10/3/10

LA TAUROMÀQUIA SEGONS ESPERANZA AGUIRRE


... O l'art segons Esperanza Aguirre, que alguna cosa haurà de dir ja que va ser ex-ministra de Cultura. No ho diu a tall de política amb poder avui, alguns diuen que il·limitat, a la Comunitat de Madrid, ja que ella, assegura, no fa política amb la qüestió de la tauromàquia, o dels toros, que no sé si vol dir el mateix.

Simplement, diu, defensa el seu valor cultural, proclama que els toros són un art (sic, imagino que vol dir les corrides de toros i no els animals en si), i per això fa que la seva Comunitat, la que governa, declari aquesta fiesta nacional com a Bien de Interés Cultural (BIC, com aquells famosos bolígrafs).
Naturalment, no és una qüestió política, tot i que aquesta declaració comporti sucoses subencions als empresaris que s'encarreguen d'organitzar la fiesta (i per tant diners als contribuents de la Comunitat de Madrid).
No ho és, encara que coincideixi amb la discussió d'una Iniciativa Legislativa Popular (no del PP, és car, sinó de ciutadans que han exercit lliurement aquest dret legal) a la nostra Comunitat catalana. Serà una casualitat, opina ella. Com ho serà que un cop més carregar contra aquests insensats catalans sigui de nou tema d'elevat interès (cultural?) a les tertúlies radiofòniques, televisives i internàutiques de totes les Espanyes. I que serveixi, doncs, per atiar el foc contra aquesta mania dels catalans de diferenciar-se i de menysprear les cultures autòctones de l'espanyolitat.

Poc importa, per això, que es tracti d'un debat serè on es conviden al Parlament representants dels dos sectors enfrontats, anti i pro taurins, i que n'hi hagi de tota nacionalitat en cada bàndol. No, som novament els catalans els que ens entestem a ficar la banya -mai millor dit- en les nostres obsessions nacionalistes. Aquestes que els espanyols no tenen, no, ja que ells només parlen de l'art i de béns d'interès cultural. I la prova és que comunitats tan mediterrànies com València i Múrcia ja han imitat la iniciativa madrilenya -sobra dir que les governa el PP, naturalment-.

De política res, si de cas la política es fa a Catalunya, ha dit la senyora Aguirre, on es porten debats d'aquesta mena als Parlaments (es pot entendre , entre línies: com si no hagués coses serioses a tractar en un Parlament, encara que sigui autonòmic).

Doncs, sí, què hi farem, a (part de la) ciutadania li fa gràcia fer política, posar en qüestió la valoració dels béns culturals i com s'hi esmercen els seus impostos. I ho fa per pròpia iniciativa, de la mateixa manera que ha posat en marxa (una altra part de la ciutadania) iniciatives per consultar al poble si vol una Catalunya independent.

Perquè la gent vol decidir. I això és pura política, però en un estat democràtic no es pot discutir que això sigui un dret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada