23/12/19

LA DIGNITAT DE LA DEMOCRÀCIA

La publicació dijous passat, dia 19, de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), també conegut com Tribunal de Luxemburg, sobre la situació d'immunitat d'Oriol Junqueras, va coincidir, per aquelles estranyes casualitats que tan acostumats estem a veure dins l'acció de l'aparell judicial-policial espanyol, amb la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què condemnava a inhabilitació per un any i mig, a més d'una multa de 30.000 euros,al president de la Generalitat Quim Torra.

Mentre que la sentència de Luxemburg suposava tot un seriós correctiu a l'ordre jurisdiccional espanyol imposat des d'una instància que no és en absolut simbòlica -com han pretès els òrgans  judicials espanyols en altres ocasions en què han estat cridats a l'ordre per organismes internacionals- sinó que té una eficàcia vinculant indiscutible, la sentència del Tribunal Superior de Catalunya, si bé no definitiva, posava en evidència també tot el sistema judicial espanyol amb una nova atzagaiada que el retrata just el dia en què era senyalat amb una demolidora resolució per l'ordre jurisdiccional europeu.



El Tribunal de Luxemburg li donava un repàs molt seriós ni més ni menys que al Tribunal Suprem, que li havia elevat una consulta sobre la situació d'Oriol Junqueras des que va ser electe en les últimes eleccions europees, cara a la seva situació processal dins del famós procés, just en aquell moment vist per a sentència. Tecnicismes a banda, i discussions sobre els reals efectes en la situació futura de Junqueras, la decisió del tribunal deixa algunes coses molt clares:

-El Tribunal Suprem ha estat castigat pel TJUE per la incomprensible acció d'elevar una consulta i, sense esperar resposta, dictar sentència, sens dubte dut per un excés de confiança i, val a dir, de notòria supèrbia, tot esperant que passant la situació de Junqueras de presó preventiva a definitiva, Luxemburg no gosaria tossir-li.

-A banda dels efectes que pugui tenir sobre la situació de Junqueras respecte a la seva condemna i presó, és a data d'avui un eurodiputat electe, com ho són de retop Carles Puigdemont i Toni Comín, ja que la sentència ja no deixa opció a cap Estat a afegir requisits addicionals per adquirir aquesta condició, i la immunitat corresponent.

Luxemburg esmena així la plana, no solament al poder judicial espanyol, sinó al legislatiu i executiu que li han transferit a aquest la solució dels seus problemes i han estat incapaços de defensar uns parlamentaris que han de representar Espanya a Europa, com no va fer-ho tampoc el Parlament europeu presidit per Antonio Tajani, que bé hauria de respondre avui de la seva acció no permetent entrar a Puigdemont i Comín a la cambra.

Una lliçó de democràcia i dignitat, doncs, que procedeix potser d'on menys era esperable, un tribunal de la Unió Europea que, en definitiva, està simplement recordant que un diputat ho és i està protegit per la immunitat que li confereix el seu càrrec pel fet d'haver estat escollit directament per la ciutadania, pel poble. 

Una lliçó que, tanmateix, no sembla voler aprendre el poder judicial espanyol ni la Fiscalia. Que el mateix dia programessin la sentència contra Torra ja és prou indicatiu. Es condemna a Torra, a part de la ridiculesa del fet -no retirar una pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics-, per desobediència a una ordre d'una instància que ni tan sols és realment judicial, un òrgan administratiu realment, la Junta Electoral Central. Qui hauria de respondre dels seus actes haurien de ser els membres d'aquest òrgan, i qui hauria de ser reprès, i sens dubte ho serà en el futur, és un tribunal que es considera ell mateix per sobre de, ni més ni menys, el màxim representant del poble català -i cal recordar també el màxim representant del'Estat a Catalunya.

Com ja de dit en algun altre post anterior, la separació de poders està en qüestió en el sistema constitucional espanyol no per la politització de la Justícia, sinó per la inversió de la relació de poders que permet que els jutges estiguin en una situació de predomini i de fiscalització prèvia de les accions del poder legislatiu i executiu.

És clar que això s'explica en bona part pel context, i perquè en definitiva va contra una Administració que es considera subordinada, la d'una Comunitat Autònoma. Costa d'imaginar un tribunal esapnyol actuant davant els més alts poders del govern de l'Estat amb aquesta prepotència, la que exemplificava sense anar més lluny el tracte del president del Tribunal Superior de Justícia davant el president de la Generalitat. Tanmateix, potser n'hauria d'anar prenent bona nota Pedro Sánchez i també els seus aspirant a coalitzats en el govern, podemites i altres. Perquè determinades subversions de l'ordre se sap com comencen, però no com acaben. I, de pas, que es vagin llegint amb deteniment la sentència del TJUE.

Potser aprendran a fer valer valer la dignitat del seu càrrec, com sí ha sabut fer el president Torra en la seva defensa davant el Tribunals Superior de Justícia i en les seves declaracions un cop coneguda aquesta sentència que, si algú encara creu en la Constitució espanyola, li hauria de preocupar molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada