La coincidència el passat cap de setmana de dues manifestacions multitudinàries, una, concentrada, programada i organitzada per Òmnium Cultural com a reacció a la sentència del Tribunal Constitucional que retalla severament l'Estatut de 2006, i l'altra, la dispersa, espontània i esbojarrada reacció a la victòria al Mundial de la selecció espanyola, ha derivat aquesta setmana en una pacífica guerra de banderes a totes les ciutats catalanes. Les espanyoles (amb escut constitucional, amb toro carpetovetònic o fins i tot amb aguilots feixistes -d'aquestes, poques, siguem justos-) i les senyeres (sense estel i estelades blaves o vermelles) conviuen encara, onejant des de balcons, finestres i antenes de cotxes i altres vehicles.
En alguns casos, es succeeixen en l'espai i el temps: a Reus, el general Prim va dur penjant del sabre que presideix la plaça que du el seu nom la insígnia espanyola, i avui du la blanca insígnia del "Nosaltres decidim, Som una nació".
Els partits polítics que governen o ens representen al Parlament, tanmateix, desitjosos de mostrar-nos com sempre que són al fidel servei del poble, primer fan caure les iniciatives sorgides de grups de dins de la seva mateixa assemblea legislativa per tirar endavant una consulta referendatària sobre la independència -mostrant quant profundament creuen en la democràcia participativa-, i després esdevenen incapaços ni tan sols d'articular una proposta unitària per dur a les Corts espanyoles -mostrant quanta capacitat tenen d'anteposar les aspiracions nacionals a les seves particulars-.
Mai millor que ara, hem de tenir clar qui som Nosaltres i que nosaltres Decidim. Decidim-nos, doncs...
Imatges: La manifestació de dissabte, 1o-J, a la Gran Via de Barcelona. Dimecres, 14: El general Prim amb la bandera de "Som una nació"
no serà fàcil, però com a mínim s'ha perdut una gran por a la idea :)
ResponEliminaLa veritat Franz és que no es poden posar dics al mar, exepte a Holanda he, he, he... però els catalans heu de decidir, a mi em sabria greu perquè com a valencià estime els meus germans catalans, estem més units catalans i valencians que cap altre poble al món malgrat que certs sectors s'hi entesten en el contrari però si això val per a defensar la llengua doncs vosaltres decidiu, és la democràcia, el que passa és que hi ha sectors que s'hi oposarien amb totes les seues forces i ací rau el problema, la gent te por, jo la veritat és que tinc por. Ara jo personalment no estic per la independència tot i que sí per una situació d'aventatge del català-valencià, la nostra llengua ací al meu país, i estic molt lluny d'això.
ResponEliminaNo sé si saps que segons "El país" digital hi ha un 66% de famílies valencianes que intenten triar el valencià per als seus fills i només un 33% ho aconsegueix, i és que no és el mateix allà al Principat que ací, per això no m'ha agradat la retallada de la llengua, però jo crec que a curt termini aconseguireu el redreçament en aquest tema. Per a mi és el més important.
Bé Franz, ja et deixe fins un altre article, espere que tinguem sort, que la nostra llengua es puga parlar cent o dos cent o mil anys més, sempre.
Una forta abraçada de Vicent
Clídice, crec que tot està preparat perquè un detonant, una guspira, algun element -que nos eran els partits polítics hegemònics, això ho tinc clar- comenci a engegar la marxa.
ResponEliminaVicent, no pateixis: nod eixarem de ser germans vostres si esdeveni independents.Pel contrari: la nostra llengua comuna es reforçaria i els llaços autèntics també.