Quan vaig començar a dur aquest blog, l'abril d'ara fa vuit anys, em vaig emparar en una imatge col·lectiva, en part falsa, en part autèntica: l'havia ideat en companyia del meu nebot i company de xerrades filosòfiques Rubén, i el feia avançar amb l'ajut d'heterònims que en bona part ja havia usat en altres singladures.
Ara que he trobat, en el ja llarg recorregut d'aquest blog (406 entrades en aquests quasi 90 mesos), un contacte en col·lectius reals, per bé que en bona part virtuals, sembla que he tocat el punt just de culminar un col·lectiu que era real però no en el pla virtual, el del Col·lectiu d'Antiartistes.
Acabo de publicar el llibre "Quedem al Zurich?", en unió d'una bona mostra de la comunitat bloguera catalana el projecte que des del seu si han tirat endavant la Gemma Barberan (del blog "Truquem al gegant del pi"), i Sílvia Teulats (del blog "Fent punyetes", sembla que ja clausurat). La presentació del llibre va ser una ocasió magnífica per desvirtualitzar-me en unió d'altres bloguers. Altres projectes, com el llibre "Interseccions" i "Bibliorelats", un altre projecte col·lectiu que s'origina en la feina exemplar del grup d'escriptores Reusenques de Lletres, m'han obert nous camins, i tots ells nous i impagables contactes humans.
Crec arribat, en definitiva, el moment de passar el pany i el forrellat a aquest blog.
O no tant. No és que em desprengui de la catosfera. Mantindré aquest blog obert, però inactiu, i podré anar seguint les novetats dels blogs que segueixo, i espero que comentant també quan ho cregui necessari.
I mantindré una pàgina oberta, una pàgina personal on penjaré notícies dels meus projectes, virtuals o no. La podeu veure ja aquí. Conté un petit blog que aviat reformularé encara que de moment remet a aquest mateix.
També em podreu trobar en les múltiples xarxes socials on participo, amb un nom o altre, i que podeu veure al meu site. Especialment, el blog de Tumbrl que vaig obrir a primers d'aquest any.
El moment del país és el gran projecte col·lectiu que molts de nosaltres compartim amb il·lusió. Un projecte d'emancipació nacional com mai hem tingut a la nostra Història.
Som-hi! Continuem endavant. La catosfera continuarà bullint, ben segur, encara que blogs com el meu o el de la Sílvia desapareguin.
Fins aquí hem arribat i a partir d'aquí comencem de nou.
Victòria Rodrigo, Lena Paüls, la cap del Servei de Biblioteques Carme Fenoll,
l'editor Alfred Arola, i el representant de Roter, Bernat Ruiz
Reusenques de lletres, l'associació d'escriptores reusenques de les quals ja us he parlat recentment, va presentar el proppassat dimarts una nova iniciativa de les que l'estan constituint en una de els associacions culturals més actives i interessants del nostre panorama local.
Aquesta vegada la idea és obrir un concurs literari. Però -no podia ser d'una altra manera-, un concurs prou singular, que se centra en espais tan afins a la literatura com les biblioteques públiques, i que recompensarà no un guanyador sinó tots els que càpiguen en una edició que es farà dels textos escollits. Donada l'empenta de les principals ànimes motrius del grup, Victòria Rodrigo, Lena Paüls, Fina Masdéu i Carme Andrade, no és estrany que hagin embarcat en el projecte el Servei de Biblioteques de la Generalitat, una empresa experta en publicacions digitals, Roter, i l'editorial Arola. Com més d'un dels representants d'aquestes altres entitats no es va estar de dir, senzillament no s'hi podien negar a col·laborar.
Que una setmana Reus bulli d'activitats que genèricament podríem definir com culturals no és estrany. Ho és més que moltes d'elles tinguin per protagonistes amics. O no tant, si tenim en compte que es tracta de gent reusenca, i que a alguns d'ells m'hi ha unit en part l'admiració envers la mateixa activitat artística que desenvolupa.
Sigui com sigui, no dono a l'abast a fer-ne una ressenya detinguda, de manera que passo una simple i injustament breu referència, una mena d'aixecament d'acta, del que fins avui dissabte he pogut veure, gaudir i mirar d'assimilar.
Fotografia: Fina Masdéu
Dimecres, tertúlia literària al Casal de les Dones amb el grup Reusenques de Lletres, associació que uneix un bon grapat d'escriptores de la ciutat, de diverses generacions, i que és molt activa promovent diverses activitats i ha publicat diversos llibres col·lectius. L'últim,"Biblioteques personals", era precisament l'objecte d'aquesta tertúlia,que va moderar amb saviesa i agilitat la Lena Paüls, reusenca exiliada a Barcelona des de fa bastants anys. Retrobar-la va significar retrobar no solament una antiga professora de català (aquell curs a Òmnium on vaig estudiar per primer cop amb rigor la meva llengua materna), sinó una amiga, amb la qual m'he mantingut en contacte darrerament gràcies a les xarxes socials, com el seu magnífic blog Pont d'Enseula.
La Lena és una de les autores recollides al llibre, juntament amb algunes companyes de les jams poètiques de què us parlo en aquest blog, com la Fina Masdéu o la Carme Andrade. Van participar també a la tertúlia la Fina Veciana, i altres de els autores que han participat al llibre, com la Victòria Rodrigo, la M.Lluïsa Amorós i la Marta Magrinyà. Podeu saber-ne més per la presentació que va fer-ne ara farà un any a la Biblioteca Central Xavier Amorós una altra amiga, la M. Rosa Molas -àngel guardià de les meves consultes a la venerable biblioteca del Centre de Lectura- .
I anit es van ajuntar dos actes que no em podia perdre i que afortunadament vaig poder seguir consecutivament -no us explicaré les filigranes que vaig haver de fer-.
En primer lloc, la inauguració de l'exposició de l'amic Pau Roig al vestíbul del Centre de Lectura. Un projecte molt original i singular, que en realitat és la visualització d'un altre que va mantenir amb constància impressionant al llarg de l'any passat: la publicació d'una fotografia diària Instagram (una plataforma només accessible via mòbil), acompanyada d'un microrelat fet a quatre mans amb Dani Recasens, amb qui comparteix feines al Taller d'Escriptura del mateix Centre. Com va dir el mateix Pau a la presentació, és el procés reflexiu que hi ha al darrere -o al fonament, millor dit- de la simple publicació de fotos a la xarxa social, el que dota de valor afegit a aquesta col·lecció que molt apropiadament ha batejat com #quotidianitats. El visitant tindrà, a més, l'ocasió de consultar una bella enquadernació de totes les fotos amb el corresponent microrelat, i dur-se a casa una de les fotos, la que més li agradi o cridi l'atenció. Art efímer, doncs? Si més no, art consumible en els mitjans virtuals -que tenen aquest perfil entre eteri i permanent que encara no acabem de tenir clar- i que dóna el pas a la matèria tangible, en aquest procés del que tant estic parlant últimament i que fa que cada cop triomfi més el neologisme desvirtualitzar.
I en acabat, el concert de Miquel Vilella i els Göttemberg a l'Absenta. Una ocasió de veure ja consolidat l'agermanament entre el toc original, la creativitat fecunda i genial del cantant reusenc amb la contundència i solidesa sonora, de ferma essència rockera, dels de Torreforta, que vaig tenir ocasió de veure en les beceroles el passat estiu al Pallol i que s'ha anat consolidant en una trajectòria de concerts que els ha passsejat per sales com l'Heliogàbal de Gràcia o la Zero de Tarragona i el Pilée de Reus. Diverses circumstàncies m'havien privat de veure aquest trajecte directament i ara puc donar fe que aquesta unió promet no solament estabilitat sinó molts projectes futurs.
Götemberg, que té una vida pròpia i un disc editat més que recomanable, és alhora la conjunció de l'inquiet esperit creatiu de Toni Galván i la versatilitat i depurada tècnica de Miguel Zanón a les guitarres, amb la base rítmica de l'Isaac Mas al baix i l'Àlex Granadero a la bateria.
L'afortunada conjunció havia començat, segons va relatar el Miquel, al mateix Absenta, i l'escalf i proximitat de la petita sala va dur el concert a una nota molt alta. Si voleu fer-vos una idea de com sona aquesta reinterpretació d'un disc tan rodó com "Després del món/ Farewell, Dear Towermen" -més alguns temes del de The Mighty Fools-, aquí trobareu una mostra. A gaudir-la, i no us perdeu un concert si ensopegueu amb un cartell on hi figuri!
