia en bona companyia ens prova!

    Una gran abraçada, Eduard. Gràcies per la teva amabilitat, coratge i saviesa. L'Andreu també t'envia records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu i a l'Andreu, que vau fer un esforç enorme venint de tan lluny. Realment, no us ho podem pagar.

      Elimina