Aquest cap de setmana van disparar-se els registres sismogràfics musicals a Reus. No és estrany, de tota manera, tenint com té la ciutat un magnífic escenari per fer d'epicentre d'aquesta mena de fenòmens, el
Jazz Keyboard Lounge, que continua la seva tasca de promoure la gran música, sense etiquetes innecessàries (hi afegiu les majúscules, si voleu), malgrat la mort ara fa poc més d'un any del seu fundador, el gran
Jaume Juan Magrinyà. El seu fill, Jimmy, i dos grans músics locals fets en part a l'ombra protectora del club, els germans
Joan i Pau Terol, continuen dinamitzant una tasca que els amants del gènere (o de la música, vaja) no podrem mai agrair prou.
Joan Terol, aquest jove bateria d'enorme projecció, ha estat el promotor d'una trobada el passat dissabte de quinze joves músics formats, com ell, a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Aquesta escola, l'únic centre oficial públic que imparteix el grau de música a Catalunya, compta amb un Departament de Jazz i Música Moderna, el qual, a més d'oferir un refugi professional a un seguit de músics de tan talent com, entre d'altres,
Gorka Benítez, Agustí Fernández, Albert Bover, Manel Camp, Carme Canela o
Ignasi Terraza, s'ha constituït, com deia aquest últim recentment en una entrevista a l'ARA, en un veritable planter de joves d'un gran talent i potencial, al qual han unit una solidíssima formació que beu de l'experiència dels anteriors.
Una bona mostra la vam tenir a Reus, sota els auspicis dels esmentats germans Terol i d'un altre enorme músic local de gran futur, el pianista
Néstor Giménez. Després d'una trobada matinera al mas familiar d'aquest, a la vall d'Alforja, tal com va comentar el Joan Terol en la seva presentació, el clima prometia una unió i cohesió que no va defraudar les expectatives. El veterà club reusenc es va omplir a vessar i l'espectacle, compost de molt encertades i ben coordinades agrupacions dels quinze músics convidats, va resultar altament estimulant i eficaç. Més de dues hores de concert que van passar com un sospir, des dels estàndards executats per quartets o quintets més o menys clàssics, a duets de caràcter força innovador, com el format per la veu de
Mayte Alguacil i el baix de
Pau Lligadas, o el de la flauta de
Pablo Selnik i el piano de
Marco Mezquida.
Són precisament moments de les actuacions d'aquests dos duets els que se m'han gravat més a la memòria, com ara la versió del "My favourite things" d'Alguacil/Lligadas, i els temes de Selnik/Mezquida, explorant els límits de les sonoritats dels seus instruments. El pianista menorquí, triat Músic de Jazz de l'any per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, va tancar el concert amb una petita peça del seu repertori de piano sol, una de les moltes facetes que cultiva i que mostren la versatilitat i excel·lència del seu talent.
 |
| Fotografies d'Aleida López |
No voldria, però, quedar-me només amb algunes actuacions en particular. Si el programa va destacar per alguna cosa va ser per la seva varietat, flexibilitat i amenitat, i crec que hi va haver per a tots els gustos.
M'he entretingut a fer un seguiment de cada un dels músics participants a través de la xarxa, i el resultat, irreproduïble aquí, és un mapa de relacions i col·laboracions realment fascinant, que va conduint de l'un a l'altre, de col·laboració en col·laboració, de formació en formació, de projecte en projecte, i deixant marques del gran talent que els uneix a tots i cada un d'ells.
Us passo la llista exhaustiva de noms, amb algun enllaç de mostra per cada un. Cadascú pot traçar el seu propi itinerari a partir de la llista. N'estic tan segur que veurà la seva feina recompensada com que l'acumulació dels itineraris personals teixirien una xarxa inesgotable ... És el vertigen i l'atracció de la gran xarxa, amics meus!
Bateries:
Pianistes:
Guitarrista:
Baixos:
Saxos:
Trompetes:
Flauta:
Veus:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada