1/12/17

QUÈ FER, SI NO?


La bona notícia d'ahir va ser que Podemos per fi va anunciar que presentarà recurs d'inconstitucionalitat davant l'aplicació de l'art. 155 de la Constitució. Tot i que ha esperat un mes -al·legant la complexitat tècnica del recurs-, i les expressions inevitables d'equidistància amb el bloc independentista, la jugada per a la formació de Pablo Iglesias és una carambola que a ells els pot sortir molt bé -estem en plena precampanya electoral, òbviament tenim aquí una raó oculta-, però també a l'independentisme. I de retruc a la democràcia espanyola engabiada i esclavitzada pel bloc constitucionalista que ja tan bé ha definit el president Puigdemont del tripartit del 155 (PP, C,s i PSOE).

Per què diem que els sortirà bé a Podemos? Perquè el Tribunal Constitucional podrà en tot cas matisar la seva resposta, però no podrà de cap manera desestimar el recurs. Atenent el sentit literal de la norma i acudint a un dels principis bàsics de la interpretació de les normes que fixa el Codi Civil, el conegut com esperit del legislador -constituent en aquest cas-, que va deixar fora del text aprovat precisament la competència del govern central per remoure un govern autonòmic -proposta del pare fundador del PP, Manuel Fraga, que va ser derrotada-, el TC té pràcticament les mans lligades i només podrà donar la raó als recurrents. Certament, la resolució trigarà, i recordem que la presentació del recurs no suspèn l'aplicació de la norma recorreguda, ja que la Consitució en això és asimètrica i només concedeix aquesta prerrogativa als recursos del govern central.

En tot cas, això suposarà una rebolcada important per a Rajoy, que a més s'enfronta -malgrat totes les manipulacions que fa amb els tribunals- a penes serioses sobre el seu partit per les múltiples causes per corrupció que té obertes. La prova de la preocupació del president espanyol és la seva reacció en rebre la notícia de l'anunci de Podemos. Va dir Rajoy que era un recurs absurd ja que es tracta d'un article que és perfectament democràtic i que està en altres constitucions europees -ocultant és clar que el 155 no diu res del que ha aplicat-, i, sobretot cal remarcar, va etzibar a la formació lila: “Me gustaría saber qué es lo que pretendían que hiciera”.

Justament això: va reconèixer implícitament que no tenia mitjans legals per aturar la declaració d'independència, i que per tant va fer l'únic que creia que seria efectiu, a costa de saltar-se fins i tot la mateixa Constitució. És a dir, el mateix que van fer el govern de la Generalitat i el Parlament que va votar la declaració formal. Exactament què pretenien, si no, que fessin, si van barrar tots els ponts de diàleg i totes les sortides negociades.

1 comentari: