SÓC UN MALPARIT

Quan els Sopa de Cabra ens saludaven des de l'escenari amb aquell mític Bona nit, malparits no ens ho podíem prendre malament. Era  la tàcita comprensió de la camaraderia que ens reunia a la vora mateixa del concert,  una crida a una juganera rebel·lió, si bé limitada al temps, a les hores d'excitació de l'imminent inici, a la complicitat de la nit.

Quan els ministres de Rajoy van sortir a l'àgora aquest dilluns, després que el seu cap indiqués sense que li caigués la cara de vergonya que el càstig dels mercats al deute públic no tenia res a veure amb la crisi de Bankia, ens crèiem curats d'espants. Aquests senyors del PP s'havien cansat de dir-nos quan eren a l'oposició que l'escalada desbocada del diferencial de la prima de risc del deute era culpa de i només del senyor que estava al cap del govern, en Zapatero. Què s'empesacarien ara? Ens ho podíem esperar tot: ja ens havien anunciat que Bankia havia estat culpa d'un sol senyor, naturalment socialista, el ja a punt de plegar governador del Bancoejpaña, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

La veritat, però, no podíem pensar que el ministre de Relacions Exteriors, García Margallo, ho atribuís a la xiulada que les aficions del Barça i l'Athletic Club li van dedicar a l'himne espanyol abans de la final de la Copa del Rei. No diré que hay (sic) una relación exacta entre la prima de riesgo y los pitidos al himno pero experimentar una debilidad en la nación es algo que los mercados huelen. Textual: els mercats ens han olorat, nois i noies. 

I fent-li costadet el ministre de Defensa, el Sr. Morenés, va reblar el clau. Per si quedaven dubtes sobre la catadura moral dels qui perpetren aquests atacs a l'economia espanyola, va declarar que el protocol per escoltar l'himne patri ya está establecido y cuando las personas que lo respetan lo oyen se ponen de pie y hacen lo que cualquier español bien nacido haría.

No va precisar si els qui no van seguir aquest protocol, que no contempla la xiulada sembla ser, no eren  espanyols o no eren ben parits, o les dues coses.

Doncs bé, si la seva visió de ser espanyols i ben parits és que no entra a la llibertat d'expressió xiular a un himne i a la representació d'una monarquia que es passeja per Àfrica matant elefants, ho tinc molt clar: sóc definitivament un malparit, tant si és de dia com si és de nit. I hauré d'assumir aquest risc.