EL PAÍS QUE SOMIEM

Dissabte vaig tenir el doble goig de presenciar un recital de poesia. Més que doble, perquè en primer lloc era una iniciativa que també en si mateixa conjuminava dos vessants molt gratificants. L'un, sorgir d'una proposta treballada entre dues entitats exemplars del que diem la societat civil (o capital social, que diria en Germà Bel) d'aquest país nostre tan convuls en aquests anys: Òmnium Cultural i Càritas. L'altre, adreçar-se a un objectiu no menys exemplar: adreçar la recaptació aconseguida en l'entrada al Teatre Bartrina en benefici del programa d'habitatge social de la mateixa Càritas de Reus.

Retall del Diari de Tarragona d'ahir

Però en segon lloc també resultava molt engrescador que es tractés d'una iniciativa cultural que agrupava un bon grapat de companyies, artistes i associacions reusenques que treballen per l'art i la cultura en general. Un motiu particular d'orgull aquí és que obrís el recital l'Escola de Música del Centre de Lectura i que fos la meva filla Aleida la que cantés dues musicacions de poemes de Joana Raspall, però he de dir que en conjunt, m'omplia d'esperança i goig que participessin un bon grapat d'artistes purament amateurs que van cantar, recitar o dramatitzar poemes d'autors que l'any passat havien estat objecte de merescut homentage al nostre país: Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la citada Joana Raspall.

Coordinava el muntatge el grup La Gata Borda, i, amés del Centre de Lectura, van intervenir els grups de teatre Llop's Teatre, TEBAC, Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, Scenicum cia, En Veu Alta, Aiguamarina i Les Artistes Locals, a més d'intèrprets musicals com el Duo Miró i  Miquel Vilella, el líder dels magnífics The Mighty Fools, que per cert -gran notícia!- prepara nou disc en català.

Iniciatives com aquesta tenen llarg recorregut a poc que el públic s'hi vulgui interessar, com dissabte ho va fer, i els espais escènics siguin oferts per aquells a qui correspongui,com en aquest cas el Bartrina gràcies a la col·laboració de la regidoria de Benestar Social. No oblidem que som a l'any Vinyoli, un poeta que demanaria a crits una reedició d'una trobada com aquesta.

Seria bo, tanmateix, que també s'obrissin a fora, a altres localitats. Sovint penso en com es malbarata l'esforç i dedicació tan abnegats de tota aquesta colla d'artistes vocacionals que veuen que les llargues hores de treball només es reflecteixen en unes poques representacions per manca de pressupostos i espais. Espais com el Bartrina que s'enclaven en un ateneu com el Centre de Lectura, amb tant de vigor artístic i cultural en el seu batec quotidià.

Llegia fa poc al diari Ara que enguany s'engega per tercer any el programa d'Espai A que va en aquesta línia, la integració d'una xarxa d'ateneus culturals que ofereixen un circuit integrat per a les companyies no professionals que hi intervenen. Són més de 50 representacions que poden aprofitar aquesta sinergia. Penso que Reus hauria d'afegir-se a aquesta xarxa, i, com es diu ara, el múscul exhibit aquest cap de setmana bé ho mereix.

En tot cas em va cridar també l'atenció que la mateixa informació quantificava en 56.000 els participants a tot Catalunya en diverses activitats artístiques, que anaven de les corals (unes 710 en total!), als tradicionals esbarts (138), passant per companyies de teatre, que sumarien 369 que aglutinen més de 9.000 persones. Aquest teixit social és part essencial, jo diria que fonamental, del gruix del capital social que abans esmentàvem, i han de ser un element constituent d'un país més ric, lliure i obert. El país al qual aspirem el que desitgem que sigui independent, sí, però com a mitjà per continuar creixent en cultura i benestar.

El títol del recital era "Jo tenia una casa, el meu somni". Un títol molt ben trobat. Al·ludeix a una qüestió específica, a un dret bàsic com el de l'habitatge. Però també el podem usar com una metàfora del país que volem i que poemes com els que vam sentir ens han fet somiar.