LES MEVES VACANCES

No recordo del cert si ho vaig fer mai, o si només és un record general, el record d'un tòpic, el de la redacció sobre les vacances que t'encarregava fer el mestre el dia de retorn a l'escola en acabat de les vacances d'estiu, aquell període dilatat, que un dia ens havia semblat interminable i ple de fets i circumstàncies i que, vet aquí, arribat el funest dia de la seva fi, ens torturava amb la impossible descripció de tot allò que havia esdevingut i que, de sobte, es feia estranyament esmunyedís i irreductible a la senzilla narració.

I vet aquí que ara, tan lluny d'aquell temps de les redaccions escolars, em pregunto si cal que posi fi a aquestes vacances estivals del bloc fent-ne una breu i concisa redacció, per a no sé exactament quin fi o per a quin objecte. Posat a rumiar-m'ho, enumero uns quants punts que ineludiblement hauria de tocar:

La feina d'endreçar el tros, una barreja de diversos manteniments que toquen construcció, fontaneria, jardineria i pagesia. La freguen, més que tocar-la, entre la voluntat i la manca de la ciència i experiència suficients per fer-ne una autèntica dedicació. Conseqüència: la constatació, un cop més, de la força de la natura, tossuda i impertortablement constant, de la natura que malda per anorrear la nostra absurda tasca de Sísif d'intentar dominar-la.

Malgrat això, la constatació de com podem agredir fàcilment la natura. Una simple guspira i tot un bosc tan ple de vida i de tantes vides que s'hi agombolen en un fascinant equilibri, poden destruir-se en pocs minuts. La fragilitat del nostre entorn, com us explicava en un petit recés de les vacances d'aquest bloc.

Lectures. Moltes i variades, sense un ordre ni un concert. Aquestes hores volant cap a altres espais i temps gràcies a llibres que arriben a la casa com alguns viatgers ocasionals i visites inesperades que et trenquen les rutines i t'obren paraules i converses que no has planificat.

Feina. El treball diari i les obligaciones que trenquen el retir amb l'agressió de carreteres i carrers de ciutats on has de pagar fiança per la vida que, de vegades, en hores de prolongada contemplació, per exemple acarat a la muntanya a l'ocàs que no sembla que s'acabi de tancar mai, et semblen coses de vides molt llunyanes. De fet, només he deixat de treballar -el treball remunerat, s'entén- quinze dies, nou dies segons el còmput en dies feiners que em compta l'empresa que em paga el salari -encara-.

 Festes. Aniversaris, celebracions, reunions familiars. I escapades ocasionals. Una escapada poètica i artística a La Mussara on, al poble abandonat, es desencadena l'art de la poesia i la música. Una experiència enriquidora, inoblidable, el Mussart que organitza l'Ajuntament de Vilaplana, on cullo un nou verb, mussarar, per obra i gràcia de l'exquisita creativitat de Laura Guiteras i Toni Xuclà, els Taimatesao.

Escriptures. Una voluntat sistemàtica per centrar la tasca literària que pren forma. Recupero un vell projecte. Imatges, idees, veus que van teixint-ne el seu cos immaterial. Una frase que s'hi cola amb la promesa de servir de motiu central: només podem reviure el passat vivint el present.

M'adono, en fi, que és massa material per resumir-lo en una redacció. A penes esbosso un catàleg de temes que, com un projecte de simfonia, caldria desenvolupar i potser intentar enfilar, o almenys embastar, per compondre la crònica dels dies que componen l'estada a la vall d'Alforja, els dies que comencen ja no sé ben bé quin dia de juliol i acaben ahir, un cap de setmana amb escapada a la populosa -encara ahir!- vila estival de Salou, amb moltes trobades i un seguit de visites i retrobaments que acaben amb el plaer d'assistir a un nou concert dels Step the next, que estant ja posant el fil a l'agulla al seu nou disc que avui mateix ja deuen estar enregistrant per terres de Castelló.

O quasi acaben: encara hi ha temps de fer un glop veient per la tele com el Barça pateix de valent per guanyar el seu tercer partit de la Lliga aquesta que ha començat tan desorbitadament i intempestivament aviat.

En fi de l'en fi... Molts fils estesos que necessiten ser recollits i estirats en noves entrades d'aquest bloc. Potser entre tots plegats tindrem la paciència de fer-ho?