La nova ministressa de Cultura de Zapatero, la molt interessant cineasta Ángeles González-Sinde, ha aixecat, abans d'obrir boca, en peu de guerra la comunitat internauta, ja que s'havia destacat sempre com una activa activista -valgui la reiteració- en contra de la pitareria a internet.
Segurament al fil d'aquesta polèmica, s'ha desencadenat un ampli debat en els mitjans sobre la llibertat, gratuïtat, ús i abús de les descàrregues a la xarxa.
Per dur aquí un exemple, l'escriptor i habitual col·laborador de El País José María Guelbenzu, deia en un article en aquest diari publicat el passat dia 24 de maig, ("Sobre piratas y ladrones", títol prou explícit): Para los internautas, Internet és un espacio de libertad. Ésta es la idea bajo cuya bandera muchos de ellos, consciente o inconscientemente, están cometiendo toda clase de atentados contra la propiedad intelectual. (...) Es la palabra gratuidad la que lo envenena todo y la coartada perfecta, así que debe usarse la palabra adecuada: latrocinio, despojo, apropiación indebida... y tendría que explicarse ya desde el colegio. Realment, a part que caldria discutir els matisos entre latrocini i apropiació indeguda, aquest senyor ho té clar. Els internautes que baixen materials d'internet són (majoritàriament) delinqüents que maquillen la seva mala consciència amb argumentacions llibertàries, etc. I, posat a clamar, proclama que negar la propiedad intelectual y sus derechos es una manera de fomentar la quiebra del Estado de derecho. Agafa't! Ni més ni menys que l'Estat de dret!!!
En un to bastant més moderat -que també s'ha apressat a adoptar, per cert, la nova ministressa-, un dels gurus de la xarxa, ni més ni menys que un dels seus creadors des dels primitius temps de la creació de les xarxes militars que originen internet, el nord-americà Vinton Cerf (actualment vicepresident de Google), en una entrevista al suplement d'El País d'aquest passat diumenge, proposa també que cal prevenir cert usos (abusos?) o acabarem pagat les conseqüències. Però, ho diu ell mateix, també a la vida real la gent s'extralimita. "És el preu de la llibertat". Una de les principals al·legacions contra internet, la recull l'entrevista, és la poca fiabilitat de la informació accessible tan lliurement i ràpida. Molt bé, però sempre ha estat el mateix problema, almenys des que es va inventar la linotípia i es va multiplicar l'abast de la informació periodística: destriar la font fiable de la que no ho és, per manipulada o per purament defectuosa. El canvi, amb internet, és purament quantitatiu.
Una qüestió diferent és la de la gratuïtat. Aquí, Mr. Cerf diu una cosa força assenyada: cal identificar els materials publicats clarament amb etiquetes que avisin què s'ha de pagar (si escau) per al seu ús, o quines restriccions ha imposat el seu autor (en la línia dels creative commons).
Al final, per a mi és tan senzill com això: s'ha de poder respectar la voluntat d'ús compartit que hagi determinat l'autor. Això, tècnicament, pot ser més o menys complex, però idealment ho veig clar. I veurem aleshores si els que usen coartades ideològiques no són només els propietaris de drets interl·lectuals que temen la lliure competència dels qui facilitin drets d'ús gratuïts.
Fet i fet, potser, la millor proposta sigui la d'abaratir els preus per a incentivar el pagament, en la línia del que proclama el líder de The Pixies, Frank Black, a una entrevista a New Musical Express: establir un preu únic de descàrrega, un tot a 5 euros, per exemple, per comprar qualsevol producte cultural, ja sigui un cd, un concert o una camiseta.
A la democràcia igualitària, doncs, per la igualació del preu.
Estic amb tu i em pregunto: ha prescrit el delicte dels copistes medievals? potser caldria cercar els seus descendents i jutjar-los per responsabilitat civil subsidiària o alguna cosa d'aquestes. :)
ResponElimina