13/5/19

NEW YORK, I ūüíú YOU



Entre un viatge i l'altre, de tornada a casa, s'intenta estendre la carpeta inflada d'apunts sobre la superf√≠cie plana d'un paper, traslladar plecs, blocs, prospectes i cat√†legs a fulls picats a m√†quina. Literatura com a trasllat; com en tots els trasllats, alguna cosa es perd i alguna cosa surt de racons oblidats. Realment anem gaireb√© com orbs, diu H√∂lderlin a la poesia "A les fonts del Danubi": el riu passa i brilla sota el sol com el fluir de la vida, per√≤ el sentit que llueix √©s una il·lusi√≥ √≤ptica de la mirada enlluernada que veu taques lluminoses inexistents a la paret, esplendor al ne√≥ de l'esvanir-se, seducci√≥ de l'aparen√ßa, cobertes il·lustrades.
Claudio Magris, "El Danubi" (trad. d'Anna Casassas)

La imatge de Magris picant a m√†quina les impressions recollides als seus viatges ens resulta avui rom√†ntica. El llibre √©s del 1989, si no m'erro, i avui ja deuen ser pocs els autors, incl√≤s ell, que ara ha arribat a la ja avan√ßada de 80 anys i no s√© si encara escriu, que no han canviat la m√†quina d'escriure per l'ordinador (Javier Mar√≠as n'√©s un, i a m√©s proselitista de la seva pr√†ctica). Prenc aquest llibre a pr√©stec de la benem√®rita biblioteca del Centre de Lectura. El viatge cap al casalot de tan noble soca em porta una mica d'aquell aire de qu√® tamb√© parla Magris que un, com a m√≠nim, pot atresorar a la pell en enfrontar-se a aquesta il·lusi√≥ √≤ptica on reverbera el no-res. A cada viatge hi ha almenys, un fragment de sud. I despr√©s de fer-la petar una estoneta amb la simp√†tica i afable jove bibliotec√†ria, creuo el Mercadal que encara ahir estava ocupat pels espectacles del Trapezi, aquesta fira de viatgers irredempts, rodamons i fluents artistes de la recerca impossible de l'equilibri que els impulsa a no parar quiets mai sobre els seus peus √†gils. Per sobre del meu cap volen rabents les orenetes, que ens venen del sud, imagino, potser de Marr√†queix on jo tamb√© hi era fa poques setmanes.

Per√≤ penso en un altre sud, un sud que no tenim mai per tal, potser per tanta imatge de cinema del seu hivern rigor√≥s. Nova York √©s a latitud 40¬ļ40', gaireb√© un grau sota Reus. Hi penso perqu√® ahir a la tarda, una d'aquestes tardes de diumenge de sof√† i cinema, vaig encadenar dues pel·l√≠cules seguides atret i fascinat pels paisatges de la gran metr√≤polis estatunidenca. "New York, I love you", pel·l√≠cula coral que t√© la gr√†cia d'haver estat dirigida i escrita per m√ļltiples autors, entre ells moltes dones, i que planteja creuaments de vides pels carrers de la Big Apple, sovint amb una aposta pel risc formal. L'enc√≠s de la galeria de cares conegudes i paisatges tan familiars compensa un teixit f√≠lmic bastant descosit. I la connexi√≥ amb la meva pr√≤pia tasca liter√†ria addicte a buscar interseccions vitals em feia quasi obligatori seguir la trama fins al final. I heus aqu√≠ que sense pausa Tv3 programava un altre pel·l√≠cula que sorgia a Nova York, encara que acab√©s fent un viatge visual a les fredes terres de Maine. Aqu√≠, les afinitats eren m√©s improbables per√≤ igualment es troben amb una feina que podria dir que porto entre mans. Hist√≤ria de la investigaci√≥ de la vida i la mort prematura d'un artista -un cantautor que mor despr√©s de donar al m√≥n una sola obra mestra-, t√© com tantes d'aquestes com√®dies rom√†ntiques de la factoria Hollywood un inter√®s en les zones del plantejament i el nus que acaba tra√Įt per la previsibilitat de les perip√®cies del desenlla√ß.  El seu t√≠tol √©s "Tumbledown", que vindria  a ser una desfeta, per√≤ l'han tradu√Įt per "L'√ļltima can√ß√≥" -un altre punt per seguir-la, ja que seria el t√≠tol d'un principi de novel·la meva seminal de diversos projectes que amb el temps han anat veient la llum-, i crec que √©s de fa uns quatre anys. El seu punt fort, potser, i que era bastant arriscat quant gosa fer-nos escoltar la fict√≠cia obra mestra, √©s el de les can√ßons de Damien Jurado, un cantautor del distant estat occidental de Washington que vaig descobrir gr√†cies a aquesta pel·l√≠cula, i que fa versemblant la m√†gia de la carrera musical truncada del protagonista ocult.



La passada tardor vaig estar a Nova York, a Williamsburgh, barri amb cert renom hipster de Brooklyn, i naturalment a Manhattan. Si Par√≠s no s'acaba mai, Nova York sembla ni tan sols poder-se comen√ßar. Per al viatger ocasional pot ser falsament coneguda, de tan retratada i mil vegades llegida i vista, i sentida en la m√ļsica que sorgeix dels milions d'artistes que ha acollit i s'hi han inspirat. Nova York sembla reinventar-se, apeda√ßar-se potser en les seves ferides mil cop obertes, plantar-se cada mat√≠ com el vell acudit de les hores en qu√® els carrers encara no estan estesos per al qui matina. √Čs clar, la ciutat no dorm mai, per√≤ tampoc Marr√†queix. Nova York, tanmateix, et dona la sensaci√≥ d'un moviment centr√≠pet que t'atrapa i et descol·loca permanentment. No millor explicaci√≥ podria haver al fet que la tarda que vam baixar a peu bona part de la Sisena Avinguda i vam endinsar-nos al Greenwich Village cap al Blue Note, acab√©ssim descobrint que hav√≠em de remuntar al nord un altre cam√≠ perqu√® les nostres entrades eren al Sony Hall de Broadway i no pas al m√≠tic cau del vell jazz. Millor explicaci√≥ que un error en la meva recerca per internet, sens dubte. Per les voreres de la Sisena vaig seguir el rastre dels guants abandonats, testimonis de p√®rdues o potser simplement fites per a navegants despistats com nosaltres. A les cantonades de Chelsea o als caf√®s del Village entaul√†vem converses amb desconeguts, i la ciutat esdevenia amable i polida, encara que sabies que com els esquirols que et trobes a cada parc, i tamb√© a cada rectangle verd, potser seria un contacte tan breu i esquiu com el que costa distribuir-los un boc√≠ de galeta. A Madison Square Garden un rapinyaire, no s√© si un falc√≥ o un ocell semblant, tenia empresonat i devorava un petit esquirol davant la mirada aterrida dels seus progenitors i la mirada fascinada de turistes i aut√≤ctons. I a l'altra banda de la gran pla√ßa, prop de Shake Shack, la guingueta on diuen que se serveixen unes de les millors hamburgueses de la ciutat, un agent immobiliari ens parlava dels prohibitius preus dels lloguers que negocia, mentre un brother seu llegia al banc proper, i poc despr√©s era amonestat per una parella de policies perqu√® l'havien sorpr√®s quan anava a alleujar la bufeta entre els arbres.


Aix√≠ √©s aquesta Nova York. Una ciutat que pot ser despietada i acollidora en el mateix segon. El nostre amic Joan, que porta ja un parell de d√®cades vivint-hi, ens ho deia. No hi ha un projecte de reforma per a la ciutat. Tota ella √©s una obra permanent que nom√©s llima i maquilla els desperfectes. Per√≤ el cert √©s que sura, el vell vaixell. Sura i emet una llum que, quan cau la nit, crea una mir√≠ada d'estrelletes que tapen les devastacions i les corrupcions i ultratges del temps amb aquella mateixa il·lusi√≥ √≤ptica que em va fer veure en la penombra decadentment gloriosa del Village Vanguard les empremtes del fatigat i ja tocat per la mort Bill Evans, com si els membres de la big band resident que hi tocava fossin els seus col·legues infaltables i cerimoniosos que no li podrien retre altre tribut que tocar la mateixa m√ļsica que ell va tocar -i aix√≤ ho pensava encara que no fos de Bill Evans sin√≥ de Jim McNeely-.

√Čs clar, el temps corria igual, all√† a fora. I ens cridaria aviat a creuar l'Atl√†ntic de tornada. Aleshores les hores guanyades en l'anada serien retornades al d√©u Cronos. El mateix que veu desfilar parsimoniosament les aig√ľes del Danubi que tamb√© van veure H√∂lderlin, i Magris. Indiferent als orfes que t√© a les ribes, (lliscant) cap al mar, cap a la gran persuasi√≥.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada