L'EMPATIA DAVANT LES NORMES

Un estudi recent, dirigit pel catedràtic de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Fernández de Castro, i promogut per una fundació sostinguda per una coneguda empresa automobilística, ha avaluat el nivell d'empatia entre els conductors espanyols. A partir de dues mil enquestes, ha arribat a la conclusió que un de cada quatre conductors no és empàtic.

El resultat pot semblar molt o poc optimista, en funció de les experiències pràctiques que tingui cadascun. A partir de la meva, els resultats són millors dels que jo esperaria. Però potser tot depèn del nivell d'exigència que es fixi per considerar que un conductor és empàtic.

En termes generals, l'estudi sosté que l'empatia, entesa com l'habilitat per entendre i compartir les emocions de les altres persones, fa que s'assumeixi més la responsabilitat en la conducció i se sigui més respectuós amb les normes de circulació. I en concret, fa que el conductor (o conductora) empàtic resolgui millor els conflictes de trànsit, comprengui millor els altres conductors i sigui més tolerant amb els seus errors i, sobretot, fa preveure millor les maniobres perilloses. En conseqüència, tenen i provoquen menys accidents.

 De fet, per als qui hem tingut l'experiència de conduir en diferents països, és evident que, encara que pugui tenir fonaments estructurals, la conducció és en bona part cultural. Personalment, he comprovat com a països similars al nostre, com el nord d'Itàlia, el concepte de norma de circulació pot ser més flexible, però ho és perquè els conductors fan prevaler més la cooperació entre ells i la lògica que no sempre tenen els que han fixat la norma. A països com l'Argentina, en canvi, la norma de circulació és ignorada permanentment i un pot ser escridassat i ridiculitzat si l'aplica rígidament i no aplica l'ús o costum no escrit.

L'aspecte del compliment de la norma ens porta a un altre vessant de la condició empàtica, que toca la política de ple. A un estudi de la Northwest University d'Illinois, la investigadora Joan Y. Chiao, va publicar la conclusió que existeix una base neurològica per a les actituds socials relatives a la dominància social, la qual cosa té importants implicacions en l'estudi de l'equitat de la justícia i de les relacions intergrupals.

canalsolidario.org

L'orientació de dominància social és una característica que, segons l'estudiosa, és estable en totes les cultures humanes, i que és quantificable a través de tests psicològics. En essència, divideix les persones entre les que prefereixen relacions humanes jeràrquiques i les que prefereixen relacions basades en la igualtat. L'estudi demostra que les persones amb més capacitat de sentir i compartir les emocions dels altres, és a dir, les més empàtiques, prefereixen les relacions més igualitàries, i que, a l'inrevés, les més simpatitzants amb la jerarquització social són menys empàtiques.

L'estudi de Joan Y. Chiao i el seu equip no partia de l'anàlisi de conductes pràctiques, com les de conduir, sinó de la reacció neurològica davant imatges de dolor i patiment de persones. A través de la mesura de les activitats de les zones del cervell que s'associen a les reaccions empàtiques, es va poder relacionar el nivell d'empatia amb les preferències manifestades pels participants.

Queda per definir en els dos estudis l'eterna gran pregunta: l'empatia és fruit exclusivament de l'aprenentatge i la influència de l'entorn, o té també una base genètica? Tanmateix, l'estudi de Fernández de Castro interpreta la conducció empàtica com una conducta que  es pot reformar amb canvis culturals, però a través més de matisos que de grans transformacions.

Probablement aquesta sigui la clau. Com tota evolució en l'espècie humana, els canvis es desenvolupen durant anys, potser generacions senceres, de petites adaptacions que acaben interioritzant-se o assumint-se com a part de la mateixa naturalesa humana. Crec que algun dia, doncs, tots serem més empàtics i en conseqüència la nostra societat més igualitària, sense que calgui cap esforç educatiu per adequar les conductes dels individus als codis ètics més avançats.