9/11/12

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.16

COMENÇA LA CURSA

Ja som en campanya. Oficialment. Fa setmanes que hi som, de fet, però cal convenir que ha estat una precampanya especialment breu, si bé intensa, a causa del tomb inesperat que va donar la situació política catalana arran de l'11-S d'enguany.

El cas és que,amb menys o més austeritat, les diferents formacions s'aboquen ara de ple en aquests escassos vint dies que queden fins al 25-N a convèncer els integrants d'aques cos electorals que, si hem de fer cas de els enquestes, està ja força consolidat en bona part, però que compta encara amb un bon grapat d'indecisos que podrien donar importants sorpreses.

Els eslògans i els materials ja estan al carrer. El cost declarat manté les formes d'una certa austeritat, més per a alguns (C's o IC-V) que per a altres (CiU i PSC), i en general s'incrementa l'aposta per les xarxes socials, sovintejant la confecció d'espots en format  vídeo. Podeu veure el resum que publica avui l'ARA., que inclou el més friqui, el difòs per UPyD,amb l'actuació inefable de l'inefable Toni Cantó.

Els eslògans centrals en general es decanten pel to positiu i cosntructiu, responent al bo criteri de guanyar adeptes més que desanimar el de l'adversari:

CiU diu La voluntat d'un poble. Fem-ho possible. Una apel·lació a l'arrel mítica de la voluntat popular que funda les democràcies burgeses.


PSCFederalisme. L'alternativa sensata. Una aposta pel seny català en oferta permanent a un interlocutor espanyol inexistent, amb o sense seny. (Observació lingüística: la tria de l'adjectiu sensata l'apropa més a la paraula castellana més propera a seny, en detriment de la més nostrada assenyada)




Esquerra Republicana: Un nou país per a tothom. L'aposta per un independentisme integrador i transversal amb el to professoral del seu nou líder, molt apropiadament un historiador.





PP: Catalunya, sí. España, también. Juntos podemos. Un toc Obama en una aposta per la unitat nacional, d'una altra nació.






IC-V: I tant sí podem! Dret a decidir, sí. Drets socials, també. Més toc Obama amb un equilibri entre eix social i nacional, un equilibri precari que ha de jugar amb l'ambigua definició del dret a decidir.


Solidaritat per la Independència: Som garantia d'independència. Una independència desprovista de colors polítics (o sigui, de definicions de model social) i arrelada en el personalisme del seus líders.



Ciutadans/Ciudadanos: Mejor unidos. Versió menys aparatosa de l'eslògan del PP, inclou un logo bastant ridícul amb el cor dividit en tres seccions: la bandera catalana comparteix espai amb l'espanyola i l'europea.




Una altra cosa serà el contingut al detall de la campanya, la batalla diària i segurament sense concessions, com ja han demostrat les primeres hores. Novament serà l'atac al contrari un dels recursos més útils per a tots els candidats.

Un servidor se'n va uns dies a l'estranger, just quan comença aquest foc creuat. Des de la distància, potser, m'arribaran menys el retruny dels canons i més les autèntiques raons que mouen cada un dels partícips en aquesta singular batalla.

Si és així, ja us ho explicaré.

4 comentaris:

  1. Doncs que et vagi molt bé Eduard, suposo que encara hi ets, aquí ens quedem... Aquest recurs obamista/obamià per part del PP i ICV m'inquieta una mica... (no, no, és broma).

    ResponElimina
  2. Ja sóc de tornada, i el país encara es aquí... malgrat la vaga general. De fora estant, la veritat, se'l veu una mica perdut i emboirat. Si se'n parla a lapremsa és per ressaltar la crisi, els desnonaments, els suïcidis...I t'adones que realment ets tan petit com pensaves.. Vaja, que ni Alícia (a través del mirall o no) ni Herrera podran mai tenir la repercussió de l'Obama.

    ResponElimina
  3. Ara que els veig aquí tots junts, no sé a què es deu però m'ha donat un mal de ventre intens (deuen ser els nervis pre-electorals.
    M'agrada aquest pica-pica tan ben presentat. Ens ha d'entrar la gana sí o sí. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Torno ara de viatge i quan creia que tot el que s'havia de dir a la campanya s'havia ja dit a la precampanya, em trobo amb l'andanada d'El Mundo. Res, que he seguir amb les cròniques...
    Una abraçada, Maijo!

    ResponElimina