6/9/12

UN POBLE EN MARXA

Fotografia de reusdigital.cat

Ahir va tenir lloc a Reus l'acte de Reus per la independència i l'Assemblea Nacional de Catalunya, que servia per escalfar motors per a la gran marxa a Barcelona de la propera diada. 

 O que realment no servia: els motors ja estan escalfats i a tota marxa, i a més de forma indeturable. Si alguna cosa va demostrar l'acte d'ahir, amb un Teatre Bartrina a vessar, desbordat per l'assistència i per una emoció continguda però vibrant, és que aquest procés ha atès l'energia dels moviments irreversibles. Com va dir Víctor Alexandre, un dels oradors, el procés cap a la independència de Catalunya no és imminent: ja ha començat. El que és imminent és la independència.


Millor que ningú ho il·lustra la figura de la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, la Carme Forcadell: la seva convicció, la seva determinació, la seva seguretat, es mostrava en cada frase i es reblava en cada afirmació de la voluntat nacional dels catalans. Una determinació amb l'escalf necessari per posar en marxa el procés, però amb la fredor necessària per no caure en triomfalismes excessius i perillosos ni amb demagògies o exclusions frívoles, ans assentat en els principis democràtics més sòlids. Amb el seny i la rauxa pròpia del nostre poble, les dues unides i en un capmàs indestriable, com va dir Toni Albà en la seva intervenció, lúcida i divertida alhora.

Pep Andreu, alcalde de Montblanc, en representació de l'Associació de Municipis per la Independència, va posar el dit a la nafra: Reus es mou i estira del carro, com li toca, però no el seu govern municipal. Va apel·lar més d'un cop al sentit patriòtic de l'actual alcalde, el convergent Carles Pellicer, a fer valer la tradició catalanista indiscutible de la ciutat. Un alcalde i la seva coalició nacionalista que han preferit pactar vergonyosament amb el PP i que no s'han adherit a l'AMI, i que són un mirall, potser amb lent d'augment, de l'actitud del govern català.

http://www.bcngrafics.cat/gaudi/
L'acte va acabar amb el cant dels Segadors,  però just abans el coordinador de Reus per a la independència, Pere Borràs, a més d'agrair la col·laboració de tots els que van fer possible l'acte, va fer una referència a una figura història tan emblemàtica per a Reus, el país, i el món en general: Antoni Gaudí. I una citació del geni universal que ha estat llargament silenciada: Sense la independència de Catalunya no hi ha possibilitat de crear una política justa, honesta i regenerada. Gaudí és la plasmació del'amor a la pàtria que es tradueix en la defensa de la terra esdevinguda art i bellesa, harmonia i equilibri, i alhora impassible i tossuda determinació de construcció d'aquesta justícia, honestedat i regeneració. També és la figura de Reus que es projecta en el cap i casal català. Barcelona. Amb ell, i com ell, el poble català és avui es marxa.

Més que mai cobra dimensió actual un cançó d'Esquirols, una cançó del seu àlbum "Licor d'herbes bones", de 1978, quan encara aquesta Constitució espanyola que tant ens ha decebut estava naixent, "Onze de setembre".

Homes d'aquí, obriu els ulls,
palpeu l' avui d'aquest país
i bé veureu un poble en marxa,
un poble vell que ha resistit.

Un poble fort que es recupera

de la desfeta dels anys passats,
de la tempesta que l'oprimia
per conquerir la llibertat.


Aquest onze de setembre proper, Catalunya està en marxa, decididament, confiadament, orgullosament!

5 comentaris:

  1. Tens raó, els motors ja estan escalfats i a punt! Tinc ganes que sigui l'Onze, què dic? si ja hi som, i la teva crònica ho confirma. De moment aquesta cançó dels Esquirols és un rajolí de licor d'herbes bones que deixa molt bon gust a la boca.

    ResponElimina
  2. És un licor vell, com el nostre poble... i tanmateix resisteix, i, com bé dius, deixa un bon gust. Segurament perquè segueix viu... més viu que mai!
    Ens "veiem" l'Onze!!!

    ResponElimina
  3. Catalunya va caure gloriosament, i va esdevenir immortal, he llegit alguna vegada. Ara també serà gloriosa.

    ResponElimina
  4. Que siga un camí tranquil perquè jo veig molts entrebancs, tot i no ser per a mi el més important.
    Jo veig en aquests moviments un perill sempre present per a la nostra llengua, perquè si el Principat fora independent el català-valencià desapareixeria per la simple identificació contra Catalunya, però són figues d'un altre paner, i cadascun ha de fer el que crega més convenient, si així ho creieu endavant.

    Una abraçada des del domini lingüístic

    Vicent

    ResponElimina
  5. Helena, tot em fainidicar que,com tu insinues, els catalans ja no estem pendents de "l'altre", sinó que ens anem marcant el nostre camí.
    Vicent, aquí tothom és conscient dels entrebancs. Jo confio que el valencià es deixi arrossegar per l'èxit que espero al nostre país, i que en el futur puguem continuar anant dela mà.

    ResponElimina