26/12/10

ELEGIA PER A FRANK ZAPPA




ELEGIA PER A FRANK

I tranquil·lament jaus al teu jaç,
imaginant una melodia que llisca
sobre patis coberts de fina herba verda,
gemega com un gat d'ulls de síndria,
i tot és només aquesta olor cremada,
i tot és només fum que traça espirals
sobre un airecel de freda pedra grisa.
Saps que ets a la vora del final,
i transpires la llangorosa línia
sinuosa de les notes que somies.
Però hi ha uns acords, un ritme,
i sentirem a la fi la teva veu.
Els iris felins, els llavis somrients,
la flama plena de vida de l'esguard
amb què reies del món, de tots,
de tu mateix.
La brasa d'un cigar cargolejant
al mànec vibràtil de la guitarra,
l'arc àgil dels teus dits percussors,
la flaire d'aquell dia, la joventut,
i el cel gris omplert de verds
per la rialla eterna dels teus ulls.

Per a Frank Zappa 21 de desembre de 2010

El proppassat dia 21 Frank Zappa hauria complert els seus 70 anys. El proppassat 4 es complien 7 anys de la seva mort . Un dels músics més complets i brillants que va donar el rock del segle passat, però que va desbordar, en la seva trajectòria, la condició de simple músic de rock. De fet, el podríem condiderar un artista inclassificable.

Com ell mateix diu a una de les seves darreres entrevistes, que podeu trobar a internet, la música és l'art d'organitzar els sons. En aquest art va excel·lir i va aprofundir. Però també en l'ús estricte de la paraula, no solament com a lletrista, sinó també com a assagista, polemista i, en definitiva, transgressor dels codis usuals del llenguatge.




Excèntric? Sí. Geni? Potser, diu ell, en aquesta entrevista on parla amb una claredat esfereïdora del seu càncer de pròstata, i declara que, a la fi, la memòria que es deixa, els records que queden d'un, no són importants. Que fins i tot no és important ser recordat.

Tanmateix, la seva obra parlarà d'ell. Sens dubte quedarà i serà seguida mentre els homes i les dones continuem buscant plaer i respostes i preguntes a la nostra vida en aquest art combinatori dels sons. En definitiva, l'empremta que deixem té valor mentre estigui viva en els vius que ens succeiran. En el cas de Zappa, la seva obra està sent zelosament custodiada i defensada amb molt de rigor per cert pel que fa als drets de propietat, per la seva família. El seu fill Dweezil és un continuador fidel de la seva obra i obté grammys encara amb la interpretació de les obres de son pare.

En una altra entrevista, penjada a internet com la darrera,



es veu ja amb un estat físic força deteriorat, a més d'algunes imatges d'ell amb el músic Pierre Boulez, amb el qual va col·laborar en diversos projectes. Zappa parla aquí d'una altra persona, el seu amic Nicolas Slonimsky:

"Era una ment brillant, i un esperit amb un cor molt càlid. I aquestes són qualitats que no solen trobar-se juntes en les persones (...) Era meravellòs. Una persona absolutament desenvolupada".

Es referia al seu amic, però hauria pogut estar parlant de si mateix també.

7 comentaris:

  1. La teva elegia s'eleva a cotes increïbles en l'univers dels mots, de la música que fan destrament triats. A mi, em va esborronar quan la veig llegir a RC i ara, rellegida, encara té més força i una tranquil·litat d'esperit que esbatana, que anorrea, que et deixa clavat a la cadira. Quin regal meravellós per en Frank. Segur que des d'algun lloc sent el teu poema endins, de fet, ha estat ell qui te l'ha fet escriure.
    Impressionant, i els vídeos i les entrevistes també mostren un home fora del normal, en una altra ona mental i física.

    Petons!

    gyps

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Mariona, pel teus elogis a mi -sempre em fas rubiritzar- i a Zappa.

    ResponElimina
  3. Coincideixo totalment. El poema és preciós. La darrera estrofa sobretot fa somniar, felicitats!

    ResponElimina
  4. Lamentablement les persones més fredes i amb menys capacitats sensitives són les més brillants, així ens ha anat la història i parlant d'història, perquè no ençalcem la histèria, la qualitat d'aquelles persones no tan fredes, que no podríen servir per fer la gran política ni de vegades portar una junta de copropietaris, d'aquells que senten amb tot el cor i ploren pels vells, els d'ara i els nouvinguts?
    Potser així era Zappa.

    ResponElimina
  5. Torne una altra vegada a aquest article perquè em sembla un homenatge a Zappa i a tu també pel que ets de bo, i ara se m'acut comentar-te això de l'elogi al seu amic, una ment brillant i càlida alhora no sol anar junt, no sol barrejar-se la calidesa del discurs histèric i la potència i brillantor del de l'amo, perquè açò només ho aconsegueixen els grans homes, com tu, com Zappa, però potser també només els qui han tingut la sort de ser escoltats.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Vicent! Em fas ruboritzar de nou!!!!
      Tantíssimes gràcies pels teus comentaris, sempre intel·ligents i càlids!
      Una abraçada.

      Elimina
  6. És que amb els teus i amb alguns també, però sobretot i ara que no ens sent ningú, em sent més comprés.
    No tinc cap culpa, cadascun té les seues debilitats!

    Vicent

    ResponElimina