Llegeixo en un d'aquests contactes fugaços, una d'aquestes tangències efímeres, una frase, un vers: Teclejo la nit. Una d'aquestes joietes que quasi passen desapercebudes en la magnitud enorme de cada dia de tants blocs.
I m'impregna, com la fotografia d'una interioritat quotidiana que, encara que tots compartim cada nit i cada dia, se'ns revela ara com a nova dins de la nova mirada que ens la regala.
 |
| viatgeplural.blogspot.com |
I allí queda, com tantes altres: registre de somnis, de pensaments, de comunicacions que insinuen més que diuen, i que apropen.
Que ens apropen...
És el món dels blocs i dels blogaires.
Efectivament, molt bonica la frase "teclejo la nit", felicitats a la seva autora. La vida virtual també forma part de la vida real, d'una manera o altra. El camí continua i continuarem teclejant, connectant i desconnectant. Salutacions!
ResponEliminaEl tema dels blocs, qui l'ha tastat, "ha accedit a un món al qual difícilment renunciarà", que deia Margarit referint-se a la poesia.
ResponEliminaHi ha qui diu que la imatge, la paraula, la intenció llegeix en nosaltres, jo diria més de vegades la realitat llegeix en nosaltres, i són aquests llançols rebregats que diuen ens indiquen a cadascun una cosa i en cada moment, ens llegeixen i cada bloc actua com aquests bells llençols.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Òscar, continuarem, anant fent,com diem els catalans. fent blocs o el queels substitueixi. I vivint fora dels blocs, és clar. Com els diaris, llibres, les pel·lícules, com tot l'art, de fet, no es poden sostenir sosl en el buit. Hi ha una experiència vital que justifica la comunicació, sense la qual és un pur exercici d'estil, una fórmula inanimada.
ResponEliminaHelena: tota la raó. La poesia es fa en soledat i s'aboca a l'exterior per necessitat de compartir (encara que sigui com a projecte potencial, com a pura tempativa que de vegades pot quedar frustrada). Així mateix passa amb els blocs, ¿no trobes?
Vicent, els blocs vénen a ser, doncs, caixes de ressonància de sensacions íntimes que es multipliquen així en sensacions íntimes plurals.
Hola Eduard, cap problema per enllaçar aquest entrada! M'alegra que t'agradi, l'insomni de fet és un temps-regal on sobretot el dens silenci és excel.lent per inspirar-se, el problema és si l'endemà un s'ha de llevar d'hora perquè el cos sencer ho nota.
ResponEliminaÉs maco quan descobreixes blocs que els sents propers, i és que la màgia de les paraules brillen en molts blocs.
Gràcies.
ENS SEGUIM LLEGINT!
M'agrada pensar que "teclejo la nit", que "teclejo el dia" o que "teclejo pensaments", gràcies a tots dos per pensar i compartir aquest sentit profund del verb!
ResponEliminaSílvia,crec que tecleges els teus pensaments admirablement. és un plaer "seguir-te".
ResponElimina