CONFLUÈNCIES DE JASSANS

Jassans modelant el seu Sant Jordi

Fa poc em referia en aquest bloc a les escultures figuratives que guarneixen els carrers de Reus, entre les quals brillen poderosament les de l'escultor alforgenc Josep Salvadó Jassans, conegut artísticament simplement pel seu segon cognom. Aquests dies, el Centre de Lectura culmina una triple exposició anomenada Confluències, on part de la seva obra s'exposa en paral·lel a la de dos altres artistes, Mariano Andrés Vilella, i Valeri Salvadó. Si el vincle que el lliga amb aquest és evident (és el seu fill), el que el fa confluir amb l'escultor nascut a Saragossa i actualment resident a Barcelona, resulta més difícil de precisar, a part del purament generacional.

Jassans ha excel·lit en la representació del cos humà, especialment femení. Andrés cerca l'abstracció formal a partir del bloc de la pedra -el marbre- extret de la terra. En les seves pròpies paraules, la mesura del bloc de marbre et dóna la idea, quan el tens davant, no la porto definida d’abans.

Mariano Andrés: Marbre blanc iugoslau

Jassans: La muntanya

Jassans fa un repàs en aquest antològica exposició a algunes de les seves  poderoses escultures en bonze que ens remeten a l'esplendor clàssic, o que potser millor dit remeten el classicisme a la modernitat dels cossos actuals de les dones i homes que es mouen en els nostres temps, tan efímers i volàtils. D'aquesta manera, restitueix el cos a la dignitat de l'absolut, la idea sens dubte utòpica de perpetuar la bellesa i la plenitud del nostre impacte físic en el medi. Si Andrés ens enfronta directament a l'impacte de la natura més sòlida sobre nosaltres, Jassans sembla oposar-li la solidesa i rotunditat de la bellesa humana a partir de la meticulosa reproducció del que tenim de més fugaç: la voluptat del cos juvenil. Una bellesa harmònica que, congelada en la duresa del metall sembla pretendre emular l'eternitat -relativa- del marbre i que impregna el hieratisme de les mirades i els rostres. Un recorregut pels noms d'algunes figures, amb noms propis que semblen evocar directament els models reals en alguns casos (Laia, Nerea, Mireia, Erika, Saixa, etc)  i amb clares referències clàssiques altres (Hèlia, Astígia, Medusa, etc), ens fan evident aquesta confrontació.

Jassans: Saixa

Jassans: Astígia

Jassans: Mil·lènnia

Complementen les escultures dibuixos i esbossos, on destaquen apunts de caire familiar, entre d'altres retrats dels seus fill, com el Valeri. Valeri Salvadó ja va passar per la Sala Fortuny del Centre de Lectura, exhibint olis i grafits, on combina el retrat i el paisatge , aquest de to menys naturalista que els retrats, on abunda el nu femení -confluint amb son pare- i on destacaven molts autoretrats.

Valeri Salavadó: El repòs

Figura a l'exposició un llistat de les obres de Jassans que es poden veure als carrers de Reus, gràcies al qual puc situar també una obra que en el l'apunt abans esmentat no vaig saber atribuir-li, el de l'escultura que presideix l'entrada de l'Institut Pere Mata, i que cal de tota manera comprovar que sembla apartar-se del corrent general del seu estil, aquest estil que fa capturar la fugacitat del temps i, en ple exterior urbà, contrasta amb la voracitat de l'urbanisme modern.

Jassans: Dulaina

Fotografies extretes del catàleg de l'exposició Confluències 2013, Centre de Lectura de Reus