UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (AQUEST,NO)

Onada blava a les eleccions locals i autonòmiques d'ahir a Espanya. En plena spanish revolution que manté la digníssima protesta ciutadana a les places i carrers ocupats d'arreu la península.

Una lectura fàcil, que suposo que farà la dreta de les diferents cavernes mediàtiques i més immediates és que la majoria ha girat la cara a la protesta d'una minoria exaltada i més aviat ridícula. Segur, perquè ja havien preparat la lectura avant la lettre. No em molestaré a comprovar-ho.

Però em preocuparia que fos l'esquerra sociopolítica, en les seves múltiples versions, la que se sumés a la lectura, i propagués a més que la clara reacció dretana de l'electorat pugui també haver-se vist atiada per l'anomenada revolta dels indignats. Seria una visió de molta miopia. Seria ignorar que el sistema que va parlar a les urnes a l'ahir continua sent tan poc representatiu i poc operatiu com ho era amb unes majories més equilibrades.

Lògicament, també fóra un error caure en la lectura oposada, i atribuir tota l'abstenció a l'exigència de reformes radicals que proclama la revolta del carrer d'aquests dies.

L'experiència ens mostra que els canvis socials són lents, a llarg termini. I que no es manifesta necessàriament en resultats de vots. Si ens limitéssim a això, el balanç seria descoratjador: per exemple, ¿quina imatge del país dóna llegir l'evolució d'una ciutat com Badalona -la tercera en població de Catalunya- que en aquests anys de municipis democràtic ha passat de ser governada pel PSUC al PSC i que ara li ha donat la majoria al PP de Rafael Garcia Albiol -amb una campanya que posa l'accent en el discurs contra els immigrants-? Podríem sospitar que el desencís de l'electorat, l'augment de l'abstenció en aquesta anys, empeny l'esquerra fora del circuit electoral, però no oblidem tampoc que Badalona va ser ahir un dels llocs on va pujar més la participació en relació a altres conteses electorals recents.

Tot plegat ens mostra que el camí cap a la veritable democràcia és difícil, dur i... llarg. I que estarà ple de retrocessos, marrades i reaccions. Que l'esquerra, entesa com la força que tira d'ella, de la democràcia, cap a més participació, més equitat, més justícia social, més gestió col·lectiva de la riquesa, és també la força que es replanteja constantment a si mateixa, i per això mateix pot caure més sovint en el desànim i la derrota, i fins el derrotisme.

Però no hem de caure en el parany d'una anàlisi de curt terme. El temps de l'esquerra es compta per dècades, és el temps de la Història, i la reacció, incapaç d'estratègia i perspectiva, sempre perd en aquest terreny. El cert és que els valors incorporats als ideals d'esquerra no deixen històricament d'avançar i consolidar-se. I no deixaran de fer-ho mentre la lluita es mantingui, i la lluita no pot no mantenir-se, perquè neix precisament de l'impuls renovador, de l'impuls de progrés, de la imperiosa necessitat de canvi.

El món que avui reflecteix la dreta que va guanyar ahir és el que ara tenim, però no és viable, no és possible. És un món que malbarata recursos de tota mena, els humans principalment, un món amb un sistema capitalista insostenible. Només por perdurar seguint el flux de l'ànsia de revolució. Aquest món que es discuteix, es projecta, es somia, en l'aparent caos i indeterminisme dels moviments de protesta com els dels (mal) dits indignats.

A la ciutat de Reus, l'acampada de la #catalan revolution ha substituït
els artistes de la fira del circ del carrer