3/11/12

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.13

L'IMPERI DE LA LLEI O LA LLEI DE L'IMPERI

 

VilaWeb.cat - Dimecres  31.10.2012  10:51

Montilla: 'Franco també feia referèndums'

Diu que una consulta s'ha de fer respectant la llei, i recorda que 'el referèndum és la modalitat preferida dels dictadors'
L'ex-president de la Generalitat i senador socialista José Montilla ha dit avui que un referèndum a Catalunya s'ha de fer d'acord amb la legalitat espanyola, reformant la constitució. En una entrevista a TV3, ha dit: 'Un referèndum pot ser antidemocràtic. Franco feia referèndums. Els referèndums són la modalitat preferida dels dictadors. Ho vull precisar perquè no cal mitificar el referèndum. I en un país democàtic, el referèndum es fa respectant la llei'.

 Tot un ex-president de la Generalitat i senador per designació del Parlament català ha dictat una extraordinària classe de Dret Polític davant l'audiència de TV3, aquesta emissora secessionista que segons el PP i altres partits malversa i dilapida els estalvis dels espanyols que sostenen l'endeutada economia catalana.

De fet, si s'escolta detingudament el que va dir a la pregunta de la presentadora, l'inici de la resposta és indiscutible: un referèndum pot ser antidemocràtic. Tot depèn de com s'organitzi i per a què. Més discutible és que sigui la modalitat preferida (modalitat de què?) dels dictadors. De fet, Franco, al qual cita expressament, només en va organitzar dos en quasi quaranta anys d'exercirci del poder. Més aviat diríem que, com que costa molt d'organitzar i manipular, els dictadors només els organitzen quan circumstàncies extraordinàries els fan pensar que paga la pena l'esforç a canvi de poder-se presentar sota un pretès aval popular.

Ara, on Montilla es posa el Dret per montera i patina indiscutiblement és quan diu que la democràcia imposa que el referèndum es faci d'acord amb la llei. Suposem que es refereix a la llei humana i no divina.

Mireu, President, el debat sobre l'imperi de la llei que imposa el iuspositivisme clàssic del segle XIX, es fa sota la base de l'evidència empírica que una paraula del legislador converteix en brossa biblioteques senceres de doctrina jurídica. Certament, això va haver de relativitzar-se en el pensament jurídic quan es va comprovar que hi ha legisladors que es poden dir Hitler, Stalin o Franco. Aleshores s'intenta articular un mínim de drets i principis universals basats en el consens de la comunitat inernacionals, i que s'expressen en els distints tractats internacionals que es firmen d'ençà la fi de la II Guerra Mundial.

La qüestió clau, doncs, és qui legisla i si respecta o no aquest mínim de principis universals que garanteixen els drets d'individus i -compte aquí- col·lectivitats nacionals.
La qüestió clau és, doncs, si  acceptem que les lleis les poden fer i canviar els pobles, però tots els pobles i no només aquells que imposen la llei del seu imperi.



2 comentaris:

  1. Jo ja et dic que no em sent malament en l'estat de coses actual, malgrat que tots tenim un malestar primegeni i al que hem de fer-lo dirigir o sublimar cap a direccions positives, el meu cas fer servir la meua llengua normalment ací a València, i sé que hi haurà molta gent valenciana que voldrà la independència i no la fa servir als cafès, als supermercats, amb la gent del carrer, a la faena com jo faig. Però el cert és que un possible referèndum hauria de comptar només amb el poble català, obviament.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  2. L'enquesta que ahir publicava el diari ARA era molt rotunda: si bé els clars partidaris de la independència eren el 52 % (és una xifra que es manté molt estable en les diferents enquestes des de fa ja mesos), els que estan d'acord amb la consulta s'apropen al 75 %. Això ens ratifica, en efecte, Vicent, que és Catalunya i els catalans els que tenen la legitimitat per pronunciar-se ell sols.
    Naturalment, despréscadascú té la seva identitat i la seva apreciació sobre l'estat de els coses. Una de les preguntes de la referida enquesta era molt interessant, i preguntava pels sentiments que produïa en l'enquestat una possible independència. Podies triar dues entre sis o set respostes. El dominant, amb diferència, era la il·lusió (lògicament molt majoritària entre els independentistes), seguit de la incertesa (majoritària entre els no independentistes). La por era la tercera, molt lluny de les anteriors.

    ResponElimina