BALL DE BASTONS A LA FESTA MAJOR DE REUS

Segurament el punt culminant de la festa major de Sant Pere a Reus és la Tronada de Completes, de la vigília de la diada patronal, o sigui ahir. La segona tronada que s'encén durant les festes, a una plaça del Mercadal a rebentar, s'engega quan ha tornat el seguici festiu, de les completes de la Prioral propera fins al Palau Municipal.




Enguany l'ambient estava prou caldejat i tant a l'anada com a la tornada, l'Assemblea Popular havia organitzat una xiulada monumental als representants de la Corporació. Els motius són comuns al conjunt del país (la crisi, les retallades...), i per tant afectaven a govern i oposició, i d'altres eren més singulars de Reus, encara que tinguin el mateix sòcol comú de la corrupció. I és que l'entramat de societats municipals que va crear l'antic govern municipal tripartit ha deixat no solament un forat ocult en la política de grans inversions que va desplegar, sinó que s'està destapant com un fons de corrupció a mesura que es desvelen detalls gràcies a la tasca de dos petits grups municipals: la CUP i la formació Ara Reus de Jordi Cervera, dissident de Convergència. I aquí novament estan tots implicats, tripartit d'abans i bipartit convergent-popular d'avui, ja que ells també integraven els òrgans de govern de complexos societaris com Innova, que van repartir quantioses sumes en conceptes de retribucions atípiques.

Fotografia d'Enrique  Canovaca, reusdigital.cat

L'ambient, doncs, era calent, a la plaça plena de gom a gom que registrava cap a les deu de la nit encara uns graus de temperatura i xafogor poc propícies a la serenor. No apropiada, vaja, perquè algú del govern donés ordre de crear un cordó policial de protecció a alcalde i altres membres de l'equip de govern. La xiulada va derivar així en un intercanvi d'estires i arronses, sacsejades, cops i puntades en què, com sol passar en aquests casos, va rebre més qui menys tenia a veure, membres de les colles i infants inclosos.

Les festes de Sant Pere, reconegudes avui d'interès nacional, són un aparador molt clar de la riquesa del teixit associatiu de la ciutat. Quan a finals dels setanta els primers ajuntaments democràtics es plantejaren la necessitat de revitalitzar una festa d'evident capa caiguda, van saber apostar per impulsar la iniciativa de les associacions ciutadanes. Van anar així apareixent més i més elements que es van afegir en un degoteig imparable als quatre elements que havien anat subsistint llangorosament, els gegants, els nanos, la mulassa i els bastoners. Recordo que, quan jo era un nen i veia aquells elements una mica tronats, se m'apareixien poderosos però estranys, misteriosament pesats i aliens. Va arribar un punt que ja no quedava cap portador capaç de fer ballar l'indi, el gegant més gran.



La renovació dels gegants, fent-los més lleugers però mantenint la seva augusta aparença i completants-los amb la parella de negres, va anar de la mà amb l'aparició dels diferents balls (de gitanes, de Prims, de valencians) , del les colles castelleres, de les bèsties de foc i, ja més darrerament, de nous elements festius com l'Àliga, sens dubte un dels més populars. Recolzant-se en la tasca investigadora i recuperadora de les mateixes associacions culturals, el seguici ha assolit així una extensió i densitat que el fan únic i que en aquests darrers anys de bonança no semblava tenir fi en el seu creixement, com si fos una imatge directa i real del mateix creixement econòmic i urbanístic de la ciutat.

Esperem que no esclati com la bombolla immobiliària. I esperem que els governants de la ciutat entenguin que, si la festa és com és, és perquè és oberta, popular, integradora i tolerant. I que aconsegueixin així que els balls de bastons continuïn sent on són, només dins del seguici.