EDITORIALS INDEPENDENTS?

Ara que ja som a les envistes de Sant Jordi, les grans editorials escalfen els motors de la promoció. Acabat de desembarcar l'últim (últim?) lliurament del fenomen Harry Potter, s'anuncia entre nosaltres l'última novel·la de Ruiz Zafón, mentre continuen al capdamunt de les llistes de best-sellers gent com Ken Follett o Noah Gordon.
Al seu costat -bé, és un dir, sota la seva paquidèrmica pota, hauríem de dir-, petites editorials, normalment de localitats allunyades de la gran metròpoli catalana, van fer la seva constant i modesta tasca de difusió de productes de gran dignitat i valor. Hi ha qui les denomina independents, a imitació de les productores de cinema de l'off-Hollywood (sovint simplement "segones marques"). Tal vegada, en la seva funció trobem un raonable graó intermig entre la superprofessionalització dels grans editors i l'amateurisme que defensem des d'aquest bloc.
Recentment, per exemple, Edicions del Salobre, petita editorial des Port de Pollensa, ha editat un valuossíssim llibre del gran novel·lista José Cardoso Pires, "De profundis, vals lent", on narra la seva experiència autobiogràfica de pèrdua transitòria de la memòria després d'un greu accident vascular cerebral.
Edicions Igitur, editorial de Montblanc, va editar mesos enrera un recull de la poesia de Renée Vivien amb excel·lents traduccions al castellà d'Aurora Luque.
De molt a prop, de Valls, és l'editorial Cossetània. Acaba d'editar un recull de contes a càrrec del col·lectiu de joves escriptors 21x21, "Onze pometes té el pomer", de temàtica eròtica. Amb pròleg del col·lectiu Ofèlia Dracs, que recorda com van editar fa ja vint-i-vuit anys el recull "Deu pometes té el pomer", reuneix contes d'autors joves de tanta qualitat com Francesc Sureda, Carme Boladeres o David Jané. Un luxe, com ho va ser el recull del mateix col·leciu "Vaig per la vida perdent trens i agafant refredats", també editat per Cossetània el 2003. El valor literari no desmereix gens del recul que amb intenció d'antologia dels grans narradors catalans contemporanis va aplegar Manel Ollé per a Quaderns Crema sota el títol de "Combats singulars" -títol boníssim, cal reconèixer-ho-.