EL CARNESTOLTES DE REUS TREU PIT

Molt de pit i poca substància. El Carnestoltes reusenc no està brillant precisament per la imaginació ni per potenciar el vessant satíric, punyent i mordaç que l'ha distingit en un passat ben recent. La rua de lluïment del passat dissabte va mostrar que les comparses continuen sent nombroses, però va deixar notar la crisi, no solament en l'aparell d'atrezzo i de vestuari, sinó -el que és més trist- en la capacitat de crítica i  de subversió.

A penes vaig comptar tres o quatre escadusseres referències a l'actualitat política o social, malgrat la gran quantitat de matèria inspiradora que subministra avui dia el pati. Una carrossa, la dels Pirates, amb al·lusions directes a la corrupció

Una altra amb al·lusions a la posada en venda del patrimoni municipal que intenta l'actual govern reusenc per salvar el monstruós forat a les arques consistorials

I poca cosa més, llevat de les referències -no gaire nombroses- a l'única polèmica que ha fet destacar enguany el Carnaval reusenc, la de la retirada del cartell guanyador del concurs, per suposat ús indegut de la propietat intel·lectual, però molt probablement per ensenyar i treure pit.

La notícia ha tingut repercussió arreu de Catalunya i fins i tot arreu de l'Estat, i de fet ja constitueix un petit capítol propi de la història del carnaval reusenc, però resulta xocant que l'únic escàndol s'aixequi per l'exhibició d'unes mamelles.

Tampoc brilla enguany una de els tradicions més genuïnament reusenques, la dels fulls satírics, que és una intel·lectualització literària de la celebració grotesca del Carnestoltes, que tradicionalment circulava en tota mena de fulletons entre els espais públics. Ja fa anys reconduït i circumscrit a la xarxa, no ha estat aquesta una edició pròdiga, fins al punt que els mantenidors de l'indispensable bloc recopilatori, El quiosc del Carnestoltes, han posat el xiringuito en traspàs per manca de fenya.

Entre el que ha aparegut, domina novament l'aspecte eròtic del cartell de la pitrera i la crida monàrquica a salvar la vida de SM el Rei Carnestoltes feta per un clàssic que sobreviu, el TururutViola. El més actiu, un full que, seguintaltres il·lustres precedents de l'època daurada, imita un òrgan de premsa real, el NoWeigis, paròdia de NW, revista que és gairebé l'únic intent actual de mantenir el periodisme local professional a Reus (tret del grapat de revistes gratuïtes i de la premsa estrictament digital), que  sens dubte sí travessa una crisi.

Algunes altres mostres interessants de la rua carnavalera que, malgrat el fred intens, sí va comptar almenys amb una alta participació i evidents ganes de mantenir la gresca:

Les referències a la Història local sempre donen un toc de distinció

No va faltar la referència al procés sobiranista: Reus cantó independent?

Sempre hi ha valents -o forassenyats- que es capfiquen a imitar els carnavals de la latitud oposada del planeta

La formiga reina i el formiguer, una de les comparses més elaborades.

En fi, escric aquesta ressenya en hores molt tristes, quan sembla imminent la mort del Rei Carnestoltes i hem sabut de la dimissió del Papa -la qual demostra  l'atemptat que li acabaria costant la vida, com fins ara deien els llibres d'Història, sinó que els assassins van fer a consciència la seva tasca i el van estrangular per assegurar-se que no en sortia viu de la trabucada rebuda.

La Història et dóna sorpreses i de vegades t'adones que la imaginació de tot un carnaval no la podrà mai superar.