3/9/12

LES MEVES VACANCES

No recordo del cert si ho vaig fer mai, o si només és un record general, el record d'un tòpic, el de la redacció sobre les vacances que t'encarregava fer el mestre el dia de retorn a l'escola en acabat de les vacances d'estiu, aquell període dilatat, que un dia ens havia semblat interminable i ple de fets i circumstàncies i que, vet aquí, arribat el funest dia de la seva fi, ens torturava amb la impossible descripció de tot allò que havia esdevingut i que, de sobte, es feia estranyament esmunyedís i irreductible a la senzilla narració.


I vet aquí que ara, tan lluny d'aquell temps de les redaccions escolars, em pregunto si cal que posi fi a aquestes vacances estivals del bloc fent-ne una breu i concisa redacció, per a no sé exactament quin fi o per a quin objecte. Posat a rumiar-m'ho, enumero uns quants punts que ineludiblement hauria de tocar:

La feina d'endreçar el tros, una barreja de diversos manteniments que toquen construcció, fontaneria, jardineria i pagesia. La freguen, més que tocar-la, entre la voluntat i la manca de la ciència i experiència suficients per fer-ne una autèntica dedicació. Conseqüència: la constatació, un cop més, de la força de la natura, tossuda i impertortablement constant, de la natura que malda per anorrear la nostra absurda tasca de Sísif d'intentar dominar-la.

Malgrat això, la constatació de com podem agredir fàcilment la natura. Una simple guspira i tot un bosc tan ple de vida i de tantes vides que s'hi agombolen en un fascinant equilibri, poden destruir-se en pocs minuts. La fragilitat del nostre entorn, com us explicava en un petit recés de les vacances d'aquest bloc.

Lectures. Moltes i variades, sense un ordre ni un concert. Aquestes hores volant cap a altres espais i temps gràcies a llibres que arriben a la casa com alguns viatgers ocasionals i visites inesperades que et trenquen les rutines i t'obren paraules i converses que no has planificat.

Feina. El treball diari i les obligaciones que trenquen el retir amb l'agressió de carreteres i carrers de ciutats on has de pagar fiança per la vida que, de vegades, en hores de prolongada contemplació, per exemple acarat a la muntanya a l'ocàs que no sembla que s'acabi de tancar mai, et semblen coses de vides molt llunyanes. De fet, només he deixat de treballar -el treball remunerat, s'entén- quinze dies, nou dies segons el còmput en dies feiners que em compta l'empresa que em paga el salari -encara-.

 Festes. Aniversaris, celebracions, reunions familiars. I escapades ocasionals. Una escapada poètica i artística a La Mussara on, al poble abandonat, es desencadena l'art de la poesia i la música. Una experiència enriquidora, inoblidable, el Mussart que organitza l'Ajuntament de Vilaplana, on cullo un nou verb, mussarar, per obra i gràcia de l'exquisita creativitat de Laura Guiteras i Toni Xuclà, els Taimatesao.

Escriptures. Una voluntat sistemàtica per centrar la tasca literària que pren forma. Recupero un vell projecte. Imatges, idees, veus que van teixint-ne el seu cos immaterial. Una frase que s'hi cola amb la promesa de servir de motiu central: només podem reviure el passat vivint el present.

M'adono, en fi, que és massa material per resumir-lo en una redacció. A penes esbosso un catàleg de temes que, com un projecte de simfonia, caldria desenvolupar i potser intentar enfilar, o almenys embastar, per compondre la crònica dels dies que componen l'estada a la vall d'Alforja, els dies que comencen ja no sé ben bé quin dia de juliol i acaben ahir, un cap de setmana amb escapada a la populosa -encara ahir!- vila estival de Salou, amb moltes trobades i un seguit de visites i retrobaments que acaben amb el plaer d'assistir a un nou concert dels Step the next, que estant ja posant el fil a l'agulla al seu nou disc que avui mateix ja deuen estar enregistrant per terres de Castelló.

O quasi acaben: encara hi ha temps de fer un glop veient per la tele com el Barça pateix de valent per guanyar el seu tercer partit de la Lliga aquesta que ha començat tan desorbitadament i intempestivament aviat.

En fi de l'en fi... Molts fils estesos que necessiten ser recollits i estirats en noves entrades d'aquest bloc. Potser entre tots plegats tindrem la paciència de fer-ho?


12 comentaris:

  1. Ostres, pel que veig has fet unes bones vacances, eh?! Me n'alegro moltíssim que tornis a ser per aquí. És molt difícil encapsular tants dies, tantes sensacions, en una redacció. Tot i així, has fet un esforç de sintesi i has aconseguit fer un esquema dels punts més importants. Segur que els aniràs desgranant mica en mica. M'ha agradat això de mussarar :)

    ResponElimina
  2. Bé, el millor de tot és que en realitat eren vacances de bloc, vull dir que només he deixat de treballar uns pocs dies, però estar a Alforja és una mica estar de vacances. I encara millor: m'agafaréuns diets més de vacances a partir de demà passat. Però ja no deixaré el bloc. Sí que ha estat un estiu intens, però encara hi ha hagut temps per trobar a faltar blocs amics com el teu. Ja he fet una passadeta i he vist que ha estat actiu, i fins i tot mogut... i agitat i tot! (sobretot per la història del paleta:-)

    ResponElimina
  3. Aquest any també he fet vacances de blog i, la veritat, crec que fins i tot m'ha millorat la pell :) Ben retrobat, a veure que ens expliques :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enhorabona a la teva pell! Sospito que les teves neurones, en canvi, no han millorat... Com a mínim, em resulta difícil creure que encara et puguin funcionar millor! El plaer del descans només el supera el plaer de retrobar gent com tu, a la xarxa!!!
      Ens anem explicant cosetes...

      Elimina
  4. Un bon resum o esbòs com diuis del que has fet. Es veu que no has tingut temps d'avorrir-te. Unes bones vacances ben aprofitades. Jo també tendeixo a fer la recopil.lació estival de les vacances com quan era menuda. De vegades un escrit, altres algun dibuix..., sembla que necessito plasmar i tancar l'estiu com un cicle especial de l'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosana, és un dels dèbits o avantatges del nostre clima estacional: ens marca cicles de retrospecció i introspecció.
      Gràcies per la visita i ben trobada!
      Eduard

      Elimina
  5. A poc a poc Eduard aniràs arreplegant els vells amics que et veuran la cara i et trobaran novament estrany, però tot durarà uns segons, els mateixos que el Barça va necessitar per a agafar la pilota i ficar-la a la porta de l'equip de la meua ciutat, els mateixos que la guspira va encendre el vell paratge atiat pel foc, és a dir, que en uns dies aniràs trobant-te amb la normalitat de la tornada, potser enyoraràs algú o estranyaràs també algú, però la vida segueix i tu hi tornaràs a estar-hi.

    Una forta abraçada des de Russafa-València de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecte, Vicent, a poc a poc anirem entrant. De fet, just ara estic en uns diets de vacances laborals, i encara no he agafat, doncs, el ritme de la rutina habitual.
      Gràcies pel teu seguiment i acollida, i per la teva incombustible saviesa!

      Una forta abraçada entre Barcelona, Reus i Alforja,

      Eduard

      Elimina
  6. I tant, Eduard! Però no parlem de paciència, hem de parlar del plaer per retrobar-nos amb allò que ens ha nodrit i ens seguirà alimentant fins a les vacances properes. Les experiències d'estiu sempre són enriquidores. A mi encara em queden uns dies de setembre per a gaudir del bon temps i del descans.
    Benvingut al blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la teva precisió: el plaer de les vacances del bloc se'm substitueix i amb escreix pel plaer de retrobar blocs tan genials com el teu.
      Gràcies per la benvinguda!
      Eduard

      Elimina
  7. Ben retrobat!
    Doncs ara a iniciar aquest nou curs, i a posar-te a teixir amb aquesta munió de fils estesos, dels que crec que segur que en treuràs interessants reflexions.
    Salutacions, Eduard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aniré pescant i tibant de fils, però he hagut de fer una crònica primera amb l'acte per la Independència al qual vaig assistir ahir.
      Gràcies per la salutació, i a reveure ben aviat!

      Eduard

      Elimina