BRONCA BARCELÓ?

Les aigües de la gran cultura baixen agitades. En lloc d'una gran celebració, la inauguració de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'ONU a Ginebra realitzada per l'artista mallorquí Miquel Barceló ha encés la polèmica.

Polèmica política: el PP ha dut al Congrés una pregunta sobre l'aportació del govern espanyol al cost de l'obra. I polèmica artística: comentaris de tot tipus i a favor i en contra.

Sobre la política, el gran artista ha volgut desentendre's. "He après a cuidar-me dels polítics", deia a l'edició de El País de 14 de novembre passat. Curiosament, això després de rebre un encàrrec de tals proporcions, artístiques i crematístiques, per part dels polítics. Barceló s'ha cuidat bé, en realitat, de dir el que ha cobrat, però es veu que ronda els 6 milios d'euros, segons diu la premsa. Entre d'altres, El País, que s'ha ocupat de ser un defensor a ultrança de l'obra del mallorquí: Mientras otros seguían hablando de dinero, la pieza empezó a lanzar al mundo sus metáforas: riesgo, solidaridad, innovación, diálogo, multilateralismo real, más derechos humanos. Arte grande, lleno de propuestas y de símbolos: una perita en dulce para cualquier Gobierno capaz de comunicar las cosas de forma razonable (...) Paseando bajo los 1.400 metros cuadrados de emoción creados por Barceló en Ginebra, lo primero que se viene a la cabeza es que pocas veces un Gobierno habrá invertido en un proyecto cultural con tanto criterio como ésta. Text de l'enviat especial a Ginebra del diari, Miguel Mora (edició del dia 19 passat). I afegia el cronista, anant de ple al tema calés: El pintor calla. Está harto de una polémica que considera arbitraria y estrambótica. Su caché en Ginebra, siendo el pintor español más cotizado del momento, anda en torno a los seis millones de euros, menos de un tercio del coste total de la obra, dijeron a este diario fuentes cercanas al pintor. Si se compara con lo que valen sus obras en el mercado, es una cifra casi ridícula. Pero él está dolido y ha elegido el silencio.

Sis milions, ridículs? En relació al catxé del geni? Asseguren que vendrà les seves aquarel·les aquests dies per preus mínims de 35.000 euros. El Periódico, més neutral, comentava el mateix dia 19: El que havia de ser una inversió per donar prestigi i projecció a l'art espanyol i consolidar Espanya en l'entramat de relacions a l'ONU, ha acabat convertint-se en una encesa polèmica política. El destí de 500.000 euros del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD) per finançar part de la reforma de la Sala XX del Palau de les Nacions de Ginebra --des del mobiliari fins a la cúpula de l'artista mallorquí Miquel Barceló costarà a l'Estat 7,4 milions d'euros-- ha estat utilitzat pel Partit Popular per desgastar l'Executiu central i, de passada, el de les Balears. Consultats per aquest diari, famosos artistes i crítics d'art consideren la controvèrsia estrictament política i en salven el cotitzat pintor.

Pot esperar-se del PP que faci una crítica a un artista per raons de la inversió pública basant-se en criteris ètics? Naturalment, la seva crítica seria també possible des d'una postura de mercat, i alguns l'han feta sota aquesta punt de vista, com Joan-Pere Viladecans, reclamant contra la deformació del lliure mercat per l'aportació directa dels fons estatals i supraestatals. Han preferit, tanmateix, apuntar exclusivament a la més que dubtosa aplicació d'uns fons destinats al desenvolupament , punt de vista des del qual no es pot més que compartir la seva queixa, encara que suposi una part mínima del cost global. Deixant de banda quantes vegades, tanmateix, l'actual oposició no haurà denunciat desviacions més escandaloses d'aquesta mena de fons -i les que haurà fet en el seu passat no tan allunyat en el poder-, les raons de la crítica, tal vegada, són més pròpies d'altres nivells. Veiam com titulava la seva informació sobre el tema aquest ímprove òrgan del liberalisme Libertad digital, el dia 18.

Miquel Barceló, uno de los artistas de la "ceja" que apoyó a Zapatero en las elecciones

I afegia aquest exemple de demagògia tan extraordinari:

La polémica surgida del gasto que desembolsará España en decorar la cúpula que Barceló realiza en la ONU en Ginebra ha saltado al Congreso. El PP ha denunciado que la partida de 500.000 de euros de ayuda al desarrollo destinados se utilizaron para este capricho dejará a miles de niños sin "vacunas".

O sigui, la clau és que Barceló va donar suport al senyor de la cella.

Polèmica artística. Mil quatre-cents metres quadrats d'emoció, per a El País. Per al pintor Antoni Llena, ahir a l'Avui, Ara,amb el desmantellament del llegat Reagan, la cúpula de Barceló a la seu de les Nacions Unides de Ginebra (...) ha esclatat com la traca final d'un cicle, i les espurnes han caigut sobre els nostres polítics com una ganyota que rubrica la falsedat de llur progressisme. I com que els vicis immobilitzen, els socialistes, que sempre han confós valor ètic i rendiment, han acabat creient-se els seus propis enganys com si fossin veritats. Per això gosen dir, sense morir-se de vergonya, que acaben de sufragar, per a glòria d'Espanya i del món, una de les obres cabdals de l'art contemporani.
Es veu que la polìtica no para de sortir-hi. Però és clar que Llena no creu que Barceló pugui fer una obra cabdal. A l'article fa un repàs despectiu de l'estètica acuradament impostada del de Felanitx. Diu que és, la seva, una obra que remetia a la cosa maleïda i que responia al clixé que es feien (els nostres burgesos) de l'artista -un clixé franc de risc i, a sobre, els abonava el gust, el mal gust-. Recordo com el pintor es dissenyava la mitologia que encobria la inconsistència del seu art.
El seu art, incosistent, doncs. Ho sigui o no, tingui alguna cosa consistent aquesta multilateralitat que ell proclama i que els seus prtidaris accepten -no he arribat a llegir ningú que m'expliqui què vol dir això, però-, el pes real dels milers de quilos de pintura i materials que pengen de l'enorme cúpula, suposa el pes dels més de 20 milions d'euros invertits. No haurem deixat nens africans sense vacunes, però algú ha pensat quants artistes podrien viure, modestament, amb els 6 milions d'euros que cobrarà el geni? Posem ara que li dediquéssim unes beques de subsistència a artistes que poguessin precebre un salari mínim interprofessional durant un any per fer les seves obres dedicades al consum públic i gratuït.
Fent un ràpid càlcul: Arrodonit un sou mileurista, multiplicant per 14 pagues, i afegint un terç per a costos de Seguretat Social, arrodonint de nou als 20.000 euros... Sis milions entre 20.000 ens donarien per a 300 beques. 300 artistes subvencionats per a sobreviure.

Algunes consideracions d'aquesta mida haurien de fer, els polítics. De tant en tant.