ELS MÉS ALTS CIMS DE LA MISÈRIA

Groucho Marx, o el seu transsumpte Rufus T. Firefly,  a l'obra mestra dels germans Marx "Duck Soap", va aconseguir dur com a líder polític  la república de Freedonia del no-res als més alts cims de la misèria. Els nostres líders polítics actuals estan aconseguint dur-nos als més alts cims de la misèria des de la riquesa més falsa que han vist els segles.

En la mateixa memorable seqüència del consell de ministres que ell presideix, Firefly (que en català seria Cucadellum) diu que l'informe que li passen el podria entendre un nen de set anys i consegüentment demana que li portin un nen de set anys. En la facilitat per ocultar les coses en les paraules, els polítics solen nedar per amagar la seva roba bruta.




Tanmateix, el nostre líder actual, Mariano de nom, ens va prometre en ser investit amb la banda presidencial, que ens diria sempre la veritat. I per tant li agrada dir les coses pel seu nom. Quan va renyar-nos als catalans per la nostra repatània i insolent mania a demanar pel que és nostre, va dir que satisfer les exigències de la regió catalana seria repartir la misèria. La misèria és el 8 % del nostre PIB, més de 15.000 milions d'euros, més que prou per eixugar el dèficit públic autonòmic, del qual sembla ser que ens hauríem d'avergonyir perquè impedeix que Mariano i els seus presentin una acceptable reducció del dèficit públic espanyol.

No és l'únic que ens parla de misèries. Carlos Dívar, el president del Consell General del Poder Judicial -un home que va ser nomenat, recordem-ho, per consens dels dos grans partits espanyols després d'una afayonsa recerca-, justifica una despesa de 6.000 euros en una viatge de cap de setmana a Marbella dient que es tracta d'una misèria. Sens dubte, una misèria si la comparem amb els diners que l'Estat haurà d'injectar per reflotar Bankia, l'hereva de la joia de la Corona Española Caja Madrid (veure aquí un petit resum), o amb el deute d'un altre dels grans noms de l'economia espanyola de les darreres dècades, el constructor Florentino Pérez. Bankia engolirà de moment més de 10.000 milions d'euros, curiosament una xifra molt similar a la que deu el potentat Florentino, sumant el deute de la seva constructora ACS i el que li ha endossat al Reial Madrid per la compra d'estrelles com Kakà o Cristiano Ronaldo (per cert, amb crèdits de Caja Madrid). Certament, però, el pobre Dívar no deu ser gaire conscient que 6.000 euros és més del que rep un beneficiari del subsidi de l'atur durant un any.

Vés per on, trobem en aquesta escalada insòlita als cim de la misèria personatges com Rodrigo Rato, el dimitit president de Bankia i ex-ministre del miracle econòmic d'Aznar i ex-director del FMI quan va esclatar la bombolla mundial, i veiem com es balanceja perillosament a l'abisme un dels referents del mateix miracle, aquest Florentino Pérez que era un ésser superior segons  l'entranyable definició d'Emilio Butragueño, ídol del madridisme i empleat seu al club. En la seva caiguda, no obstant, l'Estat llança tota el seu elefantí cos de salvament (i que em perdoni la Casa Reial per la inoportuna al·lusió). No podem deixar caure els poderosos que han fet tan gran aquest país.

I tot sacrifici és poc en aquesta causa. Mireu, si no, com ens van donar des de l'oficina de la presidència de la Moncloa aquesta agradable notícia d'interès ciutadà:
"Asimismo, con el fin de definir el Programa Nacional de Reformas y determinar las reformas encaminadas a lograr una mayor racionalización, eliminación de duplicidades y eficiencia en la gestión de los grandes servicios públicos que se pondrán en marcha en este mes, el presidente del Gobierno se ha reunido también con la ministra de Sanidad y el ministro de Educación. El ahorro previsto superará los 10.000 millones de euros". 

Tornant a "Duck Soap", quan Chico convenç el seu germà Harpo per partir a una molt arriscada missió a la línia de front, Groucho-Firefly l'acomiada emocionat:  and remember, while you're out there risking life and limb through shot and shell, we'll be in here thinking what a sucker you are. O sigui, recorda, mentre t'estiguis jugant la pell entre tot de bales i bombes, nosaltres estarem pensant com n'ets de carallot. No sé per què, em sembla sentir el mateix discurs cada cop que escolto els nostres governants demanant-nos més sacrificis a l'altar de la deessa Austeritat  per assentar les bases de la recuperació econòmica.