Els hem agafat amb el pas canviat: la dreta social, econòmica i política veu socialistes amb banyes de dimoni i barbeta de boc o etarres perillosos i àvols darrera les mobilitzacions ciutadanes d'aquests dies. PERQUÈ NO PODEN CREURE QUE LA GENT PUGUI PENSAR PER SI SOLA.
Què ha passat, doncs? Els ha fallat l'anestèsia col·lectiva de futbol, telebrossa i erotisme barat que ens engeguen cada dia? S'han passat de rosca? SERÀ LA SEVA FEINA REFLEXIONAR.
Com es canalitzarà això? Cap a on anirem? Ningú no ho sap... però el que és indubtable es què el sol fet d'haver-se plantejat la possibilitat d'un canvi real, d'una democràcia real, de prendre el domini sobre la pròpia vida i la societat que ens relaciona, és un pas de gegant... PERQUÈ SOM GEGANTS, QUAN ENS UNIM.
Donem suport absolut al manifest per la REVOLUCIÓ CATALANA.
Seguim el bloc de L'ACAMPADA.
La taca d'oli continua estenent-se.... CAP A UNA REVOLUCIÓ MUNDIAL?
El que caldria preguntar-se és si és el principi d'alguna cosa nova o el final d'aquesta Història, realment tot és el mateix, les dues coses són la mateixa, i cal esperar una nova forma d'esquerra, de nus borromeu, dreta, esquerra i amor o estabilitat social per adonar-se de que el canvi és no contingent sinó necessari, en el sentit de que hi haurà una nova forma de vida, una forma nova d'existència a partir d'ara.
ResponEliminaHem de creure en el misteri, deixar-nos una mica el materialisme i anar més enllà, més enllà dels projectes i de les sol·lucions ràpides i totals, ací va fallar el maig del 68.
Potser la sol·lució passe per la mort, però a aquesta hem d'estar disposats a acceptar-la com a pas cap un altra ¿dimensió? açò o més del mateix, una nova guerra i una nova volta a la sínia.
Una salutació ben cordial de Vicent.
De totes les maneres he de dir-te que ha quedat demostrat la intel·ligència en el sentit filosòfic de Marx i la seua lluita de classes, ja siga per a abastar aquella utopia màgica i tan arrelada en el misteri i en l'ànima humana, la tornada al pare i la fi de la Història com per abastar una nova volta de sínia, que de totes les maneres no la pose com a ens pejoratiu, en absolut, potser ens cal una guerra o un trasbals gran o estructural per a canviar alguna cosa, però a sobre de tot fent servir la paraula, i aquest moviment fins ara li ha donat un lloc important.
ResponEliminaUna abraçada d'amic des de València de Vicent.
Eduard, això és fantàstic, fantàstic, fantàstic! Ja t'ho he dit que em sembla fantàstic? Tan fantàstic com per recuperar la fe en el millor de l'espècie humana i fins i tot en el futur. Qui ens ho havia de dir fa una setmana? Increïble, fantàstic! Som-hi!
ResponEliminaVicent, si mort i guerra volen dir canvi radical, és a dir, des de les arrels, estem d'acord. I que ha de ser pacífica, també. una guerra pacífica, entenem-nos, voldrà dir denunciar els fonaments d'un sistema basta en un valor erroni i profundament deshumanitzador, l'intangible i volàtil valor dels diners, i anar cap a un món on el centre dels valors siguins valors humans, els drets humans, i tots aquells esforços i contribucions que duguin a potenciar-los.
ResponEliminaÒscar, estic amb tu: recupero la fe en l'ésser humà. O, millor, recupero la creeça que existeix l'éser humà i no aquesta mena de ninot patètic que desfila per les teles amb imatge humanoide, qu és el que volien fer-nos creure que érem.
Eduard, tens malament l'enllaç "Revolució catalana" val la pena difundir-lo tant com poguem perquè em sembla un text magnífic. O fantàstic. O viceversa.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu en que el valor simbòlic dels diners ha de canviar, o canviar-se per un valor menys tangible però tan o més vàlid, com per exemple ¿el desig, el gaudi i l'amor? jo crec que és l'única eixida possible davant d'un símbol, els diners que ha estat globalitzat, és a dir, que ha arribat a esborrar-se del simbòlic de la Història, o això o el caos. De totes les maneres la eixida pot ser una altra com per exemple donar a la fe, i no la fe en unes normes catòliques, ni musulmanes ni tan sols budistes, sinó la fe en sí mateixos que no s'aconsegueix a base de collons com creuen els conductistes i amants de l'autoestima, sinó una fe en el Pare, en una esquerra que faça funcionar el sistema com sempre ho ha fet, des de les idees i per tant des de la part artificial del nus borromeu, que moga la Història i la faça reaccionar i eixir del forat en que està ficada.
ResponEliminaAixò, no ens oblidem, passa per trasbalsos i lluites, com va predir Marx, el discurs de l'amo que sosté el símbol $ no s'hi deixarà, sinó que farà l'impossible per què tot siga igual, i com sé que mai no hi ha tornada enrere doncs hi estic, la porta està oberta...
Vinga et deixe amb un missatge optimista, sempre ens queda el misteri i no em negaràs que les paradoxes ho són, el missatge és:
No serà que la Història està en un procès paradoxal? I que cal que ens hi endinsem?