BELLESA MUTILADA

Trobo al mateix dia, a la premsa, dues imatges impactants, d'aquestes que els fotoperiodistes s'escarrassen a capturar tossudament, disposats a ser l'ull de les realitats brutes i brutals que els lectors i consumidors de noticiaris del que en diem primer món veiem tan llunyanes i irreals. Les dues imatges tenen una connexió: no són fotografies capturades en la mateixa urgència de la notícia, sinó que formen part d'un treball més elaborat, reposat, estudiat. No estic denigrant-les, tot al contrari, aquest treball aporta un plus de raonament i, per dir-ho una mica pretensiosament, de discurs que les honora. Les dues fotografies, a més, corresponen a un tema similar, la condició femenina victimitzada al si de societats violentes.

L'una (a dalt) correspon al treball del fotògraf xeresà Emilio Morenatti que actualment es mostra al Caixafòrum de Barcelona, un treball sobre les dones víctimes d'aquesta sinistra moda que s'ha estès al Paquistan, l'agressió mitjançant àcid que deforma la cara i cega els ulls sovint. Morenatti, ell mateix víctima de la violència -va perdre un peu a un atemptat a Afganistan aquest estiu-, mostra les cares de dones clientes d'un saló de bellesa d'aquell país on intentavaen recompondre els seus rostres desfigurats.



L'altra fotografia pertany a un reportatge publicat a La Vanguardia, L'orgull del burka, sobre una sèrie de mirades a la condició femenina a l'Afganistan actual feta pel fotògraf Guillermo Cervera i el periodista Plàcid Garcia-Planas. La fotografia mostra, paradoxalment, amb una gran bellesa plàstica -potser amb algun retoc digital- el desolat paisatge per on transita una dona coberta amb el tradicional burka, aquesta mena de túniques que tapen de cap a peus. Pel reportatge sabem que és una dona de 35 anys que ha tingut sis fills, que només mostra les seves mans, que semblen d'una anciana, i coneixem de la seva absoluta conformitat amb la seva condició i amb l'esclavatge del burka.

Bellesa mutilada, per un acte de violència que resulta irrevocable, bellesa oculta per una opressió que també condemna per vida a un ostracisme permanent... Bellesa perduda per als pobles d'aquestes dones, per a la Humanitat sencera. Tal vegada sigui el cos femení la més alta consecució de l'evolució natural, i en aquest sentit, cada un dels cossos de dona que transiten pel planeta, en el seu efímer pas per la vida -especialment en la radiant i fulgurant edat juvenil, és clar- conforma un patrimoni a l'alçada de la més alta meravella creada per la natura. És evident que la bellesa eròtica, de la qual estic parlant, és una de les més universals i refinades conquestes de la cultura, donat que tot està en la ment de l'espectador i en el bagatge d'aprenentages que permet valorar-la. Per això, la seva deliberada, cruel, acarnissada destrucció, és una mutilació que afecta tant a la víctima, a les víctimes -consentides o no- com als botxins i a l'estadi cultural que els nodreix i reprodueix i perpetua.

M'atreviria a dir que una societat que oprimeix d'aquesta manera el seu impuls eròtic, en el cas de l'ús de burkes i similars formes d'ocultació, o que reprimeix la llibertat de la dona a través de la violència de gènere, és una societat que no podrà desenvolupar-se en llibertat, perquè li falta la seva arrel més primària, la llibertat del propi cos, la llibertat eròtica. I una societat que no pot desenvolupar-se en llibertat és una societat malalta, condemnada a l'esterilitat, el col·lapse i la decadència dels valors que diu sostenir.