La comunitat internauta està agitada. El projecte de llei del govern espanyol sobre la persecució de les descàrregues de continguts és només un episodi més de la batalla sobre els drets d'autor que es lliura arreu del món.
La facilitat amb què es pengen formats electrònics a internet fa que els webs d'intercanvis i de baixades gratuïtes en general hagin proliferat amb les mesures exponencials amb què la gran xarxa virtual no deixa d'astorar-nos. A alguns,si més no, que ja tenim una edat, i provenim d'una època en què els materials eren menys volàtils i més difícils de piratejar i distribuir -és clar que només es tracta d'una qüestió de grau, ja que sempre hi ha hagut còpies, i no cal anar gaire lluny recordant el salt qualitatiu que van suposar les primeres fotocòpies-.
Tanmateix, els llargs fils de la xarxa no podien estar molt de temps vivint a esquenes, literalment, dels materials generats en l'era pre-digital. Google, el gegant que de simple buscador està passant a ser un veritable proveïdor de continguts, ha entrat també en la sempre més àrdua tasca de reconvertir a aquest món electrònic els materials menys accessibles. De moment. els editats en paper -però aviat també música-.
Mercès a la seva tasca d'escanejat, valent-se d'acords amb universitats i biblioteques de tot el món, Google ha col·locat ja milers de llibres a l'abast d'un clic. La seva tasca es va iniciar a 2004, i va ser denunciat pels gremis d'autors i editors quant afecta obres que encara tenen vigents drets d'autor. Finalment va arribar a un acord amb el gremi d'Autors i l'Associació d'Autors d'EEUU l'any passat, i en poc temps va arribar a 7 milions d'obres escanejades .
Google continua endavant i busca acords a Europa, mentre demandes judicials contra l'acord als EEUU encara mantenen la lluita en el si del debat jurídic.
Representant de gremis dissidents com l'OCA (un grup de pressió nord-americà contra aquest projecte), Peter Brantley afirmava a El País de 29 d'octubre que El acuerdo dota a Google de un monopolio sobre la comercialización de obras descatalogadas y potencialmente protegidas por derechos de autor.
Res no fa pensar que no es puguin adoptar acords similars i que per tant Google gaudeixi d'una situació exclusiva. Sens dubte com reconeix el mateix Brantley, es tracta d'una situació purament pragmàtica: cap altra empresa pot acometre aquesta ingent tasca amb possibilitats de tenir èxit. De fet, Microsoft va abandonar un projecte similar.
En la mateixa pàgina del diari, el representant de Google Libros a Espanya, Luis Collado, defensa que l'acord amb EEUU no parla de cap exclusivitat -i que busquen tancar acords similars a Europa-. Si Brantley parla d'interès públic, Collado parla també de l'interès social d'una tasca que posa a l'abast dels internautes uns continguts que són fora del circuit comercial.
Sembla difícil veure, doncs, les maldats d'un projecte, el de Google, que només multiplica la difusió de materials avui difícilment accessible a majories. El lament de Brantley és que Google tracta els llibres com a simples dades que li serviran per enriquir els continguts i guanyar anunciadors -i diners, òbviament-. Perfecte: això és exactament una definició de qualsevol editorial que pretenguir vendre un producte, si substituïm anunciador per comprador. O és que les editorials clàssiques, almenys les que dominen el mercat, tracten els llibres com a elements culturals amb un desinterès altruïsta o purament cultural?
La veritat és que hi ha un buit legal molt gran pels afers d'internet i mentrestant nosaltres, els amants de la cultura lliure, de la cultura com era la cultura, de boca a boca, ara ja podem escriure, afortunadament la tenim amb tots els respectes amb les patents al nostre abast, sí, els fot a aquests que pretendrien que només llegiren aquells que tinguen diners o poder, els és molt difícil acceptar que un incunable, o una idea perillosa se'ls vaja fora de llurs mans, però aprofitemnos i lluitem, certament pel que volem, llegir i sentir i viure en la cultura, i és totalment cert, què les editorials que venen llibres i cultura la tracten com el que és, cultura, o solen dir-ne dels llibres "el producte"?
ResponEliminaUna salutació cordial Franz, ja has vist que he anat i he intentat rellegir-me el teu últim conte, tot i que ja l'havia llegit, de totes les maneres t'ha quedat arrodonit com a colofó a la història de Tavanne. És una llàstima que no faces més, a veure si t'animes i segueixes il·lustrant-nos-hi. Un petó de Vicent.
Molt bo. Un magnífic article, especialment per les seves conclusions i final.
ResponEliminaCrec que és així, tal com s'exposa. Un llibre és un producte de mercat, fi.
Google només s'està avançant al que, altres empreses, per mandra o estructures rígides no fan.