18/2/13

L'EMPATIA DAVANT LES NORMES

Un estudi recent, dirigit pel catedràtic de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Fernández de Castro, i promogut per una fundació sostinguda per una coneguda empresa automobilística, ha avaluat el nivell d'empatia entre els conductors espanyols. A partir de dues mil enquestes, ha arribat a la conclusió que un de cada quatre conductors no és empàtic.


El resultat pot semblar molt o poc optimista, en funció de les experiències pràctiques que tingui cadascun. A partir de la meva, els resultats són millors dels que jo esperaria. Però potser tot depèn del nivell d'exigència que es fixi per considerar que un conductor és empàtic.

En termes generals, l'estudi sosté que l'empatia, entesa com l'habilitat per entendre i compartir les emocions de les altres persones, fa que s'assumeixi més la responsabilitat en la conducció i se sigui més respectuós amb les normes de circulació. I en concret, fa que el conductor (o conductora) empàtic resolgui millor els conflictes de trànsit, comprengui millor els altres conductors i sigui més tolerant amb els seus errors i, sobretot, fa preveure millor les maniobres perilloses. En conseqüència, tenen i provoquen menys accidents.

 De fet, per als qui hem tingut l'experiència de conduir en diferents països, és evident que, encara que pugui tenir fonaments estructurals, la conducció és en bona part cultural. Personalment, he comprovat com a països similars al nostre, com el nord d'Itàlia, el concepte de norma de circulació pot ser més flexible, però ho és perquè els conductors fan prevaler més la cooperació entre ells i la lògica que no sempre tenen els que han fixat la norma. A països com l'Argentina, en canvi, la norma de circulació és ignorada permanentment i un pot ser escridassat i ridiculitzat si l'aplica rígidament i no aplica l'ús o costum no escrit.

L'aspecte del compliment de la norma ens porta a un altre vessant de la condició empàtica, que toca la política de ple. A un estudi de la Northwest University d'Illinois, la investigadora Joan Y. Chiao, va publicar la conclusió que existeix una base neurològica per a les actituds socials relatives a la dominància social, la qual cosa té importants implicacions en l'estudi de l'equitat de la justícia i de les relacions intergrupals.

canalsolidario.org
L'orientació de dominància social és una característica que, segons l'estudiosa, és estable en totes les cultures humanes, i que és quantificable a través de tests psicològics. En essència, divideix les persones entre les que prefereixen relacions humanes jeràrquiques i les que prefereixen relacions basades en la igualtat. L'estudi demostra que les persones amb més capacitat de sentir i compartir les emocions dels altres, és a dir, les més empàtiques, prefereixen les relacions més igualitàries, i que, a l'inrevés, les més simpatitzants amb la jerarquització social són menys empàtiques.

L'estudi de Joan Y. Chiao i el seu equip no partia de l'anàlisi de conductes pràctiques, com les de conduir, sinó de la reacció neurològica davant imatges de dolor i patiment de persones. A través de la mesura de les activitats de les zones del cervell que s'associen a les reaccions empàtiques, es va poder relacionar el nivell d'empatia amb les preferències manifestades pels participants.

Queda per definir en els dos estudis l'eterna gran pregunta: l'empatia és fruit exclusivament de l'aprenentatge i la influència de l'entorn, o té també una base genètica? Tanmateix, l'estudi de Fernández de Castro interpreta la conducció empàtica com una conducta que  es pot reformar amb canvis culturals, però a través més de matisos que de grans transformacions.

Probablement aquesta sigui la clau. Com tota evolució en l'espècie humana, els canvis es desenvolupen durant anys, potser generacions senceres, de petites adaptacions que acaben interioritzant-se o assumint-se com a part de la mateixa naturalesa humana. Crec que algun dia, doncs, tots serem més empàtics i en conseqüència la nostra societat més igualitària, sense que calgui cap esforç educatiu per adequar les conductes dels individus als codis ètics més avançats.


12 comentaris:

  1. Jo crec, o per a dir-ho més exactament Eduard que estem en un canvi de consciència, no és que homes empàtics es vagen a fer menys i homes no empàtics s'hi facen més sinó que hi ha un acostament entre els homes, un donar lloc a tothom i en certs termes sí que si ho mirem des d'un punt de mira científic hi haurà un acostament entre les dos postures, però per simples motius d'adaptació i de que anem aprenent socialment i col·lectiva en base a la dialèctica, el "bo" intel·ligent sap que sense el "roí" no podrà viure i aquest sap que necessita el primer per a ser com és, és a dir per a seguir fent el "mal" sempre entre cometes, i el que sabem tots dos és que el plat ja no aguanta més foc, creu-me la vida és dialèctica.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo el progrés sempre fós a millor. Però a vegades és a pitjor. Igualment, el passat no sempre és bo.

      Elimina
    2. Algun cop he parlat que crec que el progrés, o l'evolució, per dir-ho sense barrejar-hi definicions valoratives, és una línia espiral. Hi ha giragonses que ens fan pensar que retrocedim, però la línia, un probable eix, va sempre endavant. La dialèctica constitueix el motor de l'evolució, ben cert, Vicent!

      Elimina
  2. Aconseguireu que m'agaf por d'eixir al carrer.

    ResponElimina
  3. L'empatia es pot aprendre però hi ha gent negada que no l'aprèn mai. Molt interessant i esperançador el punt de vista que hi dones, Edurard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom en té, la qüestió és el grau... i la circumstància. És difícil progressar en nivells d'empatia des del punt de vista individual, i segurament hi ha un component genètic, però sí, està clar que es pot aprendre a fer-la anar més i més sovint. I el que també crec és que a nivell d'espècie està sent cada cop més alta.

      Elimina
  4. Crec que té molt sentit que l'evolució és una espiral ique si hi ha retrocessos després hi ha un pas més gran, està clar que a l'engròs anem cap a millor, millors lleis i més consciència que millor cooperar que competir, les societats són més empàtiques i igualitàries i encara ho seran més, espero, ni que sigui per egoisme, perquè això aporta pau i benestar. Però de vegades em sembla que com deia Kalikrates, l'home és un mono adulterat pels prejudicis, amb perdó per al mono.

    ResponElimina
  5. No seré jo qui esmeni la plana a Kalikatres (Oh, Kalikatres sapientísimo!), però crec que de micos n'hi ha de molts tipus. No és el mateix el ximpanzè que l'orangutan, ni sens dubte és igual un orangutan a un altre orangutan. No deixem de ser micos que han perdut (en part) el pèl atàvic. I que ens hem vestit amb altres pellisses. La dels prejudicis,sens dubte. Tots venim al món ja programats -que no vol dir que no ens deixi un marge de lliure albir-, amb un software incorporat, vaja.Però, des del cantó positiu, un prejudici pot veure's com una experiència assolida. Vinc a dir, en aquest article, que els aprenentatges s'acumulen i van canviant les nostres conductes com a espècie, de manera que arriba un moment en què esdevenen veritables canvis de software per a la Humanitat -i el mateix val, crec, per a la "Monitat" o "Simietat", que és la nostra gran família-. El pas de simi a home/dona, probablement implica un altre salt qualitatiu, el que fa assumir un petit canvi de hardware. Però tampoc és tan gran, diria jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat això del software i el hardware per a la història de la humanitat (jo ho utilitzo per distingir entre problemes mentals de software -psicòleg- i de hardware -psiquiatre), l'important és que eppure evolucionem...

      Elimina
  6. La Història dóna exemples de gent empàtica en tots els temps: des de Jesús a Robin Hood. El menys empàtic és el més pobre, aquell que no té res, sigui de manera obligada o voluntària. Perquè: "Ego sum pauper / nihil habeo / et nihil dabo."
    Que això va lent, com deia Ferrater, ja es veu amb el córrer dels dies.

    ResponElimina