25/5/15

AL PAISATGE DE L'ALLAN LEE

Potser és un producte del cicle vital que tots plegats, els assidus a la xarxa, estem duent, que estem tendint a trobar-nos directament, físicament, saltant-nos la distància asèptica de les relacions virtuals? M'ho preguntava l'altre dia a Manresa, rodejat d'amics amb què ens desvirtualitzàvem -aquest verb que jo sostinc que acabarem posant als diccionaris-.

Per descomptat no tinc la resposta, però tinc la impressió que conflueixen dos factors que em fan pensar que estic dins d'un fenomen estès. Per una banda, jo porto ara més de set anys a la xarxa, entre distintes webs de publicació i aquest mateix blog. Set anys, ho tinc comprovat, és una xifra clau pel que fa als nostres cicles vitals. Molta altra gent, com jo, ha esgotat ja aquest cicle i estaria buscant noves experiències. Per altra banda, la crisi que hem patit ha impulsat tota mena d'iniciatives a la gent inquieta que no vol permetre que triomfi el declivi cultural que alguns governants semblen perseguir amb les seves insensates normes i regulacions.

Joan Lluís Sagué, un servidor i Sílvia Armangué
El cert és que a Manresa, dissabte, em vaig trobar amb un espai màgic, la llibreria Papers del contenciós poscavourià, el tipus de llibreria atenta als detalls, inquieta en les activitats, i amant dels autors i dels lectors, que jo estic descobrint amb goig per tots els racons del nostre país. En aquest cas, l'hem d'agrair a la feina entusiasta de Joan Lluís Sagué, que ha transformat una humil papereria de barri en un lloc on es viu i respira la cultura i el desig d'innovar i obrir-se a les obres que escapen dels grans circuits comercials.



Era inevitable que es trobés amb la Sílvia Armangué, veïna del barri. La meva estimada Allan Lee, a qui coneixia com a escriptora des que vaig submergir-me dins la xarxa, com explicava en la recent ressenya que vaig fer aquí del seu poemari "Estats del metall", publicat l'any passat per Edicions Zaragoza. La bellesa dels seus poemes va servir, potser, gairebé d'excusa perquè una colla dels seus amics i un servidor es trobessin a l'acollidor espai de la llibreria de la carretera de Santpedor de Manresa, i compartíssim una estona de sincer homenatge a la creativitat profundament original, radicalment honesta, intensament romàntica i densament apassionada de la Sílvia.

Vaig tenir així el plaer de comentar el llibre, però també d'escoltar els recitats de vells coneguts de la xarxa amb qui també em trobava per primer cop físicament: Sergi G. Oset, Empar Sàez i Ferran d'Armengol. Només per això, per descobrir el paisatge quotidià de la Sílvia, i per haver-la pogut abraçar, el viatge estava sobradament recompensat. I si vaig ajudar a reconèixer alguna de les claus de la singularitat enlluernadora de la poesia de la Sílvia Armangué, estaré doblement feliç.

Sergi, Sílvia, jo, Empar, Ferran i Joan Lluís
 (fotografies d'Elena Giménez)

Vam tenir també el plaer de poder veure i escoltar el muntatge d'una altra amiga de la Sílvia, la poeta Marta Pérez i Sierra, que no va poder-hi assistir. Us el reprodueixo, gràcies al blog del Sergi, que ha fet una completa ressenya de l'acte.



17 comentaris:

  1. Feliç d'haver-te vist i de ser al teu blog, estic emocionada encara de dissabte. No vas notar, quan tots érem junts xerrant, que fèiem llum? Crec que mai oblidaré la deliciosa sorpresa- mig sorpresa, sí- que em vau donar. Moltissimes gràcies per la crònica, l'alegria que la teva noia i tu em vau trametre, per les xerrades, per tot. T'estima

    Silvia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona conjunció de talents i, sobretot, de caràcters afables i inquiets alhora. Un dia magnífic, gràcies a tu i el Joan Lluís!

      Elimina
  2. Equilibri, cercar l’equilibri. La Xarxa ens ofereix un munt d’eines per conèixer-nos i conèixer el nostre treball, però no hi ha res comparable a poder fer una trobada com la de dissabte, escoltar-nos, mirar-nos al ulls i somriure i gaudir de la companyia mútua.
    Un plaer coincidir amb vosaltres. Són d’aquelles trobades mitjançant amistats comunes que són gratificants, disteses i enriquidores.
    Una abraçada!
    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho podria intentar dir igual, però no ho diria millor. Una abraçada!

      Elimina
  3. Això del pas del virtual al físic és com del mite al logos (és broma), però sí, jo també noto aquestes ganes de trobar-nos, d'experimentar una cosa que no substitueix l'altra però que li dóna una nova dimensió... en tot cas, m'alegro de la trobada de Manresa amb tants bons poemes i companyia!

    ResponElimina
  4. Això del pas del virtual al físic és com del mite al logos (és broma), però sí, jo també noto aquestes ganes de trobar-nos, d'experimentar una cosa que no substitueix l'altra però que li dóna una nova dimensió... en tot cas, m'alegro de la trobada de Manresa amb tants bons poemes i companyia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com el pas del text virtual al paper, el de la relació virtual a la física comporta riscos, reptes i desprèn diferències i elements nous, que com molt bé apuntes no substitueixen els altres sinó que obren noves experiències. Aviat ens desvirtualitzarem uns bon grapat de bloguers al voltant del Zurich, centre de trobades per excel·lència, de quan no hi havia xarxes ni mòbils. Amb ganes ja de veure't allà amb tota la resta!

      Elimina
    2. Com el pas del text virtual al paper, el de la relació virtual a la física comporta riscos, reptes i desprèn diferències i elements nous, que com molt bé apuntes no substitueixen els altres sinó que obren noves experiències. Aviat ens desvirtualitzarem uns bon grapat de bloguers al voltant del Zurich, centre de trobades per excel·lència, de quan no hi havia xarxes ni mòbils. Amb ganes ja de veure't allà amb tota la resta!

      Elimina
  5. Sóc feliç per la Sílvia! Volíem que fos un dia especial per a ella.

    ResponElimina
  6. HEU ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE NO HI HA RES COM LES RELACIONS PERSONALS. PERÒ LA XARXA, COM LES CARTES ABANS, SALVA LES DISTÀNCIES INEVITABLES. CAL QUE CANVIÏ ALGUNA COSA PERQUÈ TOT QUEDI IGUAL, DEIA lAMPEDUSA.

    ResponElimina
  7. Marta, va ser un dia especial, i crec que feliç per a tots.

    Olga, no crec haver expressat aquesta conclusió, o almenys no hi he arribat. Subscric el comentari del Sergi, tot consisteix a cercar un equilibri. Entre virtual i presencial, entre proximitat i distància. O potser és encara més senzill: es tracta d'aprofitar en cada moment i lloc les possibilitats de comunicació que tenim a l'abast.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Eduard! Conèixer en persona a en franz appa de Relats en Català, a un dels companys més admirats, va ser molt emotiu i compartir amb vosaltres aquesta vetllada de poesia tot un honor per a mi.
    Una abraçada,

    empar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Empar, i al Ferran. Va ser una trobada perfecta! I gràcies pel regal del teu llibre, una veritable joia. L'estic llegint i gaudint lentament. Amb el teu permís, m'agradaria llegir algun dels poemes en les properes trobades que tinc a la vista.

      Abraçades!

      Elimina
    2. Oh, em plau moltíssim, Eduard!
      Digues-me, si us plau quins són els que t'agraden més, em resulta interessant saber-ho. El meu correu: xantalam@gmail.com
      Moltes gràcies :)

      Elimina
  9. Faltava dir la meva.
    I la veritat és que ja no em queda res per dir, entre el Sergi, la Sílvia la Marta i l'Empar i tu mateix, ja ho heu dit tot, podria afegir la meva personal percepció i diria que va ser un dia afable i generós, tranquil, que vaig viure en plenitud i feliç d'haver trobat la teva tangible realitat, la teva "desvirtualització" (el corrector diu espiritualització com a paraula similar, està de broma.) de la xarxa. No ens aturarem ara i aquí, ho sé, així que; fins aviat, un plaer!

    ResponElimina
  10. Espiritualització, molt bona aquesta! (Potser es refereix a l'esperit de l'alcohol de les cerveses que ens vam prendre:-)

    Un plaer desvirtualitzar-me amb vosaltres, ens veiem!

    ResponElimina
  11. El video final és molt complet: poesia, fotografia, estrelles, bestioletes, mots màgics, música...

    ResponElimina