DIA MUNDIAL DE LA POESIA 20

Demà és el Dia Mundial de la Poesia. Són moltes de les iniciatives que miren de suplir la forçosa suspensió d'actes que provoca el confinament per l'emergència del coronavirus amb difusió per totes les xarxes de tota mena de reproduccions digitals de poesia.

Algunes d'elles a Reus venen protagonitzades per la regidoria de Cultura i la seva xarxa de biblioteques , i per la degana institució Centre de Lectura.

En ambdues he penjat contribucions:







Safareig Poètic, se'n fa eco i comparteix aquestes iniciatives i les seves pròpies.

Contra l'aïllament i la isolació, poesia!

"EL RASTRE DEL PENITENT" AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC

La història de Josep Amill Piñol ha estat recuperada en bona part des de la feina del Memorial Democràtic, l'organisme del Departament de Justícia de la Generalitat que ha estat clau en la investigació documental dela seva vida, almenys pel que fa a la part que va de l'ingrés a l'Exèrcit al seu periple per diverses presons a causa de les condemnes per espionatge i rebel·lió.

El dia 13 de febrer, ahir, vam poder presentar a les seves impecables instal·lacions de Ciutat Vella "El rastre del penitent", l'Anna Amill i jo, amb l'emoció a flor de pell.

També vam tenir ocasió de compartir espai i experiències amb l'autor de l'altre llibre que s'hi presentava, l'Antonio Gómez,que ha dut una exemplar recerca de la peripècia del seu oncle Antonio Fernández Garrido, combatent republicà i desaparegut com tants altres en alguna fossa anònima en els dies de la Batalla de l'Ebre.
Moltes gràcies al director, Jordi Font, i a Juli Cuèllar i la resta del personal del Memorial Democràtic, que ens va acollir meravellosament.Gràcies també a la Llibreria de la Imatge per ser-hi present, i, com no, de nou a Ifeelbokk Editors per seguir confiant en mi.

AMB "EL RASTRE DEL PENITENT" A CANAL REUS

La Marta Ferré, la dinàmica conductora del magazine vespertí  del Canal Reus, "Va com va", em va convidar a parlar de "El rastre del penitent" al seu programa del 6 de febrer. Una bona ocasió per donar a conèixer el llibre a la ciutat, i per dialogar amb ella mateixa i amb l'admirada Marta Magrinyà.
De fet, la conversa prèvia amb ella, encara entre bastidors, va resultar un al·licient inesperat i molt d'agrair.
Moltes gràcies a les dues!

EL RASTRE DEL PENITENT AL CENTRE D'AMICS DE REUS

Convidats pels amics de Centre d'Amics de Reus -valgui la redundància-, vam presentar "El rastre del penitent" a la seu d'aquesta entitat de tan enorme pes a la ciutat,el casalot del raval de Robuster que és la casa natal d'un dels nostres grans genis, Marià Fortuny. Casal que no solament mantenen exemplarment, malgrat les òbvies dificultats econòmiques que suposa una instal·lació tan gran, sinó que estan ampliant, remodelant i estructurant per a un ambició pla de donar un salt de projecció a tota la ciutadania. Els desitjo tota la sort que mereixen.

En aquesta ocasió,vam programar un acte diferent al de la primera presentació, amb un to més íntim que vaig intentar que donés la compilació d'imatges amb què el vam iniciar: algunes de les fotos de Josep Amill i la família que em va cedir l'Anna Amill, i reproduccions de la documentació més personal que també ella em va cedir, i que forma part important de la novel·la.

D'aquí vam derivar als records que l'Anna va compartir amb un públic molt atent,i diria que sovint emocionat.En aquesta ocasió, també, vaig notar que part dels assistents ja havien llegit la novel·la i això, sens dubte, dóna un caràcter molt especial a aquest tipus de presentacions.

No van faltar les meves explicacions sobre el laboriós procés de creació del llibre i la lectura d'un fragment que va tornar a fer la impagable veu de l'Antònia Farré. També van haver-hi algunes preguntes i intervencions que van acabar d'arrodonir l'acte.

Moltes gràcies, Centre d'Amics de Reus, al seu president, Joan M. Mallafrè,i al seu equip, el Joan, l'Amadeu i tota la resta, que ho van fer tot molt fàcil.

LA DIGNITAT DE LA DEMOCRÀCIA

La publicació dijous passat, dia 19, de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), també conegut com Tribunal de Luxemburg, sobre la situació d'immunitat d'Oriol Junqueras, va coincidir, per aquelles estranyes casualitats que tan acostumats estem a veure dins l'acció de l'aparell judicial-policial espanyol, amb la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què condemnava a inhabilitació per un any i mig, a més d'una multa de 30.000 euros,al president de la Generalitat Quim Torra.

Mentre que la sentència de Luxemburg suposava tot un seriós correctiu a l'ordre jurisdiccional espanyol imposat des d'una instància que no és en absolut simbòlica -com han pretès els òrgans  judicials espanyols en altres ocasions en què han estat cridats a l'ordre per organismes internacionals- sinó que té una eficàcia vinculant indiscutible, la sentència del Tribunal Superior de Catalunya, si bé no definitiva, posava en evidència també tot el sistema judicial espanyol amb una nova atzagaiada que el retrata just el dia en què era senyalat amb una demolidora resolució per l'ordre jurisdiccional europeu.