3/6/12

EL CLUB DELS MALPARITS

La bona acollida que ha tingut l'entrada anterior d'aquest bloc, on modestament em declarava un malparit arran de les paraules del ministre de Defensa espanyol, segons les quals haver xiulat a l'himne espanyol als prolegòmens de la final de la Copa del Rei de futbol no era propi d'españoles bien nacidos, m'obliga moralment a constituir una associació de persones disposades a secundar aquesta declaració.


Naturalment, parlo d'una associació desorganitzada, oberta, revoltosa i absolutament mancada d'altra ambició que la de fomentar el dret a declarar-se allò que cadascú vulgui, començant per la condició de malparit davant dels qui gosen sentenciar què és exactament ser un ben parit.

Si hi esteu d'acord, apunteu-vos a aquesta iniciativa i enganxeu la declaració que us adjunto. No calen firmes, deneís ni demostrar que no sou uns robots. Bastarà que copieu i enganxeu la declaració al vostre bloc o que la feu circular pels mitjans que creieu més idonis.
(Naturalment, cadascú serà lliure d'adaptar-la, modificar-la o alterar-la en allò que li plagui).


Declaro que em considero amb el dret a xiular un himne nacional, especialment si representa una nació que no em reconeix el dret a pertànyer a una altra nació.

Declaro que em considero amb el dret a xiular al representant d'una monarquia, especialment si representa una nació que no em reconeix el dret a pertànyer a una altra nació.

Declaro que tinc el dret a  protestar contra els símbols d'una nació governada per persones que es consideren amb la capacitat de decidir qui és ben parit o no només per exercir el seu legítim dret a la protesta.

Declaro que em considero amb el dret a renunciar a la meva condició de nacional d'un país al qual ofén que senti que  formo part d'un altre país.

Per tot això, declaro la meva voluntat de ser considerat/ada un/a membre de


9 comentaris:

  1. Davant la intolerància tots som malparits, però el dret a sentir-se benparit és inalienable, jo em considere un benparit que recolza el dret de qualsevol persona a protestar en llibertat mentre no ofenga ni violente l'altre. Jo sóc la meua llengua que deia Fernando Pessoa, les meues llengües en el meu cas, les que em configuren com a persona, i defense que cadascun puga sentir-se d'un país, del que cadascun crega convenient, la llibertat és la màxima aspiració d'un individu aïllat i en col·lectivitat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord que cal defensar la llibertat de l'individu, a protestar i a triar la col·lectivitat a la qual vol pertànyer. I com que aquesta llibertat pot topar amb els delsaltres, s'ha de fer des del respecte i la no-violència. I estem d'acord que cadascú té uns condicionants heretats -o apresos en la primera infantesa- que matisen i molt l'ús de tal llibertat, en especial la llengua, materna o paterna. I per això encara cal exercir la defensa d'aquesta herència tan preuada, una cosa que els imperialismes de tot signe ignoren des dels segles dels segles.

      Elimina
  2. M'hi afegeixo espiritualment al teu blog, però com Sopa de Cabra m'agradaven, però no són el meu grup favorit de rock català, tampoc em veig en cor de malparidar-me més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Òscar, de fet la cita de Sopa de Cabra només és una referència a l'ús i abús del mot que he fet per a l'entrada anterior i que aquí adapto. Vaja, que per al club no cal ser de Sopa de cabra, ni admirador ni coneixedor.
      Però naturalment pots adherir-te en el grau i forma que vulguis.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Podries fer que "El club dels malparits" fos inserible al blog?

    ResponElimina
  4. amic Eduard, acumules càrrecs a dojo...del cos tècnic bogardo-barcelonista fins al club dels malparits. Nosaltres també acceptem la doble militància (i la triple, i la quadruple...).
    Ja estas triomfant a can Bogarde. Aquesta nit tornaras a figurar a la galeria dels grans insurgents culés i antiartistes.

    ResponElimina
  5. Jo també m'apunto! Hòstia!

    ResponElimina